La delegació de la Generalitat a la Unió Europea ha decidit cancel·lar un acte sobre les incògnites dels atemptats del 17-A que s'havia de celebrar el pròxim 17 de novembre a Brussel·les. El motiu pel qual s'ha cancel·lat és que a conseqüència dels canvis que s'han fet al Govern amb la sortida de Junts, el nou equip directiu d'aquesta Delegació del Govern, en mans d'Ignasi Centelles, voldria que el seu primer acte públic fos dedicat a una altra qüestió de la seva agenda política. La decisió del Govern de cancel·lar l'acte sota el títol “The right to the truth and terrorist attacks: defining boundaries” l'ha fet pública el diputat de Junts i president de la Comissió de l'Estatut del Diputat, Jaume Alonso-Cuevillas, a través del seu compte de Twitter. Cuevillas que és advocat de la família del Xavi Martínez, el nen de tres anys que va morir assassinat a la Rambla, ha lamentat que "el nou Govern del deixar-ho estar no vol que parlem a Brussel·les dels atemptats del 17-A i el dret a saber la veritat", a més ha titllat aquest posicionament com a "lamentable i trist".
Cinc anys dels atemptats
El mes d'agost va fer 5 anys que els membres d'una cèl·lula formada a Ripoll per nou joves i adolescents radicalitzats per un imant amb passat gihadista i mobilitzats a favor d'Estat Islàmic, van executar dos atemptats a Barcelona i Cambrils. Els dies 17 i 18 d'agost de 2017, separats entre ells per menys de nou hores, es van cometre dos atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils. Els seus autors, que van utilitzar vehicles i ganivets van provocar 16 morts i prop de 140 ferits.
5 anys després encara queden moltes incògnites sobre aquests atemptats. Fa només unes setmanes es va saber que la Guàrdia Civil va intentar destruir proves de la investigació del 17-A, segons va avançar El Món. Concretament, l'institut armat va demanar permís a la secció tercera de l'Audiència Nacional per eliminar els indicis sobre el sumari dels atemptats a Barcelona i Cambrils l'any 2017. Però la qüestió aquí és que el contingut concret de la petició només es va comunicar al ministeri fiscal i no a la resta de parts, de manera que hi ha força malestar entre les defenses i alguna de les acusacions particulars. Són moltes les veus que reclamen esclarir els fets, i la cita ara cancel·lada pel Govern havia de servir per donar resposta a algunes qüestions que encara no s'han resolt.
Un altre dels problemes entorn el 17-A és que Espanya ha deixat sense indemnitzar a les dues terceres parts de les víctimes dels diferents indrets on es van patir els atacs, les dues explosions d'Alcanar, La Rambla, Cambrils i l'assassinat de Pau Pérez. Segons revelava el diari El Correu, de les 355 víctimes que figuren en la sentència de l'Audiència Nacional de maig de 2021 sobre els atemptats només 130 han obtingut "algun tipus d'indemnització o ajuda", el que representa només el 36,6% de les persones que figuren en la fallada han rebut algun tipus de contraprestació o ajuda, encara que en principi totes eles dobles havien d'haver tingut dret a ella.