El procés és un veritable planter polític que ha transformat els partits tradicionals de Catalunya i n'ha creat de nous.
La Convergència d'avui dia ha trencat amb el pujolisme. El PSC ha girat cap a l'espanyolisme (federalista) més desacomplexat: "Som més PSOE que mai", ha proclamat Miquel Iceta a la campanya del 27-S. De les files socialistes n'han fugit els sectors més catalanistes que, un cop passat el dol, han creat MES, un partit que fins i tot, gràcies a un hàbil joc d'aliances, té un eurodiputat, Ernest Maragall, i una diputada electa a les files de JxS, Magda Casamitjana.
Un altre dels partits que ha sorgit de la dinàmica biosfera política catalana dels darrers temps n'és un que ningú esperava fa menys d'un any: Demòcrates de Catalunya. La nova formació, independentista, agrupa els escindits d'un dels partits en actiu més antics de la política catalana, Unió Democràtica de Catalunya, fundada el 1931.
El partit que presideix Josep Antoni Duran i Lleida s'ha convertit en extraparlamentari a Catalunya després d'haver concorregut en solitari a les eleccions del 27-S, arran de la ruptura amb la formació que li ha donat cobertura els últims 34 anys, CDC, en el si de la federació CiU.
"Som l'start-up del procés", assegura a El Nacional un dels impulsors de Demòcrates, Antoni Castellà, i excap visible del sector independentista d'Unió, al·ludint a les noves empreses que sorgeixen de la nova economia tecnològica.
"Volem un partit amb una estructura flexible, sense crèdits pendents, com les organitzacions polítiques daneses i amb l'agilitat dels partits nord-americans que no tenen ni militants", detalla Castellà.
Els promotors del partit es vanten de proposar a la societat una nova oferta política d'acord amb la nova societat. "Volem ser contemporanis de la nova societat", explica Mercè Jou, fins ara portaveu adjunta de CiU al Parlament, abans del trencament.
De demoindepes a social-liberals
Segons un dels gurus de la formació, l'expresident del Parlament Joan Rigol, el partit s'inspira en l'humanisme comunitarista. "Ens sentim hereus d'Unió, però de la Unió de 1931!", insisteix a El Nacional el també president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
"Anem del social-cristianisme al social-liberalisme", afegeix Castellà, que pensa defensar aquesta posició en el congrés fundacional que DemoCAT celebrarà el 7 de novembre a Cornellà de Llobregat, casualment, en la mateixa data de la fundació d'Unió, fa 75 anys.
Quarta força municipal
Demòcrates ha emergit en la política catalana amb un pa sota el braç. És amb 27 alcaldes –obtinguts encara com a UDC a les llistes de CiU en les municipals del maig passat– la quarta força política, amb 118 regidors i més de 1.700 "voluntaris" que no militants.
A més, ja compta amb un diputat al Parlament, Castellà, dins el grup de JxSí, i en la transcendental legislatura que s'ha obert després del 27-S. Castellà és secretari general d'Universitats en funcions i un dels càrrecs de l'antiga Unió al govern sortint que hi va romandre.
Congrés i primàries
El 7 de novembre el partit debatrà i aprovarà la Ponència dels Estatuts de Demòcrates de Catalunya, la Ponència del Manifest fundacional i s'escollirà el màxim òrgan executiu del partit.
A la fundació hi podran assistir els "voluntaris" que vulguin, tenint present que s'hi podran apuntar fins al 23 d'octubre. Aquest congrés també delimitarà l'organització territorial, basat en les comarques i dirigit per un comitè coordinador.
El màxim òrgan serà el comitè nacional, de caire col·legiat i escollit en el congrés nacional per llistes obertes.
Segons Castellà, "tots els processos per escollir electes seran per processos de primàries obertes a tota la ciutadania". "Repudiem els processos clàssics d’aparells interns”, rebla.
Casaldàliga inspira
Possiblement perquè els fundadors de DemòcratesCAT provenen d'un partit molt endeutat i marcat per una imatge de defensor dels lobbies, volen diferenciar-s'hi amb un nou sistema de finançament. "La nostra inspiració és Pere Casaldàliga i el seu principi, només ets lliure si ets pobre!", compara Castellà.
El partit es finançarà a través de les aportacions voluntàries dels voluntaris, dels càrrecs públics, de les subvencions públiques pels resultats electorals i de micromecenatge per a projectes concrets.
El fundadors proposaran en els estatuts la prohibició d’accedir al crèdit bancari. “Un dels problemes greus dels actuals partits han estat els elevats endeutaments. Quan un partit es troba en aquesta situació, no té un ampli ventall per prendre decisions”. "Demòcrates només emprendrà aquelles iniciatives que el finançament disponible en aquell moment permeti”, aclareix Castellà.
CDC no les té totes
Des de DemòcratesCAT, però, alerten que un dels seus competidors en el nou escenari polític que es dibuixa a Catalunya és... CDC.
Els convergents no les tenen totes, sobretot en l'àmbit municipal, que veuen que els seus regidors independents miren amb bons ulls una formació nova que neix sense hipoteques històriques i amb un marc ideològic que els permetrà pactar amb tothom.
De fet, durant la campanya del 27-S, alguns convergents propers a la direcció de campanya de Junts pel Sí arrufaven el nas quan havien de portar dirigents de DemòcratesCAT pel territori. Després de tres dècades de tensió permanent amb la Unió de Duran, algunes inèrcies encara pesen. La competència serà dura.