La gala de lliurament dels Premis Ondas que va tenir lloc dimarts al vespre va ser atípica per diverses raons, la primera d’elles, que es va celebrar a Sevilla per decisió dels organitzadors, la Cadena Ser, que se'ls van endur de Barcelona, on tenen lloc habitualment, en plena ofensiva contra l'independentisme després de l'1 d'octubre.

Ara bé, hi va haver també una altra situació estranya, quan l’organització va decidir que en el moment del lliurament del premi atorgat als serveis informatius de les emissores de ràdio a Catalunya per la cobertura dels atemptats a Barcelona i Cambrils, en lloc de repartir el temps de discurs entre els sis premiats —Catalunya Ràdio, Rac1, Ser Catalunya, Rne, Cope i Onda Cero—, només ho pogués fer una d’elles, concretament Onda Cero en nom de tots.

La situació, inèdita perquè en els casos de premis ex aequo se sol repartir el temps, va impedir que les altres emissores puguin difondre el discurs que duien preparat.

En el cas de Rac1, qui es va quedar sense fer el discurs va ser el cap de societat, Benet Íñigo, que duia preparat un escrit en que a més de lamentar que la gala no tingués lloc al Gran Teatre del Liceu, “tan a prop d’on va acabar el recorregut macabre” de la furgoneta assassina, va voler dedicar el premi “a les víctimes i els serveis públics com els Mossos d’Esquadra, aleshores dirigits per Josep Lluís Trapero, que van estar en primera línia i van reaccionar també de primera”, un comentari favorable al major del Mossos, ara relegat a tasques administratives, que amb tota probabilitat no hauria agradat a l’auditori sevillà.

Com que Íñigo, que duia a la gala un llaç groc en suport als presos polítics i els exiliats, no va poder llegir el seu text, Rac1 l'ha difós avui:

"En nom de tota la redacció d'informatius de Rac1 volia agrair al jurat aquest premi Ondas. Un premi més repartit que la grossa de Nadal, però que no per això té menys valor, fins i tot diria que al contrari, perquè és un premi que posa en valor no només el treball d'uns o d'altres, sinó el treball periodístic rigorós en un dels pitjors moments que pot viure una societat. I creiem que és important reivindicar aquest periodisme quan hi ha qui pensa que amb Twitter i les xarxes socials n'hi ha prou.

Dies com el 17 d'agost ens recorden la nostra responsabilitat de contrastar abans de comptar, de canalitzar la informació filtrant els rumors. I alhora encaixant el dolor que ens va afectar tothom.

He de confessar que ens hagués agradat encara més recollir aquest Ondas en l'escenari habitual, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ​​tan a prop d'on va acabar aquest recorregut macabre. I l'hi volem dedicar a les víctimes i als serveis públics com els Mossos d'Esquadra, llavors dirigits per Josep Lluís Trapero, que van estar en primera línia i van reaccionar també de primera".