El fiscal Javier Zaragoza, que porta el pes dels interrogatoris de la fiscalia -no exempt de polèmica- en el judici al procés, va rebre ahir el Premi Aragó de mans del president d’aquest territori, Javier Lambán.

El premi l’atorga el govern aragonès cada any per Sant Jordi, patró de l’Aragó i festiu oficial, i és el màxim guardó que atorga aquesta comunitat autònoma, que reconeix la tasca professional del guardonat en camps com la cultura, la ciència, la tecnologia o els valors humans.

En el cas del fiscal, se li ha concedit per “la seva tasca en la promoció de la justícia, en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic; pel seu compromís cívic i per la seva notòria i profunda vinculació amb Aragó”, afegint que la seva “brillant trajectòria professional” i la seva “vàlua moral, el seu rigor tècnic, i el continuat servei a l’Estat i la seva pedagogia" l'han convertit en un "aragonès exemplar i un referent indiscutible en la defensa dels valors constitucionals”.

 

En el seu discurs d’acceptació, el fiscal Zaragoza, nascut a Alcorisa (Terol), va llançar diverses al·lusions implícites al judici al procés, com ara que “la supremacia de la voluntat popular sobre la llei i al marge de la llei està en l’origen de funestes experiències històriques ben conegudes”, o bé que “la justícia penal ha hagut de respondre al desafiament més greu contra l’ordre constitucional de la recent etapa democràtica”.

Ara bé, Zaragoza també s’ha volgut referir a la seva manera d’entendre Catalunya en el marc històric de la corona d’Aragó, amb  una definició, si més no, peculiar. Així, Zaragoza va definir l’Aragó com “una terra que es va constituir com a regne fa quasi mil anys, com a Corona d’Aragó cent anys més tard, integrada per una suma de comtats i territoris mediterranis, i que ha convertit en senyal d’identitat la seva decisiva contribució a la construcció de l’Espanya que avui coneixem i estimem”.

És a dir, per a Zaragoza Catalunya era una “suma de comtats i territoris mediterranis”, malgrat que els territoris aportats pel comte Ramon Berenguer IV a la Corona d’Aragó per mitjà del seu matrimoni amb la reina Peronella el 1150  ja configuraven la Catalunya actual.