Els socis de Govern ultimen el decret sobre els projectes lingüístics dels centres educatius que, junt amb la llei pactada per PSC, ERC, Junts i comuns, ha de servir per donar resposta a la sentència que imposa el 25% de castellà a les escoles. El decret, encara en fase d’esborrany i al qual ha tingut accés ElNacional, fixa de manera explícita “la inaplicació” de quotes lingüístiques i situa el departament d’Educació com a responsable últim dels projectes lingüístics dels centres. La previsió és que aquest mateix divendres el Govern aprovi en una reunió extraordinària del Consell Executiu el decret. Aquesta mateixa reunió, segons fonts de l’executiu, podria servir també per aprovar la convocatòria de la consulta dels Jocs Olímpics d’Hivern prevista per al 24 de juliol.

El text, que encara negociacien ERC i Junts, ha de servir per fixar “els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius públics i dels centres educatius sostinguts amb fons públics”. Té quatre articles i tres disposicions i la referència a les quotes apareix al punt quatre de l’article dos on s'estableix de manera específica “la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües”.

 

Aquest article fixa els criteris i objectius que han de regir l’organització de l’ensenyament i ‘ús de les llengües als centres educatius; assenyala com a marc de referència les determinacions de l’Estatut d’Autonomia, la llei de política lingüística del 1998 i d’educació de 2009; i estableix tant “la garantia que l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori” com “la necessària adequació dels projectes educatius i lingüístics a l’entorn sociolingüístic dels centres”.

Responsabilitat del conseller

El segon punt clau del decret era descarregar els centres de la responsabilitat davant de la sentència del TSJC. Per aquesta raó, l’article quatre de l'esborrany que treballen els partits assenyala que: “Sens perjudici de l’autonomia dels centres educatius, el departament competent en matèria d’educació ha de validar en un període no superior als 30 dies que el projecte lingüístic s’adequa a la normativa vigent i instar-ne la modificació en cas contrari. El departament competent en matèria d’educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida”.

Prèviament, l’article tres assenyala que els projectes lingüístics dels centres han de tenir en compte “les necessitats educatives i la diversitat cultural i lingüística de l’alumnat per tal d’assolir els objectius de normalització lingüística, atenent els recursos del centre, inclosos els de caràcter digital”. Aquest punt estableix també que mitjançant proves i avaluacions periòdiques internes i externes en períodes no superiors a dos anys es revisarà el coneixement de les llengües en les diferents etapes educatives per tal que els centres revisin i modifiquin, si cal, el projecte lingüístic en funció del coneixement oral i escrit en l’ús de les llengües que en les diferents etapes educatives l’alumnat acrediti.

Competència exclusiva

L’articulat va precedit d’una llarga exposició de motius en què es recorda que l’Estatut estableix que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de llengua pròpia i, per tant, “pot determinar el règim lingüístic del sistema educatiu amb la finalitat de garantir la normalització lingüística del català”, i garantint el compliment del deure i el dret de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà.

Recorda així mateix que el decret de desplegament del títol II de la llei d’educació, sobre el règim lingüístic, està encara en fase de consultes, i que “l’element nuclear del model lingüístic escolar de Catalunya és el projecte lingüístic del centre”. “En l’elaboració del projecte lingüístic no es pot eludir la diversitat cultural i lingüística de l’alumnat dels diferents centres del sistema educatiu de Catalunya”, subratlla el text on es destaca que la realitat heterogènia de Catalunya impossibilita l’aprovació d’una regulació monolítica que imposi un tractament uniforme de les llengües a tot el territori. Així mateix, recorda que la conselleria ha de validar i vetllar per tal de garantir que cada projecte lingüístic s’ajusta a la legalitat i a la realitat sociolingüística del centre i dona resposta a les necessitats educatives de l’alumnat.

Seguretat jurídica

“No obstant això, els projectes lingüístics de centre han estat objecte de debat i controvèrsia jurídica en els darrers temps alterant així el normal desenvolupament de l’activitat escolar i l’estabilitat i la seguretat jurídica tant del professorat com de l’alumnat”, afegeix. És per aquesta raó, segons explica, que la Generalitat ha hagut d’endegar diverses iniciatives amb l’objectiu d’aprovar un marc normatiu estable que proporcioni seguretat jurídica a més d’acomplir amb els objectius sobre ensenyament i ús de les llengües.

El text subratlla que “la necessitat extraordinària i urgent” d’aprovar aquest decret obeeix a l’exigència de comptar “de forma immediata i amb antelació suficient” amb el marc normatiu adequat per preparar el proper curs, 2022-2023.

Un cop aprovat, el decret ha de servir per elaborar les instruccions que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, haurà de fer arribar als directors dels centres abans del 31 de maig per poder evitar la imposició del 25% de castellà.

Al Parlament, PSC, ERC, Junts i comuns van anunciar ahir una nova llei, ad hoc, per donar resposta a la sentència del TJSC on s’estableix que el català és la “llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge”. Els grups han pactat aquest nou text davant la decisió de Junts de desmarcar-se d’un acord previ per reformar la llei de política lingüística pactat el passat 24 de març, arran de l'oposició que va aixecar entre entitats en defensa de la llengua i col·lectius de docents.