La demanda que va presentar el president a l'exili, Carles Puigdemont, contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha obligat Espanya a pagar 166.000 euros per cobrir les despeses de la defensa a Bèlgica.
Segons el diari El Español, fins juliol passat la defensa desplegada per l'Estat enfront de la demanda de Puigdemont, a mans de l'advocat Hakim Boularbah, ha requerit l'abonament d'un total de 166.628,62 euros.
De totes maneres, el cost de la defensa serà encara superior, ja que els polítics exiliats han anunciat un recurs contra la decisió del Tribunal de Brussel·les. Mentrestant, la Justícia belga manté suspeses les ordres de lliurament de Puigdemont i Comín fins que el Parlament Europeu decideixi sobre el suplicatori cursat per Llarena perquè se'ls aixequi la immunitat, que en cas de donar-li la raó posaria el comptador a zero.
Els costos de la demanda
La llavors ministra de Justícia, avui fiscal general, Dolores Delgado, encara que inicialment s'hi resistís, va acabar autoritzant la contractació de Boularbah, amb el suport del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ("aquesta no és una qüestió privada, sinó d'Estat", va dir el president). De la quantitat total esmerçada, 138.392,48 euros van ser pagats abans de gener de 2020, quan Delgado va cessar de ministra.
De fet, el tribunal belga va imposar a Puigdemont i a la resta de demandants les despeses del procés. Però el ministeri de Justícia no ha formulat encara cap reclamació per aquest concepte. "Els costos directes i indirectes que suposaria per al Ministeri iniciar aquest procediment excedirien la quantitat que podria reclamar eventualment, atès que la sol·licitud de les costes només podria ascendir a 180 euros", explica.
La demanda a Llarena
Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig van al·legar el juny del 2018 davant el Tribunal de Brussel·les que Llarena va "violar la llei de la UE" en relació amb "la llibertat d'expressió, els procediments judicials i la presumpció d'innocència" per la seva instrucció del cas de l'1-O, i que això els va afectar durant la seva estada a Bèlgica.
Els polítics exiliats defensaven que declaracions públiques del magistrat posaven de manifest la "parcialitat i partidisme" del jutge, que estava tractant de "desacreditar l'acció política" dels demandants i que volia "instaurar un clima perjudicial" contra ells.
La demanda censurava el procés penal en instrucció i les euroordres cursades per Llarena per la detenció i lliurament dels exiliats, que segons Puigdemont i els consellers implicava una "vulneració flagrant de les regles que regeixen la presumpció d'innocència".
El tribunal de primera instància de Brussel·les ha trigat prop de dos anys a desestimar inicialment la demanda. No ha estat fins al passat 27 de març quan el tribunal de Brussel·les ha fet referència al principi de Dret internacional públic que "un Estat no té el poder de jutjar a un altre" i que aquesta immunitat de jurisdicció inclou també als jutges, que són "òrgans de l'Estat" que realitzen "actes de sobirania" en exercir la seva funció jurisdiccional.
Les paraules del magistrat
El magistrat, en ser preguntat per si a l'Estat espanyol hi havia "presos polítics" va contestar el següent:
"Un delicte polític són aquells comportaments que normalment no estarien sancionats per l'ordenament jurídic-penal i que no obstant això, per una consideració política, aquests comportaments són perseguits. No és el cas que estem portant ara al Tribunal Suprem, es tracta de comportaments que apareixen recollits en el nostre Codi Penal que, amb independència de quina hagi pogut ser la motivació que els hagi portat a les persones a cometre, si és que això ha estat així, han de ser investigats", va dir.
Aquestes van ser les paraules que van portar als demandants a defensar que s'havia "atacat la seva reputació i honor".
La rèplica dels exiliats
En aquest sentit, Toni Comín va explicar que "el jutge no s'ha limitat a escriure una sèrie de posicionaments que considerem que posen de manifest que estem perseguits per les nostres idees polítiques, sinó que també ho ha fet fora de la seva acció jurisdiccional, fora dels tribunals en què expressa aquests perjudicis que demostren que estem sent perseguits per les nostres idees", fent referència a les paraules del Llarena.
Carles Puigdemont, per la seva banda, va intervenir des d'Alemanya per videoconferència i va destacar que estan "sent perseguits per la ideologia d'un jutge". També va exposar que l'estratègia judicial també "serveix per recuperar les llibertats dels companys que són a la presó".
Imatge principal, Pablo Llarena / ACN