Plataforma per la Llengua ha denunciat un nou cas de discriminació lingüística, en aquest cas a Menorca, on un policia espanyol ha obligat una veïna de Maó a posar una denúncia en castellà. La denunciant afirma que un agent de la comissaria de la Policia Nacional espanyola de la plaça Miranda es va negar a atendre-la en català, li va exigir el DNI sense identificar-se i la va obligar a continuar el procés en castellà. L'entitat en defensa del català ja ha interposat una denúncia administrativa per obrir un expedient sancionador contra l'agent.
La ciutadana va acudir a les dependències policials el passat 10 de desembre per a denunciar una compra fraudulenta en una pàgina web vinculada, suposadament, a una coneguda cadena de supermercats. Segons relata la víctima, quan va manifestar als agents la voluntat de formalitzar una denúncia, un dels policies li va etzibar: "en castellano". Sorpresa per la reacció de l'agent, la dona va reiterar la sol·licitud en català i va insistir que el terme "denúncia" era idèntic en català i en castellà, per assegurar que no hi hagués cap malentès sobre la petició. Segons el testimoni de la ciutadana, l'agent, lluny de canviar d'actitud, li va respondre que ell era "l'autoritat" i li va exigir el DNI que duia a la mà. Quan ella va demanar al policia que s'identifiqués, l'agent s'hi va negar.
La situació es va agreujar quan la ciutadana va comprovar que els agents no entenien ni escrivien en català, la qual cosa la va obligar a canviar al castellà per a continuar el procés de denúncia. Davant d'aquesta circumstància, la dona va decidir tramitar una segona denúncia penal, en aquest cas per vulneració dels drets lingüístics, i posar-se en contacte amb Plataforma per la Llengua a finals de gener. Ara, l'entitat, en representació de la víctima, ha presentat una denúncia administrativa a la Prefectura Superior de la Policia de les Illes Balears per obrir un expedient sancionador contra l'agent.
"El català a les Balears és un deure legal"
Plataforma per la Llengua recorda que l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears disposa que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té el caràcter d'idioma oficial, juntament amb la castellana. Aquest marc normatiu garanteix als ciutadans el dret d'utilitzar qualsevol de les dues llengües en les seves relacions amb l'administració pública. La Llei de normalització lingüística també estableix a l'article 2.2 que aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.
Pel que fa a la policia, l'article 104.1 de la Constitució espanyola obliga les forces i cossos de seguretat de l'Estat a protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats de la ciutadania, i la Llei orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, tipifica els fets denunciats per aquesta ciutadana a Maó com a falta molt greu. En concret, ho és "tota actuació que suposi discriminació per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social".