Una quarantena d’historiadors, arxivers i activistes denuncien que la Generalitat i la llei Memòria Democràtica de Catalunya, que ara es tramita al Parlament, “posa obstacles injustificats” a la recerca històrica, al dret de la societat a saber a veritat i a identificar els responsables de les violacions de drets humans, segons un manifest que han difós aquest dilluns i al qual ha tingut accés ElNacional.cat. Els historiadors Agustí Alcoverro, Joan Villarroya i Pep Cruanyes, formen part de la llista de signants del manifest, que va dirigit a la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i a la de Cultura, Natàlia Garriga.
En el manifest, se sosté que “el coneixement dels noms de les persones que van patir violacions, i els responsables de les violacions és un objectiu necessari de coneixença per assolir la veritat i, alhora, un mitjà de reparació de les persones afectades” i que “mai es pot considerar una intromissió del dret a la intimitat ni a l'honor, sinó que és un mitjà necessari per restablir el dret a la dignitat de les persones”. Això no obstant, s'indica que la llei de Memòria Democràtica inclou "unes disposicions restrictives inacceptables al dret de recerca que forma part de la llibertat d'expressió".
Drets confrontats
L’advocat i historiador Pep Cruanyes exposa que actualment s’està limitant l’accés a documentació a persones afectades, als seus familiars i a investigadors que impedeixen aclarir els fets, com recorda que recullen els tractats de l’ONU. Un cas recent és el d’una persona que va participar en una vaga de fam quan era a la presó de dones i se li ha esborrat del document aportat els noms de les altres dones participants.
L’argument de l’administració és que limita la informació per complir la norma de protecció de dades i el dret a l'oblit o el dret a la intimitat. Per als historiadors aquesta restricció “es fa de manera absolutament deslligada del context en què s’ha de realitzar la recerca”, i hi afegeix que “no s’articulen conceptes de com fer possible i necessària la recerca històrica per tal que es puguin complir els objectius de la llei de la memòria, de veritat, justícia i reparació; essencials en una societat democràtica que ha patit vulneracions sistemàtiques dels drets humans en règims autoritaris i totalitaris”.
Hi afirmen que els diferents òrgans de drets humans de les Nacions Unides (ONU) “han proclamat reiteradament que, dins de la justícia transicional en la qual s'emmarca la llei de memòria, és essencial el dret a la veritat com a mitjà per posar fi a la impunitat de les violacions greus sobre drets humans comeses en règims autoritaris. Necessitat -s’hi sosté- que inclou el dret a identificar els responsables de les violacions i les circumstàncies en les quals es van cometre, com també l'obligació dels estats a conservar els arxius que són prova d'aquestes violacions individuals i col·lectives”.
En el manifest s’insisteix que “és contradictori” que el projecte de llei proclami el dret a la veritat, justícia i reparació en una extensa relació de violacions individuals i col·lectives que van patir persones i institucions durant la guerra i el franquisme, “mentre que el mateix text imposi una interpretació restrictiva del dret d'accés a la documentació i a la recerca”.
Mort i 50 anys després
En el manifest, es precisa que el concepte de dret a l'oblit “és un concepte que els tribunals han relacionat especialment amb els cercadors digitals”, no pas per a les recerques. També es recorda que “el dret a la protecció de dades deixa de ser efectiu amb la mort de les persones” a investigar o en haver passat 50 anys dels fets.
Es conclou que “en ser actes de repressió política, la restricció de l'accés a les dades i documents causa un perjudici a les víctimes, ja que manté el silenci i la invisibilització que els va sotmetre l'Estat; és a dir, manté la impunitat”. Per tot això s’exigeix que “es faci una regulació clara i precisa que garanteixi el dret a la recerca històrica i l'efectivitat de les polítiques de justícia transicional, amb la deguda protecció dels fons arxivístics, partint dels principis d'interès general, de llibertat, i d'exigència i responsabilitat personal com a principis generals”.
A la foto principal, una de les concentracions per reivindicar que la comissaria de la Via Laietana sigui convertida en un centre de memòria, que convoca cada mes la Comissió de la Dignitat i altres entitats davant l'edifici. / Foto: Montse Giralt