El Defensor del Poble no interposarà un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. La institució, encapçalada per Ángel Gabilondo (que va ser candidat del PSOE a les eleccions madrilenyes del 2021), ha rebut una trentena d’escrits en les últimes setmanes relatius a la valoració d’aquesta possibilitat, però ha descartat acudir al Tribunal Constitucional per “raons institucionals i de fons”. Un dels principals arguments que exposa és que el Defensor del Poble no és una institució “cridada primàriament a impulsar la restauració de l’ordre jurídic presumptament vulnerat, ja que, a diferència d’altres subjectes de l’estat de dret, la seva missió essencial és la defensa dels drets fonamentals davant de les administracions públiques, sense interferir amb el Poder Judicial”.
En una resolució de 21 pàgines, el Defensor del Poble argumenta que les “raons institucionals” que l’han portat a descartar la possibilitat de presentar un recurs són el “respecte a les decisions judicials”, ja que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han interposat qüestions d’inconstitucionalitat. Just aquest matí, el TC ha admès a tràmit la que va presentar la Sala Penal del Suprem. Davant d’això, el Defensor del Poble argüeix que si fes el pas, “s’allunyaria dels principis que informen la seva actuació, conforme als quals ha d’apartar-se d’assumptes judicialitzats”. Així mateix, “s’ha tingut en consideració el respecte als ciutadans fins ara amnistiats pels jutges”.
“El legislador pot considerar que la situació de fet dels possibles beneficiats per l’amnistia, representants populars, ciutadans i empleats públics, que van cometre delictes en un context determinat no és objectivament igual a la d’altres persones que també van incomplir les lleis, però sense aquest vincle amb el context citat i que queden fora de l’àmbit de la llei”, esgrimeix. A més, sosté que la Constitució “no impedeix l’existència de lleis singulars”, que, per aquest mer fet, “no són inconstitucionals”, tot i que, “com que no constitueix un exercici normal de la potestat legislativa”, estan subjectes a un “seguit de límits” continguts a la Carta Magna.
Per tot això, el Defensor del Poble recorda que haurà de ser el TC que dirimeixi si té una “justificació objectiva” i si la utilització de la llei és “proporcionada a l’excepcionalitat que ha justificat la seva aprovació” i assenyala que el “cànon de constitucionalitat” que exigeix la jurisprudència del Tribunal Constitucional a les “lleis singulars de supòsit de fet” és el de la “raonabilitat, proporcionalitat i adequació”. Per cert, el 2006, amb Enrique Múgica (que va ser ministre de Justícia durant tres anys amb Felipe González) al capdavant, el Defensor del Poble sí que va recórrer al TC el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Hi ha “motius històrics i conceptuals” per “contradir la presumpta arbitrarietat de la norma”
D’altra banda, en relació amb la finalitat de la norma de l’oblit penal, assenyala que l’anàlisi de proporcionalitat troba “motius històrics, de dret comparat, jurisprudencials i conceptuals” que “permetrien contradir la presumpta arbitrarietat de la norma”. “El control constitucional de l’arbitrarietat esdevé més aviat un judici de proporcionalitat, definida pel Diccionario panhispánico del español jurídico de la Real Academia com a «adequació de l’exercici de les potestats públiques a les finalitats que es persegueixen amb el seu exercici». Aquesta adequació, en qüestions complexíssimes i enquistades en el temps, ha de valorar-se més en termes de propòsit que de pronòstic d’adequació”, afegeix la resolució.