La filologia catalana deixarà de ser un “àmbit de coneixement” independent i quedarà diluïda en l’àrea de “Llengües Modernes i les seves literatures”. Aquest és el panorama que dibuixa un esborrany de reial decret que té entre mans el Ministeri d’Universitats, comandat per Joan Subirats, que ha aixecat la queixa del govern català. El conseller del ram, Joaquim Nadal, ha avançat que hi presentarà al·legacions i ha afirmat que el plantejament és “inacceptable”.

Arran de l’aprovació de la llei espanyola d’Universitats, el govern espanyol prepara un projecte de reial decret per establir nous àmbits de coneixement, els quals serveixen per descriure les places a les quals s’ha de presentar el professorat per aspirar a un lloc de treball. Segons el text, s’ha retallat el nombre d’especialitats per “permetre i afavorir la mobilitat del professorat, així com facilitar la seva carrera professional i la necessària interdisciplinarietat i col·laboració entre especialitats”. És a dir, que es pretén rebaixar l’exigència de formació als docents que tinguin al cap ocupar una plaça i, a la llarga, això pot provocat una major dificultat per trobar professors especialitzats en català amb experiència especialitzada.

 

En llista redefinida de 42 àmbits de coneixements no hi ha apareix per enlloc la filologia catalana, així com tampoc la basca, la gallego-portuguesa ni l’espanyola, que quedaran dividides en l’apartat més generalista de “Filologia hispànica, clàssiques i llengües antigues”. En canvi, la catalana sí que quedarà englobada com una “àrea de coneixement”, que tan sols servirà com a acreditació perquè els docents es presentin a concursos.

El Govern presenta al·legacions

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha sortit al pas i ha avançat que el Govern presentarà al·legacions a aquest reial decret i un altre que regula l’organització dels departaments universitaris, Segons Nadal, els dos textos afecten “severament” la continuïtat dels estudis de filologia catalana i ha titllat d’”inacceptable” el plantejament del govern espanyol. “L’estatus de la filologia ha de ser estable i s’ha d’enfortir”, ha assegurat. A més, el conseller Nadal ha considerat que els dos reials decrets són un “retrocés històric”.

Junts ho porta al Senat

El grup parlamentari de Junts al Senat ha registrat una bateria de preguntes orals i escrites al govern espanyol per demanar-ne explicacions, fent extensiva la reclamació de professors universitaris que afirmen que la mesura “invisibilitzaria” la disciplina. Els senadors Josep Lluís Cleries i Assumpció Castellví tenen dubtes que el reial decret respecti l’article 3.3 de la Constitució espanyol, que diu: “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte de respecte i protecció especials”.

Els dos parlamentaris també es pregunten si la reclassificació compleix amb la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, que estableix que els estats han de promoure iniciatives perquè aquestes llengües s’utilitzin als centres educatius, als jutjats, als mitjans de comunicació, la cultura o als espais econòmics.