Els tribunals tornen a treure fum per suposats casos de corrupció, especialment a Madrid, amb el cas Koldo, Alvise i els familiars del president espanyol Pedro Sánchez. Tot i el soroll mediàtic, els delictes contra l’administració pública -com són els delictes de suborn, tràfic d’influències i malversació de fons públic- no arriben a la presó. Per què? Segons els experts, hi ha diversos factors, però el principal és la indulgència amb què són tractats, des del legislador, passant pel jutge i els responsables de Justícia. Per exemple, com són difícils d'investigar, per la falta de mitjans dels jutges (tot i les actuals millores en cooperació internacional), els tribunals sempre es veuen obligats a aplicar dilacions indegudes als condemnats, que implica rebaixar-los els anys de condemna.
A més, el govern espanyol del PP va reformar un article del Codi Penal (art.80.3) per comptabilitzar les penes que no superin 2 anys per separat, fet que ha evitat la presó a bona part dels condemnats. Una mostra evident i recent és que l'Audiència de Madrid ha condemnat l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato (PP) a quatre anys i nou mesos de presó per tres delictes fiscals, un delicte de blanqueig de capitals d’uns fets del 2005 i 2015. Inicialment, la Fiscalia demanava 63 anys de presó per a Rato, que ja va estar dos anys tancat pel cas de les targetes black de Caja Madrid.
Nou programa formatiu
Això no obstant, no tot ha de passar per la presó. Per impulsar una consciència ètica i per lluitar contra la corrupció pública, magistrats de l’Audiència de Barcelona van sol·licitar al Departament de Justícia poder derivar a persones condemnades a programes formatius relacionats amb els delictes contra l’administració pública, inexistents fins ara, i que ja es fan en delictes d’odi o contra la violència masclista. Els programes formatius són un model de mesura penal alternativa (MPA), que s’ofereixen a persones condemnades a penes de fins a 2 anys de presó. Se suspèn el seu ingrés al penal si fan una MPA, la majoria de les quals són treballs en benefici a la comunitat. Pel que fa als delictes de corrupció pública, es va iniciar un pla pilot i l’Oficina Antifrau de Catalunya ha estat la que ha impartit aquesta formació a les quatre primeres persones condemnades.
Reconeixement de l’activitat delictiva
Teresa Clavaguera, responsable de MPA del Departament de Justícia, fa una valoració positiva de la formació. “Els delictes contra l’administració pública són conductes que es relativitzen. El programa és útil i cal seguir treballant. Valorem un canvi, un reconeixement de què s’ha fet. Una reflexió de què significa un servei públic”, manifesta Clavaguera, i admet que amb aquests pocs casos és recent valorar la seva eficàcia i si s’assoleix l’objectiu de tota condemna, que és la reducció de la reincidència.
La cap d’àrea de les MPA aposta per seguir treballant amb organismes públics i exposa que una de les noves peticions de formació és per fer front a condemnes per maltractament d’animals. Actualment, a Catalunya hi ha 7.957 persones amb una mesura penal alternativa a la presó, segons les dades dels Serveis Penitenciaris d’aquest desembre. Només hi constaven 14 persones per un delicte contra l’administració pública. La majoria de delictes són de seguretat viària o de violència masclista. S’informa que l’any passat es van executar 2.500 programes formatius, dels quals el 63% van ser sobre violència de gènere, el 22% d’educació viària i 7% d’educació sexual, a banda d’altres.
A les presons, no hi ha programes específics per a delinqüents de corrupció, com sí que hi ha per a persones violentes o per violència masclista. Des del Departament de Justícia s’explica que “les persones que han comès un delicte de corrupció poden tenir necessitat d'intervenció en el tractament de la impulsivitat, de les addicions, de la temeritat, que són variables que tenen a veure amb les necessitats criminògenes”. Certament, una persona pot desviar diners públics en tenir una ludopatia o problemes amb l’alcohol. Això no obstant, els condemnats per corrupció són persones, la majoria, amb un entorn social estable o que es considera socialment correcte i tenen més oportunitats per obtenir permisos i sortir de la presó, com el gendre del rei emèrit, Iñaki Urdangarin, quan va poder sortir a treballar a una entitat social.
Crim sense víctima?
Antifrau ha dissenyat que el programa formatiu tingui una durada de 30 hores i nou blocs temàtics. Hi ha reunions presencials i en grup, tot i que sobretot la persona pot fer la formació a casa seva a través d’uns programes en línia a l’ordinador.
S’hi precisa que la part central del programa està formada per 7 blocs: percepció de la corrupció i actituds ciutadanes; dilemes ètics; gestió dels conflictes d’interès; transparència i accés a la informació pública; denúncia de la corrupció i protecció de les persones alertadores; i impacte de la corrupció. I finalment, es fa una entrevista per concloure.
Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals d’Antifrau, és ben clara: “A Antifrau sabem què és la corrupció i que no tot és un delicte econòmic." Actualment, hi ha més controls a l'administració, mecanismes de transparència i organismes com Antifrau, però Perramon denuncia que “hi ha una indulgència molt gran a la societat amb aquests delictes perquè és com un crim sense cadàver”.
Per això, un dels àmbits destacats d’Antifrau és fer formació a funcionaris públics des d’ajuntaments a altres organismes per prevenir i “promoure la integritat”. Parramon també valida el programa formatiu a condemnats. Hi precisa, però, que "no s’ha de menystenir la formació, però s’ha de fer bé”. I sosté: “No es tracta d’evangelitzar, sinó que les persones tinguin una ètica professional pública, que valorin on treballen.”
A més, la responsable d’Antifrau precisa que “l’Oficina considera, molt important que els tribunals siguin rigorosos amb el seguiment del programa i s’evitin els biaixos en el tractament d’aquesta mena d’infraccions”. Es refereix que “els autors són perfils qualificats, amb alta inserció laboral, prestigi i consideració professional, que poden jugar injustament a favor seu i provocar un tractament classista, asimètric i privilegiat”.
Parramon aposta per fer pedagogia i que s'expliqui arreu que "sense corrupció, tindríem més escoles, més hospitals, i més inversions". Alhora admet que és difícil la lluita fronts als “lobbies, de gent amb estatus i connexions amb el legislador", que provoca que "es persegueixi més al delinqüent de carrer”, com han acordat ara totes les administracions amb els delinqüents multireincidents, mentre s'ajorna una resposta contundent al problema de l'accés a l'habitatge.
En aquest sentit, la responsable d’Antifrau confessa que tot i els instruments de control, actualment hi ha “un dèficit en la persecució dels delictes econòmics”, a més “no es consideren perillosos ni es criminalitzen, com el frau fiscal”. Les xifres li donen la raó.
Sense casos de corrupció al Suprem
El Tribunal Suprem, que investiga persones aforades -com els diputats al Congrés- no ha tingut cap cas en instrucció ni ha jutjat cap acusat de delictes de corrupció a l’administració i corrupció política en el primer trimestre de 2024, segons les dades aportades pel Consell General del Poder Judicial, en el repositori sobre aquest delicte, que publica des del 2017. L’any 2023 tampoc va registrar cap cas. Els Tribunals Superiors de Justícia, que investiguen polítics dels parlaments autonòmics, tampoc van registrar cap cas.
Les audiències provincials són les que acumulen més casos i el 2023 van ser: 40 persones a Andalusia; 25, al País Valencià, 11 a Canàries, 7 a Múrcia, 5 a Catalunya i zero a Madrid.
Pel que fa als centres penitenciaris catalans, amb 8.595 presos, només hi ha 3 funcionaris que compleixen condemna per falsedat documental; 3 persones per suborn, 1 per tràfic d’influències, ja en llibertat condicional, i 9 per blanqueig de capitals.
“La delinqüència econòmica es castiga poc i malament, i en totes les fases”, conclou Lourdes Perramon.