El 6 d’agost del 1936, just en la tercera setmana de la Guerra Civil Espanyola, l’aleshores president del FC Barcelona i alhora diputat d’ERC, Josep Sunyol i Garriga, va ser afusellat juntament en tres persones més, el periodista esportiu Pere Ventura i Virgili (del periòdic ‘La Rambla’), un tinent de l’exèrcit republicà i el xofer de l’automòbil en què viatjaven. Els perpetradors del quàdruple assassinat van ser paramilitars colpistes, enquadrats en la facció rebel que va provocar la Guerra Civil i que, al capdavall, instauraria una dictadura feixista que s’allargaria dècades en la figura del general Franco. Les circumstàncies de l’afusellament no s’han esclarit mai del tot, però tot apunta que Sunyol i els seus acompanyants van entrar sense adonar-se en les línies feixistes, els quals, un cop els van identificar com a republicans, els van assassinar al mateix lloc on els van trobar.

Com passa amb moltes de les víctimes de la Guerra Civil, en especial les del bàndol legítim i democràtic, les restes de Sunyol es van perdre en l’oblit de la història i el desinterès de les autoritats franquistes, preocupades només en rescabalar les seves víctimes i abandonant, en cunetes i fosses comuns, els milers d’assassinats provocats pel feixisme. Amb tot, hi ha indicis per creure que les restes de Sunyol són en uns terrenys concrets de Madrid i un equip d’investigació ha iniciat els treballs de recerca per localitzar les restes, afavorit pel nou marc legal obert amb la llei de Memòria Històrica, fins que han xocat amb el Ministeri de Defensa.

Segons ha avançat el diari ‘El Debate’, un equip d’investigació multidisciplinari, liderat per l’actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, treballa amb la hipòtesi que les restes del president del Barça afusellat es troben en uns terrenys localitzats dins d’un recinte militar, concretament la Residencia Militar Guadarrama, que els ha barrat el pas. Segons l’esmentat diari, l’equip de recerca va demanar a la Comunitat de Madrid el permís necessari per realitzar les prospeccions, concedit pel govern d’Isabel Díaz Ayuso amb data 8 de setembre. Un cop aconseguit el permís, l’equip va contactar amb els responsables de la residència militar, que en un primer moment no van posar cap entrebanc a les prospeccions més enllà de demanar detalls pràctics com les persones que hi participarien, la maquinària prevista i la durada estimada.

Reinterpretació de la llei

Així, quan tot semblava en ordre i només calia esperar al dia fixat per a fer la recerca sobre el terreny, l’equip investigador es va trobar amb un cop de porta en forma de carta del Ministeri de Defensa, datada el 19 de setembre, en la que se’ls prohibia l’accés al recinte militar, estroncant així tota la recerca. En declaracions de Luis Avial, tècnic que forma part de l’equip investigador, a ‘El Debate’, “Ens han negat l’accés i han reinterpretat la llei”, ja que Defensa demana ara que la sol·licitud la faci un familiar de Sunyol, malgrat que el fill del president afusellat, el col·leccionista d’art Josep Ildefons Suñol i Soler, mort el 2019, va deixar expressament mostres d’ADN per facilitar la identificació del pare i que és la Fundació Suñol, que administra el llegat del fill, qui coordina i signa els documents necessaris per avançar en la recerca de les restes de Josep Sunyol i Garriga. Segons el mitjà citat, ja s’han presentat al·legacions davant el ministeri de Defensa, però l’equip investigador no ha obtingut cap resposta. I les restes del president del Barça afusellat continuen, de moment, sense localitzar. Però aparentment, a tocar de la mà dins d’una residència militar.