El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, ha reconegut aquest dimecres durant el seu discurs de comiat del càrrec –cessa després que hagin pres possessió els quatre nous magistrats designats pel Senat– que "problemes" com "l'anomenat procés sobiranista" català "no poden ser resolts" per aquest òrgan i que, "per desgràcia", això és el que ha passat amb les resolucions dictades des que el març del 2014 es va acordar anul·lar la declaració pel dret a decidir que havia estat aprovada pel Parlament català. Per això, considera "urgent i inexcusable" fer una crida al diàleg polític.

Pérez de los Cobos ha realitzat aquestes contundents afirmacions després de la presa de possessió dels nous quatre magistrats designats la passada setmana pel Senat –Ricardo Enríquez, Alfredo Montoya, Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer– i davant del ministre de Justícia, Rafael Catalá; el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i nombrosos integrants de la cúpula judicial i diputats de les Corts.

Segons el parer de l'encara president del TC, l'esmentada resolució del 2014 i les que l'han seguit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya van pretendre dues coses que "per desgràcia no s'han aconseguit", que són la de "salvaguardar i restaurar la legalitat constitucional" i reconduir el denominat "dret a decidir a una aspiració política susceptible de ser defensada en el marc de la Constitució".

"Els problemes d'aquesta índole no poden ser resolts per aquest Tribunal, la funció del qual és vetllar per l'observança estricta de la Constitució", ha afegit, per insistir que els poders públics "i molt especialment els territorials" són els qui estan "cridats a resoldre mitjançant el diàleg i la cooperació els problemes que es desenvolupen en aquest àmbit".

Crida al diàleg

"Des d'aquell pronunciament nostre, la tensió no ha cessat", ha reconegut el president del TC, per afegir que per això la crida al diàleg polític continua sent vàlida. "Diré més, crec que s'ha convertit en una necessitat inexcusable i urgent –ha afirmat–. El diàleg polític en democràcia no pot ni ha de ser una realitat episòdica o conjuntural, a la qual es recorri quan les circumstàncies la imposen, ja que incumbeix l'essència mateixa del sistema, la seva pràctica ha de ser permanent i a tots els nivells".

Aquest diàleg, segons Pérez de los Cobos, s'ha de practicar des del respecte a la Constitució i a la Llei, "perquè quan aquestes no es respecten, el primer deure de l'Estat és el de garantir la seva observança".

Ha recordat en aquest punt que el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) afirma que el respecte a la preeminència del dret és un dels fonaments més importants de les nostres democràcies i un element essencial del patrimoni espiritual comú europeu que, per tant, ningú que es digui o se senti europeu no pot ignorar.

Sobre els objectius que buscaven les seves resolucions, en el seu discurs Pérez de los Cobos ha assenyalat que no haver-los aconseguit "no desmereix de cap manera ni la solvència jurídica del seu text ni la vigència del seu plantejament".

"Catalunya no és sobirana"

En relació amb la restauració de la legalitat constitucional, el president de TC ha recordat que les resolucions dictades han sortit al pas de l'atribució de la condició de sobirà "a qui d'acord amb el nostre text fonamental i amb el propi Estatut d'Autonomia de Catalunya no la té"

En aquest punt ha incidit que si en l'actual ordenació constitucional només el poble espanyol és sobirà i ho és de manera exclusiva i indivisible, a cap altre subjecte o òrgan de l'Estat o a cap fracció d'aquest poble no pot un poder públic atribuir-li la qualitat de sobirà". Per això, ha subratllat que el reconeixement al poble de Catalunya de la qualitat de sobirà resulta incompatible amb l'article 2 de la Constitució.

D'altra banda, ha incidit que el Tribunal va voler posar en relleu que si la Constitució és un límit, "també és un marc d'integració i de convivència obert a tots, en el qual totes les aspiracions sempre hi caben quan es formulin i postulin d'acord amb els principis i regles que ens hem donat". En aquest punt ha admès que el text de la Constitució "és reformable" encara que "sempre que s'observin els procediments previstos a l'efecte".

L'arribada dels nous magistrats suposa la sortida, entre altres, de l'actual president, Francisco Pérez de los Cobos, el substitut del qual s'elegirà en un Ple del tribunal ja renovat que encara no té data però que podria celebrar-se divendres vinent. Aquesta deliberació estarà presidida per qui és ara la presidenta en funcions, Encarnación Roca.