L'estat espanyol ve de viure una macrojornada electoral aquest passat diumenge 28 de maig i ja es prepara per a la següent el proper 23 de juliol. Diumenge a les 20 h tancaven els col·legis electorals després de les eleccions municipals i, en alguns casos, autonòmiques i començava l'escrutini. Aquesta és una situació que sempre genera nervis entre els ciutadans i, sobretot, entre els polítics. Els resultats electorals no només dicten qui serà alcalde o president, també serveixen per prendre la temperatura de la ciutadania i poder vaticinar com seran els propers comicis, en aquest cas els generals, que s'esperaven aquest 2023 però a finals d'any.
El president del govern espanyol va anunciar l'avançament de les eleccions generals per al proper 23 de juliol després d'assumir personalment la derrota electoral patida aquest diumenge pel PSOE en les eleccions autonòmiques i municipals. En una declaració institucional sense preguntes a La Moncloa, Sánchez va informar que ha parlat amb el Rei Felip VI per comunicar-li la convocatòria d'un Consell de Ministres extraordinari i la dissolució de les Corts. "Assumeixo els resultats", ha dit el president del govern espanyol, que ha optat per sotmetre pel "mandat democràtic la voluntat popular". Però com es va prendre aquesta decisió? Què es va viure les hores prèvies a l'anunci del líder del PSOE?
El diario.es explica aquest dimarts que, sobre les 22 h de la nit electoral de diumenge, La Moncloa ja assumia el desastre dels resultats en veure que perdien diverses grans capitals i comunitats autònomes i passaven a les mans del PP. El digital explica com Sánchez seguia els resultats des del seu despatx a la Moncloa i ho feia acompanyat del seu director de gabinet, Óscar López, i del seu director adjunt, Antonio Hernando. La situació era de desolació ja que els socialistes no esperaven uns resultats tan dolents.
"Recollim el guant"
Quan s'apropava la mitjanit, la portaveu de l'Executiva Federal, Pilar Alegría, compareixia i pronunciava les següents paraules: "Recollim el guant, entenem el missatge i des de ja ens posem a treballar per fer les coses millor". Aquest missatge anava en la línia dels que van rebre altres alts càrrecs socialistes: la resposta pública havia de ser contundent i havia de deixar clar que el PSOE assumia responsabilitats. A l'hora de la compareixença d'Alegría encara no s'havia decidit anticipar les eleccions.
Ja de matinada es va prendre la decisió, segons relata el citat mitjà, tant des de La Moncloa com des del partit, es va tenir clar que no tenia sentit esperar al desembre (quan tocaven les eleccions) i que calia avançar els comicis. A altes hores de la matinada el partit va rebre la trucada amb l'anunci.
Alts càrrecs del PSOE trucats de matinada
María Jesús Montero, Félix Bolaños i Santos Cerdán van ser cridats a La Moncloa de matinada on se'ls va comunicar la decisió. No tothom ho va veure clar de primeres, però tampoc es va debatre, la decisió estava presa. Sánchez i el seu equip van explicar als assistents a la reunió que el moviment no era tirar la tovallola sinó que era un últim intent per evitar el naufragi: "Guanyar o morir".
Des de La Moncloa expliquen que la decisió és tàctica i estratègica i recorden que Sánchez ja ho va dir en roda de premsa: "El sentit del vot trasllada un missatge que va més enllà d'allò municipal i autonòmic". De fet, des del PSOE indiquen que la primera finalitat de l'anunci és posar fi de manera precipitada a la "festa" de la dreta i la ultradreta. "Ara es parlarà d'eleccions, de decidir el futur del país", afegeixen.