Fins a 7 anys de presó. Aquesta és la condemna a la qual es podrien enfrontar 21 dels manifestants que es van concentrar el 25 de setembre del 2012 en el marc de les protestes de "Rodea el Congreso", una multitudinària concentració de les protestes dels indignats que es van produir en els anys posteriors a la crisi del 2008, com el Moviment 15-M. Dotze anys després, aquesta vintena de manifestants s'asseuran a la banqueta per presumptes desordres públics, atemptats i resistència contra l'autoritat i lesions. En concret, la Fiscalia demana per a ells penes d'entre 3 anys i 8 mesos de presó i 7 anys i 4 mesos de presó.
El jutjat penal número 20 de Madrid té previst celebrar el judici entre el 18 i el 28 de novembre, pels aldarulls que es van produir la tard del 25 de setembre del 2012 i la matinada del dia 26 al voltant del Congrés dels Diputats. Aquella jornada de protesta, convocada per diversos col·lectius populars —assemblees del 15M, la Plataforma ¡En Pie!, la PAH o Iaioflautes—, va presentar els habituals càntics de les protestes de l'època com "No ens representen" o "Li diuen democràcia i no ho és". Eren unes 6.000 persones, segons la delegació del govern espanyol a Madrid. Els dies següents va haver-hi més protestes similars, en les quals també es van produir alguns incidents que han derivat en processos penals. Les protestes van acabar amb 35 detinguts i almenys 64 ferits, entre manifestants i policies.
Denuncien un judici polític
La plataforma convocant d'aquestes protestes, la Coordinadora 25S, ha fet públic un comunicat en el qual critica que s'arribi a un judici per uns fets ocorreguts fa 12 anys i reclamen que se suspengui. "Els judicis polítics es poden i s'han de guanyar", afirma el col·lectiu, que incideix en el fet que "es tracta amb tota claredat d'un judici polític" perquè les convocatòries "Rodea el Congreso" tenien com a objectiu "denunciar la corrupció del Règim, el caràcter antidemocràtic d'aquest, així com la necessitat de posar en marxa un procés constituent", unes exigències que considera que avui "estan encara més justificades del que estaven fa dotze anys".
La Fiscalia els atribueix violència organitzada
En l'escrit de la Fiscalia de Madrid de cara al judici la màxima pena se sol·licita per a quatre dels processaments per als quals demana tres anys i vuit mesos de presó per un delicte de desordres públics més altres tres anys i vuit mesos per atemptat contra l'autoritat. Pel que fa a la sol·licitud mínima de presó és de tres anys i vuit mesos per a dos dels imputats pel delicte de desordres públics. La Fiscalia relata en l'escrit que alguns dels congregats aquell dia, en dues protestes que els seus integrants van confluir en la plaça de Neptú, prop del Congrés, van acabar "van arremetre violentament contra el dispositiu policial desplegat tirant tanques i llançant objectes contundents contra ells, la qual cosa va obligar a organitzar el desplegament de diverses unitats de la UIP per a tractar de contenir-los".
Per a la Fiscalia van ser "diversos grups controlats i organitzats", a més de ciutadans individuals, els que "van dirigir les seves accions a causar destrosses en la via pública, intentant depassar els cordons de seguretat establerts, llançant objectes no sols contra les forces de seguretat sinó contra els vehicles policials". Subratlla el Ministeri Públic que els convocats "van tractar d'impedir la sortida dels diputats, la qual cosa va obligar els comandaments policials a establir una sortida lliure de manifestants", i després es van dispersar per la zona d'Atocha. Sobre alguns dels imputats relata que, a més de llançar objectes, van pegar puntades i cops de puny als agents, alguns dels quals van resultar ferits.