Els advocats voluntaris que van impulsar la querella col·lectiva per les càrregues de l'1-O a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis s'oposen a què només jutgin els policies nacionals i el guàrdia civil per delictes de lesions. Per això, avui han interposat recursos contra la interlocutòria dictada pel jutjat d'instrucció 2 de Girona en els que argumenten que hi ha indicis de delictes contra la integritat moral i tortures: "Qualsevol ús de la força per part dels agents de l'Estat que excedeixi del que sigui necessari i proporcional es considera un atac a la dignitat humana que constitueix un tracte cruel o degradant".

Els lletrats consideren que "centenars" de ciutadans van patir lesions durant les càrregues: "L'injust de la conducta desplegada pels investigats no es troba de cap manera satisfet amb la celebració de judicis per delictes lleus de lesions". "Fent un ús de la força totalment desproporcionat, els agents armats van repartir bufetades, cops de puny, de peu, de porra incloent a zones vitals i òrgans sexuals, van estirar pels cabells, orelles i mandíbules, van agredir sexualment, especialment dones", sostenen.

Judici als comandaments policials

Un altre dels aspectes que rebaten als recursos és la decisió del jutjat de no atribuir cap responsabilitat als comandaments o als responsables polítics que van ordenar les càrregues i concloure que no s'havia constatat "cap pauta d'actuació comuna". "Els cossos policials van seguir un patró estandarditzat i predefinit en les diverses localitats de Catalunya", subratllen, i apunten que això indica que "no va ser una decisió individual de cadascun dels agents intervinents" sinó que hi va haver "ordre directe dels superiors". Per aquest motiu, reclamen que s'investigui i que es porti a judici tant els comandaments policials com els responsables polítics.

Un sol macrojudici

Finalment, els advocats també s'oposen a què les actuacions de cada col·legi es jutgin per separat i volen que hi hagi un sol macrojudici per totes perquè remarquen que hi va haver una acció coordinada i que, de fet, algunes unitats d'antidisturbis van actuar a més d'un col·legi.

Tal com han explicat en un fil al seu perfil de Twitter, creuen que només amb un únic judici es podrà "reflectir el veritable i gravíssim abast dels fets viscuts a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis" i lamenten "la manca de voluntat real d'investigar" del jutjat d'instrucció que, asseguren, ha provocat que "el procediment hagi quedat arxivat per moltes víctimes". "Seguirem buscant justícia fins on calgui", conclouen.