Després d'acordar amb la Moncloa la derogació del delicte de sedició, que "reduirà el marge d'arbitrarietat" dels jutges, la Generalitat i ERC se centraran ara en la "batalla" per reformar el delicte de malversació i revertir la modificació que el PP en va fer el 2015, després de la consulta independentista del 9-N. Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Felix Bolaños, ja ha obert la porta a aprofitar el tràmit parlamentari de la reforma del delicte de sedició per reformar també el de la malversació. El ministre ha recordat que durant "la tramitació del de sedició es pot plantejar modificar el delicte de malversació.
Què diu l'actual delicte de malversació?
El delicte de malversació contempla penes de presó per a l'autoritat o funcionari que causi un perjudici o s'apropiï "per a si o per a un tercer" de patrimoni públic, una redacció que partits com ERC o Unides Podem han plantejat modificar i que el govern espanyol podria estudiar. L'actual regulació sanciona amb penes de dos a sis anys "l'autoritat o funcionari públic" que incorregués en administració deslleial sobre el patrimoni públic, és a dir, que causi un perjudici als fons públics tenint facultat per administrar-los. L'actual Codi Penal recull un ventall de penes de quatre a vuit anys de presó i de deu a vint d'inhabilitació en funció d'una sèrie de supòsits, com haver causat "un greu dany o entorpiment al servei públic" o que el valor dels efectes apropiats sigui superior a 50.000 euros. I contempla una condemna de fins a 12 anys de presó en el cas que aquests béns excedeixin els 250.000 euros.
La reforma del PP
El delicte de malversació va ser modificat fa set anys, amb la reforma del Codi Penal aprovada el 2015 amb els vots del PP i el rebuig en bloc de l'oposició. Fins llavors, la malversació exigia que els diners públics desviats fossin per a lucre propi o de tercers. Segons va analitzar el Suprem en una sentència del 2019, la nova redacció reprova "la conducta de l'autoritat o funcionari públic encarregat del patrimoni públic que (...) causa un perjudici al patrimoni administrat", una modalitat "molt més àmplia" que la definida abans de la reforma i en la qual (deia el Suprem) "caben actuacions diferents de la mera substracció tals com l'assumpció indeguda d'obligacions".
El terme clau: "El lucre personal"
Unides Podem estudia una esmena perquè el delicte de malversació distingeixi quan hi ha un enriquiment personal i quan no n'hi ha. El president de la formació, Jaume Asens, assegura que tot i que la malversació es tracta d'un delicte fonamental per perseguir la corrupció i que, per tant, ha de seguir existint, l'actual Codi Penal té una redacció "molt vaga" i això dona lloc a "interpretacions abusives". En el seu moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va descartar jutjar l'expresident català Artur Mas per malversació perquè els diners no es van destinar a "usos aliens" a la funció pública, i va recordar que per poder acusar de malversació s'haurien d'haver destinat a usos del propi subjecte malversador o d'un tercer.