"Ens estan vigilant". Aquest és el contundent eslògan que ha escollit Òmnium Cultural per denunciar l'espionatge a líders independentistes catalans descobert per la revista The New Yorker. Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab. L'organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. Hi figuren Artur Mas, l'entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També han estat objecte de ciberespionatge dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d'una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha "nexes" entre aquest espionatge i "una o més entitats del govern espanyol". Com a resposta a aquesta vulneració Òmnium Cultural ha compartit un vídeo que demostra com s'ha de sentir una persona quan està sent observada en tot moment.
Les imatges mostren diverses persones que estan vivint situacions íntimes (anar al lavabo, mantenir relacions sexuals amb la parella, rebre males notícies mèdiques...) però que en tot moment estan sent observades per un tercer que envaeix la seva intimitat. Al vídeo també es poden veure persones passejant pel carrer en roba interior, aquestes representen els diferents col·lectius que han estat espiats a través de Pegasus. "Ens estan vigilant", subratlla l'entitat independentista al mateix temps que assegura que aquest és "el cas de ciberespionatge més gran mai descobert". Les imatges asseguren que en total s'han espiat 65 persones però que hi ha milers de "col·laterals" i que el culpable de tot és l'estat espanyol. Per tot això demanen que es destapi el cas.
Antich diu que l'Estat és "fora de la llei
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha carregat contra el presumpte espionatge a què es va sotmetre diversos líders independentistes catalans gràcies al programari israelià Pegasus, que infecta els telèfons mòbils, i ha assenyalat l'Estat espanyol, al qual ha acusat d'estar "fora de la llei". "No ens quedarem de braços plegats davant d'un escàndol intolerable que amenaça drets i llibertats de tots" i que suposa "el cas de ciberespionatge més gran contra un moviment democràtic", ha lamentat a Twitter.
Una investigació a gran escala
Després dels primers informes publicats l'any 2020, Citizen Lab ha conclòs ara una investigació a gran escala sobre els casos de ciberespionatge a l'entorn independentista, que afecta 65 persones de diferent rang polític i de la societat civil. La majoria, 61, han estat atacats amb el programa Pegasus. N'hi ha dos víctimes d'un altre programa similar, el Candiru, i dos més han estat atacades pels dos programes. Els primers noms que es van fer públics el 2020 van ser els del llavors president del Parlament, Roger Torrent; el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall; l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel; un membre de l'ANC, Jordi Domingo, i el director del Consell per la República, Sergi Miquel. La llista definitiva i la rellevància dels càrrecs que ara es coneix, però, va molt més enllà. Tots els eurodiputats independentistes, per exemple, han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de manera directa, com Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, o a través d'amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont.