L'estat espanyol just comença un any plagat de cites electorals amb males notícies, ja que el darrer Índex Mundial de Llibertat Electoral (IMLE) mostra com recula posicions en el rànquing mundial. Segons indica la Fundació per l'Avenç de la Llibertat en un comunicat, Espanya ha obtingut "un resultat mediocre" en la puntuació de la seva democràcia l'any 2022. Concretament, l'estat espanyol ha reculat dues centèsimes respecte a l'any anterior, fet que l'ha fet passar del lloc 38è al 47è en la llista de democràcies del món. 

Un dels motius pels quals l'estat espanyol ha caigut en la llista no respon a les seves pròpies accions. És a dir, la millora d'estàndards democràtics en altres països ha fet que aquests escalin posicions, és el cas d'estats com la República Dominicana o l'Uruguai. La majoria d'estats que han millorat els seus estàndards democràtics es troben a Llatinoamèrica i algunes illes del Pacífic. En canvi, en la primera posició es repeteix un any més Finlàndia, seguida d'Islàndia, Irlanda, Suïssa i Dinamarca. 

Tot i això, l'estancament de les millores democràtiques a l'estat espanyol l'han arrossegat cap a una pitjor marca. No és l'única democràcia occidental que es troba amb un resultat mediocre. Per exemple, els Estats Units se situen en el lloc 41è de la llista. Pitjor és el cas d'Alemanya, que ha quedat per darrere de l'estat espanyol, concretament en 48è lloc. Un altre país de la Unió Europea (UE) en una situació similar és Bèlgica, en 50è lloc. Si bé tots aquests països es troben en la franja que considera que hi ha una "alta" llibertat electoral, segueixen sent resultats "mediocres". 

El sistema electoral espanyol: poc marge de canvi

Segons la Fundació per l'Avenç de la Llibertat, el sistema electoral espanyol és "correcte en gairebé tots els aspectes, però sense assolir nivells d'excel·lència en cap d'aquests". Per tant, és bo, però no suficient. L'informe apunta que l'estat espanyol té un ample marge de millora pel que fa al sufragi passiu. També es critica com el sistema electoral espanyol afavoreix als partits més grans per davant dels petits. 

A més, es retreu la rigidesa de la llei d'Hondt. "Només Grècia (lloc 77è i últim de la UE) presenta una desproporció més gran en assignar arbitràriament un contingent d'escons addicionals al partit més votat", remarca la Fundació en el seu comunicat. Finalment, també se subratlla que el bloqueig que suposen les llistes tancades per als electors i la seva capacitat de decidir, reforçant així la partitocràcia.