Una de les principals crítiques que ha rebut en els darrers anys l'exèrcit espanyol, també des de dins del mateix exèrcit, ha estat l'envelliment del seu arsenal i la falta d'innovació en maquinària i infraestructura. Per revertir aquesta situació el ministeri de Defensa invertirà un total de 40 milions d'euros en la creació d'una unitat de drons dins de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que tindrà la seva base a Lleó i es preveu que estigui funcionant amb plena capacitat a mitjans de 2025. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assistit aquest dilluns a la presentació de la nova Unitat de Drons de la Unitat Militar d'Emergències (UDRUME) a la Caserna General de la unitat, a la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid. Es tracta d'una unitat tant operativa com de formació que té l'objectiu de conjuminar les capacitats actuals de l'UME en vehicles no tripulats i fer a més "un salt qualitatiu" per a multiplicar les seves capacitats. L'objectiu és comptar amb més de mig centenar de drons -tant aeris com terrestres i aquàtics- disponibles per al seu ús en emergències, així com un gran centre de formació per a membres de les Forces Armades.

Cal diferenciar els drons militars com els que s'estan fent servir a la guerra a Ucraïna dels drons que l'executiu espanyol té previst incorporar a la Unitat Militar d'Emergència (UME), que serviran per labors de rescat, control i situacions d'emergència. Des del ministeri han posat com a exemple el cas de l'erupció del volcà de la Palma, un escenari en el qual, a causa de les colades de lava, l'ús de drons va servir per dur a terme rescats, missions de control amb imatges aèries i altres tasques que no s'haguessin pogut dur a terme per personal militar.

La secretària d'Estat de Defensa, Amparo Valcarce, ha explicat que la inversió total serà de 40 milions d'euros, dels quals vuit milions es destinaran a la compra de nous aparells, 14 milions a la compra d'equips de suport per aquesta nova unitat i els 18 milions restants es dedicaran a executar obres d'adequació a la base militar Conde de Gazola, situada a Sant Andrés de Rabanedo, al costat de Lleó. Defensa ha argumentat l'elecció d'aquesta ubicació per la seva proximitat a altres institucions amb les quals crear sinergies, com el Comandament d'Artilleria de Campanya i el Grup d'Obtenció per Sistemes Aeris de l'Exèrcit de Terra i l'Aeròdrom Militar de Lleó, de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai. També es troba pròxim el Laboratori d'Assajos de Quadres, de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) i es compta amb la Universitat de Lleó, que ofereix graus universitaris d'enginyeria aeroespacial, industrial i informàtica.

L'augment de despesa militar per acontentar l'OTAN genera tensió amb Podemos

Pedro Sánchez va prometre el passat mes de juny durant la cimera de l'OTAN a Madrid que doblaria el pressupost militar fins al 2% del PIB des d'ara i fins al 2029 per fer front a l'amenaça de Rússia després de la invasió a Ucraïna. Fonts de la Moncloa. Aquesta promesa ha accentuat des de llavors les tensions entre el PSOE i Podem en el govern de coalició. Després de l'anunci de Sánchez d'aquest compromís amb l'OTAN, que va anar acompanyat de l'anunci d'un crèdit de 1.000 milions per Defensa, des de Podemos han criticat obertament que el PSOE vulgui augmentar el pressupost en "armes" per "exigència" d'una "potència estrangera" -el president dels EUA, Joe Biden, va arrencar el compromís de tots els països d'Europa que pertanyen a l'OTAN d'incrementar la despesa en Defensa- en lloc d'invertir-ho en una "millor sanitat, educació i més protecció social".

El pressupost del Ministeri de Defensa experimentarà enguany un increment del 26,3%, per la qual cosa estarà al capdavant dels departaments que més creixen (de 10.152 milions de pressupost inicial en aquest exercici als 12.825 milions de 2023). Podemos s'ha queixat que la part socialista de l'executiu no els va informar d'aquest fort increment, mentre que els socialistes addueixen que els seus socis de coalició van tenir totes les dades en el seu poder. Els enfrontaments entre els dos partits que cohabiten a la Moncloa han estat constants, pel que fa a Defensa, des de l'inici de la guerra a Ucraïna a causa de les diferents visions sobre aquest ministeri i sobre l'ús de l'exèrcit de cada un dels partits, i l'augment del pressupost en defensa ha estat l'últim escenari de tensió.