Les tres professores de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca investigades per un suposat menyspreu a alumnes fills de guàrdies civils han declarat per primer cop davant el jutge. Aquests són els tres únics casos que continuen vius i se les acusa de presumptes delictes d’odi i contra la integritat moral perquè l’endemà del referèndum de l’1-O haurien debatut a l’aula sobre la votació i l’actuació de la Guàrdia Civil, amb comentaris despectius cap als agents.

A la fi de les declaracions, l’advocat d’una alumna denunciant ha explicat que una de les docents ha negat “taxativament” haver insultat els agents però ha admès que va fer un debat esbiaixat. Els lletrats de les professores, al seu torn, no han volgut atendre la premsa.

Segons la denúncia de l’alumna de 1r de Batxillerat, el 2 d’octubre de 2017 la docent ara investigada hauria dit davant l’aula que no estava en condicions d’impartir classe perquè els agents havien estat uns “bèsties”, motiu pel qual preferia obrir un debat sobre l’1-O. Al mateix temps, l’alumna va denunciar que la docent la va convidar a la marxar de l’aula quan ella va manifestar que se sentia incòmode amb aquell debat.

L’advocat Jorge Piedrafita, representant de l’associació espanyola de la Guàrdia Civil i acusació particular en aquesta peça, ha dit que la docent ha negat les expressions denunciades per l’alumna. Amb tot, també ha apuntat que la professora ha afegit “que possiblement va dir expressions similars que la menor no va entendre bé”.

Segons Piedrafita, la mateixa docent ha negat “taxativament” que dins l’aula es permetessin insults com “gossos rabiosos”, en referència als agents que van actuar per impedir el referèndum.

Debat esbiaixat

Pel que fa al contingut del debat, Piedrafita ha considerat que la professora ha admès haver tractat l’1-O de forma esbiaixada perquè “només es va parlar d’una part de la història, i no de coses tant importants com el valor del respecte a la justícia, al compliment de les sentències i del valor constitucional”. “Valors que no va impartir ni sembla que tingués intenció de fer-ho”, ha afegit el lletrat, que ha vist “provat” que la docent “va adoptar una postura independentista”. 

En aquest sentit, l’advocat ha dit que “ara caldrà veure si hi va haver adoctrinament”, mentre ha afegit que s’ha constatat que la dona va cometre un delicte d’odi i també contra la integritat moral. Segons el Codi Penal, el primer pot arribar a suposar una pena de 4 anys de presó, mentre que la pena màxima del segon arriba als 2 anys de presó.

Denúncies arxivades

En paral·lel a aquestes tres investigacions, el jutjat d’instrucció número 7 de Martorell ja va arxivar mesos enrere cinc denúncies contra altres cinc docents per fets similars. L’Associació espanyola de la Guàrdia Civil va presentar un recurs davant l’Audiència de Barcelona, que encara no s’ha pronunciat. 

A banda, el jutjat d’instrucció número 3 de Martorell va arxivar un altre cas amb què s’investigava un novè professor del Palau. El magistrat volia esclarir si el docent va discriminar els alumnes fills de guàrdies civils en una assemblea de finals d’octubre del 2017 on es debatia si els estudiants volien secundar una vaga en protesta pels fets de l’1-O.

Com va avançar l’ACN el passat mes d’abril, aquesta causa també es va arxivar perquè el jutge no va apreciar indicis de delicte i va constatar contradiccions en el relat de l’alumne que havia denunciat els fets.