Plataforma per la Llengua ha denunciat el boicot a la llengua catalana a escoles públiques de la Catalunya Nord. En una nota de premsa difosa aquest dimarts, l'entitat explica com ha detectat "més dificultats que mai perquè els alumnes puguin fer classes de català o en català al sistema públic". És per això que ha insistit a reclamar a les autoritats competents que actuïn per resoldre aquest problema. S'entén que aquestes autoritats competents són les direccions, el rectorat, el Ministeri d'Educació i l'Acadèmia de Montpeller. També ha animat a les famílies que facin públiques les dificultats denunciades i ha fet una crida a la unitat d'acció per solucionar-les. Les complicacions per estudiar català o en català s'han identificat a l'escola primària del Voló, al col·legi de Portvendres i als liceus d'Argelers i Prada.
Al Voló es preveu el tancament d'una classe bilingüe, cosa que sobrecarregaria les altres classes a primària i maternal (que ja estan saturades) i empitjoraria la qualitat de l'ensenyament en català. Ja s'hi va tancar una classe monolingüe en francès fa dos anys, però ara es justifica el tancament de la classe bilingüe per l'augment en la demanda de les classes monolingües. Les famílies d'aquesta escola primària han iniciat una campanya a Change.org per aturar-ne l'eliminació, cosa que ha obligat les institucions a frenar la supressió immediata de la línia. Però encara no se sap si, finalment, sí que l'acabaran eliminant.
Traves i més traves al català
D'altra banda, a Portvendres s'han programat les classes de català de 12.30 a 13.30 hores. Com que les classes es reprenen a les 14.00 hores, la imposició d'aquest horari obliga els alumnes que vulguin aprendre la llengua catalana a tenir només mitja hora per dinar. És a dir, es compacta "excessivament" la jornada i impedeix que els alumnes que dinen a casa puguin assistir a les classes de català.
A Argelers fa dos anys que el director dificulta que els alumnes puguin estudiar català i "la inestabilitat de les classes ha fet que el nombre d'alumnes baixi molt". Plataforma per la Llengua explica com els alumnes que volen fer classes de català han de renunciar a assignatures essencials per al seu futur acadèmic, cosa que ha fet que enguany la meitat dels alumnes hagin renunciat a fer-les. L'Ajuntament d'Argelers coneix el problema, però no té prou competències per resoldre'l. Finalment, a Prada s'han programat les classes de català el dimecres a la tarda, quan no hi ha transport escolar. En definitiva, l'horari impedeix els alumnes tornar a casa un cop acabades les classes i desincentiva que els estudiants s'hi apuntin.
Garantir el català a les escoles públiques
Plataforma per la Llengua sospita que hi pot haver més traves en altres centres públics, motiu pel qual demana al Ministeri d'Educació que ampliï l'oferta educativa en català per garantir que tothom que ho vulgui pot aprendre la llengua. A més, recorda els casos d'èxit de la Bressola i d'Arrels, que ofereixen un sistema d'immersió lingüística: "Són una demostració de l'interès dels catalans del nord per escolaritzar els seus fills en català". Que l'escola privada en català cada cop tingui més èxit "no ha de ser una excusa perquè l'Estat no ofereixi educació en català", diu l'entitat. "Sinó que precisament ha de servir d'estímul perquè el govern francès n'augmenti l'oferta", ha precisat.
La reclamació és que l'Estat garanteixi l'ensenyament en català. Així doncs, ha recordat com l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, l'Acadèmia de Montpeller, la regió d'Occitània i el departament dels Pirineus Orientals van acordar que d'aquí a deu anys tots els centres escolars hauran d'oferir ensenyament en català o de català (i que tots els alumnes hi puguin accedir). I és que la llengua catalana és patrimoni de França, segons la Constitució francesa.