Quan Pedro Sánchez mira cap a l’est, visualitza una Unió Europea amb un discurs cada cop més bel·licista. A l’horitzó, més enllà de Brussel·les, hi ha països del club d’estats pròxims i limítrofs amb Rússia alarmats per la deriva expansionista de Vladímir Putin. Els missatges que arriben per part dels líders del Vell Continent és que cal disparar la despesa en Defensa amb un rearmament que pugui fer front a una nova ofensiva russa. Al seu oest, en un punt cardinal més aviat parlamentari, el president del govern espanyol visualitza una amalgama de formacions d’esquerra que no volen sentir a parlar d’aquest discurs militarista. Totes elles el sostenen a la Moncloa i l’ajustadíssima aritmètica del Congrés dels Diputats provoca que hagi de fer equilibris entre els socis parlamentaris i els europeus.
L’última cimera de líders d’aquest continent per valorar la guerra d’Ucraïna, l’ofensiva russa i el distanciament de Donald Trump respecte d’Europa va celebrar-se aquest dijous a París. El resultat de la cimera va ser l’anunci per part d’Emmanuel Macron d’una missió francobritànica al país de Volodímir Zelenski per estudiar el desplegament de tropes de pau en aquell territori. França i Regne Unit inverteixen en Defensa el 2,06% i 2,33% dels seus respectius PIB. Polònia, Estònia i Letònia hi inverteixen el 4,12%, 3,43% i 3,15%. La Comissió Europea d’Ursula von der Leyen insta els estats membre que estiguin per sota a assolir el 3%. Es tracta del mateix executiu comunitari que aquesta setmana ha emès un vídeo sobre el kit de supervivència de 72 hores que qualsevol ciutadà ha de tenir a mà per si es produeix de forma inesperada una catàstrofe natural o un atac armat: una navalla suïssa, una ràdio amb piles, una llanterna, diners en efectiu, medicaments, aigua i menjar… i fins i tot un joc de cartes per distreure’s mentre les coses van mal dades.
Mentrestant, Espanya inverteix un 1,28% del seu PIB en aquesta carpeta i aquesta setmana al Congrés dels Diputats Sánchez només va poder-se comprometre a assolir el 2% a través d’un pla d’inversions tecnològiques i de reindustrialització. Ho feia amb l’eufemisme de la paraula ‘Seguretat’ i no pas ‘Defensa’. Mentre a l’est parlen d’armes, el president espanyol parla de protegir-se de ciberatacs, enfortir les fronteres i preparar els estats del Mediterrani de cara a l’emergència climàtica. Perquè els seus socis d’esquerra no es declarin en rebel·lia, els promet que "no es tocarà ni un cèntim de despesa social". Per intentar seduir els seus companys europeus, el líder socialista advoca per la creació d’un exèrcit comú al continent i per “compartir encara més sobirania” amb Brussel·les.
Fonts del govern espanyol, preguntades per la dissonància discursiva entre Pedro Sánchez i la resta de líders europeus, s’escuden dient que és normal que els països de l’est siguin els que tenen un discurs més bel·licista, a causa de la seva proximitat amb la frontera russa. Però això no acaba de ser cert del tot. Qui està portant la batuta en tot aquest assumpte és Emmanuel Macron, president d’un estat que comparteix frontera amb Espanya. En la reunió d’aquest dijous a París, l’ucraïnès Volodímir Zelenski el va designar a ell i també al primer ministre britànic laborista, Keir Starmer, com a representants d’Europa en les negociacions de pau amb Rússia.
Aquest dimecres, mentre a Madrid se celebrava un Ple al Congrés pràcticament monogràfic sobre Defensa, a Londres el govern britànic anunciava que a partir d’abril dispararà la despesa militar. La ministra d’Economia, Rachel Reeves, confirmava que en els pròxims cinc anys hi haurà retallades socials. “El món canvia davant dels nostres ulls”, argumentava en un discurs al Parlament britànic. La intenció és arribar a invertir en Defensa un 2,5%.
Xoc amb el secretari general de l’OTAN
En els darrers dies s’ha produït un petit xoc entre l’OTAN i el govern espanyol. Perquè el secretari general de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, Mark Rutte, va afirmar dimecres a Varsòvia que “Espanya vol arribar al 2% del PIB en despesa militar aquest estiu”; cosa que no es correspon en cap cas amb el discurs que ha entonat Pedro Sánchez. El govern espanyol va respondre a aquestes declaracions advertint que encara no hi ha sobre la taula cap compromís de calendari. Divendres, l’OTAN va especificar que Rutte es va referir al “desig” de l’executiu del PSOE d'assolir aquest percentatge “el més aviat millor”.
El xoc entre Rutte i Sánchez es produeix just quan se celebra el 39è aniversari de l’entrada d’Espanya a l’OTAN. Aquells anys 80 en què el PSOE va passar d’oposar-se a l’ingrés a l’organització amb el lema “d’entrada no” a defensar entrar-hi ja amb Felipe González a la Moncloa.
Sánchez i Meloni, els dos líders europeus més distanciats del rearmament
Malgrat que ideològicament es trobin pràcticament als antípodes, Pedro Sánchez i la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, convergeixen en interessos en aquesta pel·lícula del rearmament europeu. Tant la societat espanyola com la italiana perceben lluny la guerra a Ucraïna. El país de la bota també és dels estats de l'OTAN que menys inverteix en Defensa amb un 1,49% del seu PIB. I Meloni també ha de fer els seus propis equilibris. Així com Sánchez ha d’estar pendent dels seus socis a l’esquerra, Meloni ho ha d’estar del seu soci de coalició. Ella tanca files amb Ucraïna, però Matteo Salvini és prorús.
