Van den Eynde: “El Suprem s’aparta sempre del parer d’organismes internacionals”

Clar i directe. L’advocat de l’exiliada Marta Rovira (ERC), Andreu van den Eynde, també ha tingut deu minuts, avui, per exposar davant el Tribunal de Justícia de la UE les qüestionades garanties que ofereix el Tribunal Suprem als exiliats catalans, després de la intervenció dels advocats de JuntsxCat. “Vaig intervenir aquí per defensar Oriol Junqueras en la causa C-502/2019, el mateix dia que el Suprem el va condemnar a 13 anys de presó. El president del tribunal va preguntar al fiscal què passaria i la seva resposta va ser ambigua”, ha exposat el penalista sobre la causa en què defensava que Junqueras havia de ser reconegut com a eurodiputat, com així va resoldre el TJUE. Van den Eynde ha revelat que, curiosament, “avui mateix m’han notificat la condemna de Junqueras”, referint-se que el Tribunal Constitucional no li ha donat empara. Ha afegit, però, que tres magistrats del total de nou, “el 33%” han fet un vot particular en què sostenen que el Suprem hauria d’haver esperat el TJUE per emetre la seva resolució, en què resolia que Junqueras era eurodiputat sense necessitat d'haver de jurar la Constitució a Madrid. “El Suprem s’aparta constantment del que sostenen organismes internacionals”, ha reblat Van den Eynde.

El penalista ha manifestat que actualment “el Suprem és imprevisible, no se sap clarament les seves competències i, especialment, vers un grup de persones”, referint-se als independentistes catalans. Andreu van den Eynde ha exposat el cas del llavors secretari general d’Economia, Josep Maria Jové, que actualment és diputat d’ERC, “i tot i ser aforat, el Suprem no ha volgut assumir el seu cas”, que porta el TSJC, i ha insinuat que segurament significa que li retiren el delicte de malversació, com s’ha fet amb l’exconsellera Meritxell Serret, en derivar el cas al TSJC. Una proposta imposible, que ha plantejat per exposar les contradiccions del Suprem.

Els tribunals belgues van denegar l’entrega del conseller Lluís Puig en considerar que el Suprem no és el tribunal competent per jutjar-lo, i com defensen tots els exiliats catalans. Per això, Van den Eynde ha indicat que Marta Rovira, exiliada a Suïssa des del 2018, "tem aquesta actuació imprevisible del Suprem i ser detinguda". L’advocat també ha defensat que Puig aportés l’informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU i els tribunals belgues de revisar-ho.

Preguntes

El jutge Pablo Llarena va presentar set preguntes al TJUE. El tribunal ha demanat a les parts que se centrin en dues de les preguntes vers la interpretació de la Decisió Marc 2002, que regula les ordres de detenció. A grans trets, diuen: un país que rep una ODE pot qüestionar el tribunal on ha de ser jutjada aquella persona de l'estat membre que la reclama? (El Suprem en el cas de Puig). I la segona, si s’afirma que no estan garantits els drets fonamentals en el país que ha de ser jutjada aquesta persona, quins elements determinen aquest risc. Segons Llarena, la decisió marc no reconeix la facultat de control que van fer els tribunals belgues al Suprem, ja que es basa en el principi de reconeixement mutu entre els països membres.