El Congrés dels Diputats votarà dijous vinent la derogació del delicte de sedició a canvi dels desordres públics agreujats. Així ho ha acordat la Mesa de la cambra baixa. La derogació del delicte arribarà en una setmana intensa per al govern espanyol, i quan ja pràcticament s'ha passat pàgina en el debat sobre la reforma d’aquest delicte: qui protagonitza el debat en els darrers dies és el delicte de malversació. Esquerra Republicana va ser l’encarregada de col·locar la reforma d’aquest delicte al centre de l’agenda de la política espanyola.
Tot indica que no hi haurà dificultats per tirar endavant la modificació del Codi Penal per derogar la sedició. Ara bé, el més interessant serà, en principi, veure què passa a partir del dijous, quan comenci el període per presentar esmenes al text. Unidas Podemos encara no ha avançat si presentarà esmenes en aquest sentit, però el grup parlamentari que presideix Jaume Asens sí que sembla coincidir amb el d’Esquerra Republicana amb una cosa: cal distingir en la malversació qui s’embutxaca diners per al seu lucre personal i qui no ho fa.
Aquests dies, però, als passadissos del Congrés dels Diputats sorgeix un dilema: ni en el Procés ni en l’Operació Kitchen hi va haver lucre personal, però queda clar que un cas és corrupció i l’altre no. “S’ha de ser quirúrgic en el debat de l’articulació d’aquestes esmenes i ha d’anar lligat al que significa la sedició”, va manifestar el líder dels republicans en roda de premsa a la cambra baixa. Fonts d’ERC amb coneixements jurídics, però, assenyalen que la proposta de Rufián s’ha de repensar, i que no té gaire sentit presentar esmenes que vinculin aquests dos delictes, sinó trobar un mecanisme que permeti ser taxatiu.
Aquestes mateixes fonts asseguren que no és tan fàcil fer marxa enrere i deixar el Codi Penal de la mateixa manera que estava abans que l’esgarrés el PP per perseguir independentistes després del 9-N; ja que el PSOE tem que l’ecosistema mediàtic espanyol vengui que els socialistes volen facilitar la vida als corruptes.
Per entendre això cal fixar-se en el distanciament que ha agafat el PSOE i el govern espanyol respecte aquesta qüestió. El grup socialista a la cambra baixa s’ha negat a posicionar-se i ha demanat respectar els procediments parlamentaris, a més d’afirmar que tenen voluntat d’escoltar les propostes dels altres grups. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, va insistir en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquest dimarts que la Moncloa ja havia complert amb la seva part: derogar el delicte de sedició, i passava la pilota al Congrés pel que fa a la presentació d’esmenes relacionades amb la malversació.
Davant d’aquest escenari, Junts per Catalunya va anunciar aquest dijous que presentaria un text alternatiu a la proposició de llei de PSOE i Unidas Podemos; una manera de posar en negre sobre blanc les diferències amb Esquerra Republicana. Va assenyalar que la idea de la contraproposta es basa en un text “sense ambigüitats” que insisteixi que res del que va passar l’octubre del 2017 pot considerar-se delicte. És a dir, la líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va explicar que es tractarà d’un text basat en els posicionaments que han fet els tribunals europeus sobre el Procés durant els darrers quatre anys.
Pedro Sánchez encara un ‘superdijous’: pressupostos, sedició, bancs i energètiques
La derogació del delicte de sedició es votarà el pròxim dijous, però no serà l’única cosa important que passi en aquella jornada. El Congrés iniciarà la seva activitat el dilluns per tenir el debat final sobre els pressupostos espanyols. Igual que amb els desordres públics agreujats, tot indica que el parlament espanyol donarà llum verda als comptes de María Jesús Montero. La votació es produirà el dijous.
Per si no n'hi hagués prou, el govern de Pedro Sánchez encara un altre repte, també el mateix dia: aprovar els impostos a la banca i a les energètiques. Després que la comissió d’Afers Econòmics del Congrés aprovés la llei que regula aquests impostos amb 21 vots a favor i 16 en contra, aquest dijous arribarà al Congrés i es votarà de manera definitiva al Ple de la cambra.