La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha afirmat al jutge que l'1 d'octubre va proposar suspendre les votacions en vista de la violència policial durant una reunió amb membres del Govern i de partits independentistes, però que tots, inclòs Carles Puigdemont, es van negar a fer-ho. Respecte a la declaració d'independència (DUI), la líder d'ERC, que s'ha desvinculat de la preparació del referèndum, ha assegurat a Llarena que era una declaració política sense efectes jurídics per iniciar un període electoral posterior.

Rovira ha explicat que el mateix 1 d'octubre, en una reunió al matí, convocada per Puigdemont, i on eren presents, Oriol Junqueras, Lluís Corominas i membres de la CUP, va proposar suspendre el referèndum, i que es va quedar sola. La secretaria general d'ERC va fer la proposta després de les càrregues de la policia nacional i la Guàrdia Civil contra els electors que estan protegint els col·legis. Fonts presents en la declaració corroboren que ha explicat que ho va proposar perquè "patia per la integritat per les persones". 

Marta Rovira ha respost només a la Fiscalia i al seu advocat. També a algunes preguntes del jutge davant el qual ha afirmat que coneixia el full de ruta i que l'havia signat en nom d'ERC el març del 2015 i que va assistir a totes les reunions convocades per Carles Puigdemont.

La secretària general d'ERC ha admès que es va reunir amb Carles Puigdemont a Brussel·les i ha explicat el contingut de la trobada. Una reunió pública que va transcendir als mitjans i on Rovira va exposar al president que no permetrien el bloqueig del Parlament i que anirien a la investidura al gener. En una reunió prèvia que, també, ha admès, ha explicat que li va comunicar que no revalidarien la llista conjunta de Junts pel Sí.

"Vaig intentar anar a totes les reunions a les quals em va convocar Puigdemont", ha dit Rovira segons fonts judicials presents en la declaració que durat poc més de dues hores.

Rovira també ha explicat que "coneixia el full de ruta" i que va "signar en representació d'ERC el març del 2015", confirmant el que tothom ja sabia, ja que el full de ruta tenia l'aval d'ERC i tot el procés va ser públic i explicat pels partits del Govern, en aquell moment PDeCAT i ERC, que conformaven Junts pel Sí.

A preguntes del seu advocat, Marta Rovira, ha explicat que no va ser ella qui va defensar la llei de referèndum al Parlament, sinó que ho va fer Lluís Corominas. I que tampoc va defensar la llei de transitorietat, sinó que això ho va fer Jordi Orobitg.

La fiscal Consuelo Madrigal és qui ha interrogat Rovira. Representa el ministeri públic juntament amb Jaime Moreno. Tots dos ja van seguir les declaracions dels altres investigats. 

El jutge ha resolt deixar en llibertat sota fiança de 60.000 euros Marta Rovira. És el que ha demanat la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat. VOX ha anat més enllà i ha demanat presó sense fiança, una mesura cautelar que el jutge Pablo Llarena ha rebutjat.

El magistrat emetrà demà la interloctuòria en què concretarà quants dies posa de termini per pagar la fiança.

A la sortida del Tribunal Suprem, la secretària general d'ERC ha fet una breu declaració als mitjans: "Hem defensat l'exercici del treball de diputat al Parlament. Al mateix temps també hem defensat, en l'exercici de les funcions que ens són atribuïdes al Parlament, hem defensat el dret de votar i expressar les seves opinions dels ciutadans de Catalunya en un Estat democràtic i de dret", i ha marxat mentre el grup de suport que s'ha concentrat a les portes de l'Alt Tribunal l'aplaudia i cridava el seu nom.

En un comunicat, ERC ha detallat altres punts de la declaració de Marta Rovira que ha defensat el dret dels ciutadans de Catalunya a votar. "Ha defensat la democràcia. Ha recordat al jutge que el Parlament de Catalunya ja va aprovar una declaració d'autodeterminació el desembre del 1989 i que, aleshores, com que no hi havia una majoria independentista, no se li va donar importància", diu el comunicat. "No pot ser que, quan l'independentisme era minoritari, no hi hagués cap problema, i ara que és majoritari, sigui un delicte. Això és clarament antidemocràtic i vulnera tots els principis d'un estat de dret i democràtic", afegeix.

Rovira també ha defensat el dret a la inviolabilitat parlamentària, i ha argumentat que als diputats no els correspon fer un control previ de constitucionalitat i que, per tant, les seves votacions estan absolutament protegides i més en el seu cas, del qual no tenia cap requeriment ni advertiment.