Se li compliquen les coses a Brahim Ghali. El president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i secretari general del Front Polisario, ha rebut una nova denúncia. En aquest cas per falsedat documental per haver arribat a Espanya amb una documentació que no era la seva el passat 18 d'abril. La identitat que va utilitzar era falsa i va ser descobert al cap d'uns dies. Primer, Ghali va aterrar a l'aeroport de Saragossa i va ser traslladat d'urgència a Logronyo on va ingressar a l'Hospital San Pedro. Es trobava en estat crític per Covid-19 i va passar els primers dies a l'UCI.

En aquests moments, continua ingressat però fora de perill i ha publicat una carta a la ciutadania sahrauí on afirma que "s'està recuperant". Aquest dimecres 20 de maig se celebren els 48 anys de la creació del seu Exèrcit Popular el 1973, quan es va portar a terme la primera acció armada per aconseguir l'alliberament del colonialisme imperant, i Ghali ha enviat un missatge: "Envio una salutació especial a les dones i els presoners civils sahrauís, uns lleons que es mantenen darrere les reixes terribles de les presons marroquines, en circumstàncies deplorables però ensenyant a l'enemic la seva fe ferma, amb lliçons de perseverança i força de voluntat".

Una altra querella a l'Audiència Nacional

En paral·lel a aquesta denúncia interposada davant la Fiscalia de La Rioja, en suma una altra a l'Audiència Nacional per delictes de genocidi, desaparicions i segrestos. Així doncs, s'ha readmès una querella presentada per l'Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (ASADEDH) contra Ghali per aquests suposats crims. La querella ja va ser presentada el mes d'abril d'aquest any, quan tot just aterrava a Saragossa. Però no va ser fins ahir dimarts, després que l'ambaixadora del Marroc a Espanya deixés caure que l'arribada de migrants a Ceuta era conseqüència de l'acollida de Ghali, que el jutge Santiago Pedraz va admetre a tràmit la querella.

L'associació prodrets humans va decidir portar els dirigents del Front Polisario davant la justícia pels actes comesos a la ciutat algeriana de Tindouf. Segons la querella, denuncien el tracte que van rebre "els presoners de guerra, així com els mateixos ciutadans sahrauís, especialment els d'origen espanyol en mans del Front Polisario". A més, assegura que 27 càrrecs del Polisario, entre els quals Ghali, van retenir contra la seva voluntat a milers de sahrauís en els campaments situats a Algèria, i ho exemplificaven amb casos concrets com el d'un home que va patir greus seqüeles arran de les tortures sofertes després d'anys empresonat. Per aquests suposats delictes ja va ser citat en dues ocasions (2013 i 2016) i en ambdós va eludir comparèixer davant la justícia.