Fa només una setmana, la denúncia del músic Quimi Portet de ser víctima d’un cas de discriminació lingüística va reobrir el debat sobre la discriminació del català, tot i que es tracta d’una llengua oficial. Ahir, van aparèixer dos nous casos, un al CAP de Drassanes i un a la platja de la Fosca. Deixant de banda aquests casos, és difícil no sentir-se un impertinent si, davant un interlocutor castellanoparlant, un insisteix a usar el català o a exigir una resposta en català en el cas que l’interlocutor sigui l’Administració.

Això s’explica pel concepte de “nosaltres” en un context social on el català segueix essent la llengua sotmesa, argumenta Bernat Gasull. Gasull és tècnic de la Plataforma per la Llengua i s’ha especialitzat en l’àmbit del consum, l’empresa i l’administració.

La Plataforma per la Llengua té com a un dels objectius fundacionals la protecció del català i la denúncia d’aquelles situacions que vulneren els drets lingüístics dels catalanoparlants.

Conscients dels dubtes que generen els casos de discriminació que es viuen de forma personal, l’ONG del català ha publicat una guia on es donen pautes per gestionar aquests casos.

Per exemple, com actuar si el nostre interlocutor és castellanoparlant o saber si ens podem adreçar en català a un funcionari de l’Estat com, per exemple, un policia que treballa a Catalunya. "La guia és una ajuda per als qui volen viure el català amb normalitat. Per saber què diu la llei i quins drets tenim", apunta Gasull. 

Quatre denúncies setmanals

Actualment reben quatre denúncies de mitjana a la setmana. Gasull assegura que en els últims anys han augmentat el nombre de denúncies rebudes i n’apunta dues possibles causes: o bé que augmenta la sensibilització entre la població o bé que els funcionaris de l’Estat són “més agressius” i que, per tant, es donen més casos de vulneració dels drets lingüístics.

És per tot això que des de la Plataforma insisteixen en la importància de denunciar tots els casos. De fet, han augmentat el nombre de queixes a Administracions de titularitat autonòmica a Catalunya. Això demostraria que “la ciutadania percep molts dèficits en una Administració que sent que és la que més els hauria de protegir”.

L'entitat disposa d'un servei d'assessorament jurídic amb una lletrada que també actua d'ofici en els casos que es denuncien als mitjans de comunicació. 

L’ICS i Interior, campions en denúncies

La Plataforma publica cada any un informe de queixes lingüístiques. El del 2015 en deixa 426; 120 afecten l’Administració. Una xifra que representa el doble que l’any anterior. 

En aquest cas, bona part de les queixes estan relacionades amb deficiències en l’atenció oral o escrita (33,6% del total) seguides de les que denuncien discriminacions explícites i hostilitats (14,6%). L’informe conclou que l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Ministeri de l’Interior, especialment per les queixes que rep per l’actuació de les forces de seguretat, són les dues administracions que generen més denúncies.

D'altra banda, l'entitat també assenyala que es donen casos d'agressions greus (violència física o vexacions) i que, entre el 2007 i el 2015, se n'han comptabilitzat unes 90. 

El compromís de l’Administració

El fet de rebre queixes en què l’Administració central denega l’atenció a ciutadans que s’expressen en català no només demostra un problema d’intolerància d’aquesta administració. També evidencia un problema de poca capacitació lingüística del personal de les Administracions de titularitat estatal.

Sigui com sigui, Gasull insisteix que els catalanoparlants no gaudim dels mateixos drets que els parlants d'altres llengües oficials, començant pel castellà: "Tenim una legislació que instaura drets inferiors". Per això, des de la Plataforma reclamen que l'Administració sigui més dura i que compleixi la llei. 

"S'han donat casos en què el denunciat és un agent dels cossos de seguretat de l'Estat i la víctima ha acabat essent el perjudicat", ha denunciat. Aquest és un cas extrem, però no complint la legislació s'avala la discriminació de la llengua i actes de xenofòbia per parlar en català.