Nova denúncia per vulneració de drets cap a Europa. Un veí de Figueres i militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Roger Sabà, denunciarà la web "delatora de manifestants", que va activar el Departament d’Interior el 2012, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per vulneració del dret fonamental a la pròpia imatge i a la presumpció d’innocència perquè la seva imatge sortia en aquesta web, segons ha confirmat el seu advocat, Benet Salellas, a ElNacional.cat aquest divendres. El valor d’aquesta demanda és que aportarà dos informes clau que li donen la raó: de la Fiscalia i de la magistrada del Tribunal Constitucional (TC), María Luisa Balaguer, que ha emès un vot particular, resolucions avançades per El Periòdico.

La formació Alerta Solidària ha fet un comunicat en què confirma que el cas es portarà al TEDH i denuncia que el “TC fa valer una al·legació de la Generalitat per barrar el pas al recurs” de Sabà per una qüestió de terminis. El ple del TC, presidit per Candido Conde-Pumpido, ha desestimat tramitar el cas de la web de la Generalitat perquè sosté que es va presentar deu dies tard; mentre la resposta del TC ha arribat cinc anys després de presentar-li la demanda, el març de 2018.

Persecució de manifestants

Els fets es remunten l'abril del 2012, quan el llavors director general de la Policia de la Generalitat de Catalunya, amb el conseller Felip Puig al capdavant, va autoritzar la publicació a la pàgina web de la Policia de la Generalitat les fotografies de 68 persones (tipus carnet), a les quals se les atribuïa ser autores d’aldarulls els dies 29 i 30 de març del 2012 a Barcelona, però sense cap resolució judicial que ho confirmés. En la pàgina es demanava “la col·laboració ciutadana” per identificar als suposats sospitosos. Roger Sabà va ser identificat en un diari i es va iniciar un procediment contra ell, que finalment es va arxivar. El veí de Figueres va reclamar a Interior 6.000 euros com a indemnització per danys al seu honor i vulneració de la seva intimitat, que va ser rebutjada per la via administrativa i als jutjats, fins que ara, cinc anys després, el TC també li denega l’empara per un tema de terminis, malgrat que té dos informes favorables per anar al TEDH. La web va rebre força crítiques d’entitats de drets humans i es va tancar.

La Generalitat, sense cobertura legal

En la resolució del TC, del 18 d’abril passat, hi ha tres vots particulars: dos d’ells precisen que s’hauria d’haver admès a tràmit, i la magistrada Balaguer entra analitzar el fons del cas. Per la magistrada, la web de Mossos no disposava de cap cobertura legal, un requisit essencial per restringir un dret fonamental.  Per la seva part, la Fiscalia del Tribunal Constitucional també demanava que s’estimés l’emparament del veí de Figueres i que es reconegui que la publicació i difusió de la imatge de Sabà “van suposar la vulneració dels seus drets a la imatge amb relació a la presumpció d’innocència”. Per la seva part, la Generalitat admetia aquesta vulneració al dret a la pròpia imatge, però afegia que “és una ingerència legítima”. Alerta Solidària ha anunciat que “ja treballa amb la mirada a Europa sense oblidar que aquella web va ser retirada per la pressió d’entitats del món del dret i d’entitats de defensa dels drets humans”.

En el seu vot particular, la magistrada Balaguer comparteix que formalment no s’hauria d’haver descartat el recurs, ja que es presentava contra resolucions judicials, en aquest cas civils (que tenen un termini de 30 dies) i no contra resolucions de l’administració (20 dies), com defensava la Generalitat, a qui la majoria del ple del TC li dona la raó.

La magistrada recorda que el 2019 el TC va acceptar analitzar el cas d’aquest veí de Figueres perquè tenia especial transcendència constitucional perquè no hi havia doctrina. En concret, el TC havia d’analitzar si l’administració, en aquest cas la policia catalana, podia publicar en una pàgina web, per pròpia decisió, la fotografia d’una persona a efectes de col·laboració ciutadana en la seva identificació, així com l’afectació que podia suposar sobre els seus drets a l’honor la intimitat i a la pròpia imatge i calia el parer del tribunal per si era constitucionalment possible. La magistrada recorda que per garantir el dret a la pròpia imatge, que protegeix la seva intimitat i relació familiar, ha de ser el seu titular qui aprovi o no el seu ús, i quan aquest dret està confrontat amb altres, cal ponderar la seva prioritat.

A més, la magistrada exposa que el TEDH manifesta que la intromissió a un dret fonamental ha d’estar previst per la llei, amb una finalitat legítima i ser necessari en una societat democràtica. I en el cas de la web de la Generalitat, Balaguer afirma que per validar-la calia una “norma amb rang de llei”, que no existeix; o tenir l’autorització judicial per fer-ho, i hi afegeix que tampoc es complien els principis d’urgència i necessitat, que permeten als cossos policials iniciar investigacions i accions per aclarir un fet delictiu, ja que la web va ser engegada un mes després dels aldarulls. I precisa, que la web podria haver estat validada si hagués tingut una d’aquestes garanties.

Estirada d’orelles al Suprem

La magistrada Balaguer també fa una estirada d’orelles a la sala Civil del Tribunal Suprem que no va atendre la demanda del veí de Figueres, i sosté que per validar l’acció de la Generalitat, el Suprem cita unes sentències del TC que “no eren aplicables al cas”. I conclou: “Els òrgans judicials als quals va acudir el recurrent van dur un examen del test de proporcionalitat de la publicació i difusió en la web de la seva fotografia que no resulta respectuós amb les exigències constitucionals assenyalades per la doctrina d’aquest tribunal.”

 

En la imatge principal, una protesta amb aldarulls, en una foto d'arxiu. / Foto: ACN