Artur Mas ha declarat durant poc més d'una hora davant el Tribunal de Comptes demandat per un mal ús dels fons públics de la Generalitat per al 9-N.

El cas de la consulta del 2014 ja es va jutjar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fa dos anys, però Societat Civil Catalana ha portat les presumptes irregularitats del finançament i la despesa de la consulta i això ha derivat en una segona part del judici. S'ha reviscut de nou tot el relat sobre que la consulta la van fer 40.000 voluntaris i que la resolució del Tribunal Constitucional no deixava clar què s'havia de suspendre exactament.

Els arguments de la defensa són exactament els mateixos que en el judici del TSJC.

I, aquí, novament Artur Mas, president de la Generalitat en aquell moment, ha posat sobre la taula els dubtes que el Govern va tenir en aquest moment: "Teníem els contractes fets, el material produït i els serveis facturats. Tot el suport logístic el subministrava l'administració. I ens vam preguntar què passarà amb els contractes, molts d’ells facturats".

Preguntes sense resposta, també avui.

Mas ha repetit els arguments de la seva defensa en el judici penal durant una declaració més política que tècnica. 

L'advocat de Societat Civil Catalana ha donat voltes als motius de la consulta i al fet de no suspendre-la quan va arribar la resolució del Tribunal Constitucional. I això ha obligat Mas a tornar a explicar que la votació del 9-N va ser un procés participatiu en mans de 40.000 voluntaris: “Partíem d’un intent de fer les coses administrativament, de donar a l’administració pública tota la càrrega del treball per organitzar una consulta i quan vam veure que això no era possible per la resolució del TC, vam tenir un debat transcendent, un conflicte entre partits, una crisi que es va aconseguir superar amb imaginació i propostes noves. I el que vam fer va ser descarregar l’administració de l’organització de la consulta i convidar a milers de voluntaris a responsabilitzar-se de l’organització del procés participatiu. Va canviar el nom: de consulta a procés participatiu”.

La despesa que crida l'atenció al Tribunal de Comptes és la compra dels ordinadors que no estaven previstos al pressupost. "Els ordinadors van al sistema educatiu català per a les necessitats d’aquest sistema. Es compraven per al sistema educatiu i puntualment es van utilitzar per a la consulta", ha explicat Mas.

L'expresident també ha explicat que es van fer 1.400 modificacions pressupostàries i que això "és el més normal del món". 

Mas, Ortega, Rigau i Homs estan representats per un equip d'advocats dirigit per Rafael Entrena, marit de Joana Ortega, que ja la va defensar en el judici del TSJC.

Ordres taxatives d'Ortega

L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha negat que es continués endavant amb la consulta del 9-N després de la resolució de suspensió del Tribunal Constitucional.

"Es van suspendre els convenis. Vaig donar una ordre taxativa. El Govern, conscient que no es pot fer la consulta, impulsa un procés participatiu, de naturalesa i abast totalment diferents, i comencem a implantar l'organització perquè la implantació queda en mans dels voluntaris", ha declarat al Tribunal de Comptes.

Ortega també ha explicat que, tot i que l'ordre de suspensió va ser immediata, administrativament es va trigar 15 dies perquè "l'administració té unes passes no molt accelerades".

El seu advocat li ha preguntat si va intervenir en el procés participatiu algun funcionari públic. Ortega ha respost: "Ni un. Només voluntaris".

Rigau i els ordinadors

La declaració d'Irene Rigau ha girat entorn dels 7.000 ordinadors que es van comprar i que es van fer servir per al procés participatiu. 

"No es va alterar el funcionament ordinari i aquella nit es van distribuir als centres predeterminats", ha explicat Rigau.

L'advocat de Societat Civil Catalana ha replicat sobre per què no es va especificar l'ús que es donarien als ordinadors per al procés participatiu, a la qual cosa Rigau ha respost amb to alt: "Tampoc es va dir que les cadires i les taules de les escoles es farien servir". I ha remarcat que l'objectiu en fer servir nous ordinadors "era no interferir en el funcionament ordinari" i per això va "preferir agafar els ordinadors per als quals ja s'havia autoritzat la seva compra".

Homs diu que no hi ha base legal

L'últim a declarar ha estat l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, que ha explicat els processos administratius i ha deixat clar que l'acusació de mal ús dels fons públics "comptablement no té base".

Homs ha explicat que un cop suspesa la consulta, hi ha un canvi de partides i ningú, cap organisme judicial, impugna les modificacions. I per això ha començat la seva declaració assegurant que "les modificacions de partides estan ben fetes".

"Administrativament fins al 4 de novembre tot el que es fa formava part del que era àmbit d'actuació del Govern", ha reiterat.