José Antonio Griñán no s'ha quedat de braços plegats mentre espera que el govern espanyol es decideixi si finalment li concedeix, o no, un indult després de la seva condemna de sis anys i dos dies de presó i 15 anys i dos dies d'inhabilitació per delictes continuats de malversació i prevaricació pel cas dels ERO a Andalusia. Ara, la defensa de l'expresident socialista de la Junta ha formalitzat davant el Tribunal Suprem un incident de nul·litat respecte a la sentència que desestima el seu recurs de cassació. Segons ha publicat Europa Press, la defensa del polític ha formalitzat davant la Sala Segona del TS aquest incident de nul·litat que resol els recursos de cassació contra la resolució prèvia de la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla arran del procediment específic a través del qual la Junta va canalitzar ajudes per a prejubilacions a EROS fraudulents i ajudes arbitràries a empreses.
La sentència inicial condemnava a 19 dels 21 exalts càrrecs socialistes jutjats, entre els quals destaca José Antonio Griñán, que va presidir la Junta entre 2009 i 2013, així com el PSOE entre 2012 i 2014, abans de la seva caiguda pel cas dels ERO, pel qual ha estat condemnat per malversació i prevaricació continuades. Pel que fa a Manuel Chaves, predecessor de Griñán i que es va situar al capdavant del govern andalús entre 1990 i 2009, va ser condemnat a nou anys d'inhabilitació especial per prevaricació. Després de conèixer-se la sentència inicial, es van presentar recursos de cassació davant els quals el Suprem va decidir absoldre a tres secretaris generals tècnics i reduir la condemna de l'exdirector general de Treball, Juan Márquez. Amb tot, va mantenir la resta de condemnes, incloses les dels expresidents, deixant clar que Griñán coneixia la il·legalitat del sistema, destacant la seva passivitat.
Els motius de l'incident de nul·litat
Ara, la defensa de Griñán ha optat per presentar un incident de nul·litat que es refereix a una possible lesió del principi de presumpció d'innocència, en ser "fragmentada" la sentència del Suprem en un primer anunci el passat 26 de juliol respecte al sentit d'aquesta, i la posterior notificació completa el passat 14 de setembre. Segons els advocats de Griñán la sentència declarada el mes de juliol és "sense fonament". A més, també assenyala la suposada manca de contestació a dos dels motius inclosos en el recurs de cassació formulat per la defensa del expresident andalús davant la sentència inicial de l'audiència. Així, avisa de dilacions indegudes en el tràmit de resolució del recurs de cassació i especialment, esgrimeix el vot particular formulat per dos dels cinc membres del tribunal de la sentència del Suprem.
Recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional
Aquest incident de nul·litat és el pas previ a un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional que la defensa de Griñán ja té previst presentar, amb la idea de sol·licitar mitjançant aquest instrument la suspensió de l'execució de la primera sentència. Tot plegat té lloc mentre la família Griñán ha demanat al govern espanyol l'indult parcial de l'expresident de la Junta d'Andalusia, fonamentada "expressament en raons d'humanitat i equitat", destacant l'edat del polític (76 anys) i la seva trajectòria.