Falta una peça del puzle. L’anunciada i esperada reforma del delicte de sedició implica uns beneficis limitats als líders independentistes catalans condemnats pel Tribunal Suprem, a més dels processats a l’exili, com és el cas del president Carles Puigdemont. I és que quatre dels 9 condemnats, i els tres exiliats de Junts van ser condemnats i processats, respectivament, pel delicte de malversació de fons públics, el qual es castiga en la franja superior de 4 a 8 anys de presó i fins a 20 d’inhabilitació a càrrec públic si la quantitat malversada supera els 250.000. Aquest és el cas de les accions de la convocatòria del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, a parer de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, que ha xifrat en 3,4 milions d’euros la despesa de l’1-O i la promoció exterior del dret d’autodeterminació de Catalunya.
En la sentència del procés, el Tribunal Suprem no va detallar les penes del delicte de malversació i va fer una mitjana amb el delicte de sedició, en ser el primer un delicte "medial". I ara caldrà veure la revisió de les condemnes que fa l'alt tribunal espanyol. Hi ha qui sosté que desapareguda la sedició, també ha de decaure la malversació perquè en la sentència s'interpreta que es van gastar els diners públics per separar-se de l'Estat espanyol.
Fonts jurídiques, properes al PSOE i ERC, asseguren que, enfilada la desaparició de la sedició, ara es treballa en la reforma del delicte de malversació per rebaixar el seu càstig, fet que podria afavorir als condemnats del Suprem i també a les persones pendents de ser jutjades per haver organitzat l’1-O. La majoria són càrrecs públics i es podria donar la paradoxa que fossin castigats a penes més altes que la dels líders polítics.
Reforma del delicte de sedició, última hora | DIRECTE
La Fiscalia Superior de Catalunya ha de presentar ara (segurament abans d’acabar l’any) l’escrit d’acusació contra els excàrrecs d’Economia i Hisenda i actuals diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que van ser processats pels delictes de desobediència, prevaricació, malversació de fons i revelació de secrets per l’organització de l’1-O. La seva causa s’ha endarrerit perquè s’hi ha afegit la consellera de Cultura Natàlia Garriga, que inicialment va ser processada per malversació i ara només serà jutjada per desobediència. És previst que la Fiscalia sol·liciti penes elevades perquè la quantitat suposadament malversada per l’1-O permet demanar-ho. La reforma de la malversació, si arriba, podria beneficiar-los un cop passat el judici, com ara en el cas dels líders del procés; i el més important és evitar-los l'entrada a la presó, tot i que la inhabilitació també és greu pels funcionaris. Jové, Salvadó i Garriga seran jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel seu aforament.
Més afectats de la malversació
Hi ha però una trentena de càrrecs de la Generalitat i empresaris acusats d’organitzar l’1-O, investigats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i que fa temps que estan pendents de ser jutjats per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona, alguns d’ells per delictes que també poden implicar altes penes de presó, com el de falsedat documental i malversació de fons. A ells també aniria dirigida la reforma de la malversació. En concret, hi ha disset persones acusades d’haver malversat 4,3 milions d’euros per l’1-O, xifra inflada i duplicada al Tribunal de Comptes.
A més a més, hi ha una desena d’investigats al jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, per la promoció de la independència de Catalunya a l’exterior. Aquest cas i el del jutjat d’instrucció 13 estan pendents que l’Audiència de Barcelona resolgui la competència.
La reforma de la malversació
L’any 2015 es va endurir el delicte de malversació de fons públics i s’ampliava el concepte: no només es castiga qui s’apropia de diners públics en benefici propi o d’una altra persona, sinó també qui realitza una administració deslleial. A més, només cal aprovar una despesa, sense que els diners s’hagin arribat a pagar, com ara el milió d’euros de despesa que distints departaments van aprovar per pagar a Unipost per les targetes censals de l’1-O, que al final no es va arribar a abonar, segons la sentència del Suprem. Aquest delicte només pot ser comès per autoritat o funcionari públic.
Segons algunes fonts, el que es proposa és que es rebaixi el càstig si els diners suposadament malversats no van anar a les butxaques dels acusats, sinó per fer una actuació, com la votació de l’1-O. L’actual graduació del delicte és: es castiga de 2 a 6 anys de presó i inhabilitació de 6 a 10 anys el funcionari públic que cometi malversació; s’imposarà la pena de 4 a 8 anys de presó i inhabilitació de 10 a 20 anys si en els fets s’hagin causat un greu dany al servei públic o si els béns i efectes apropiats excedeixen dels 50.000 euros; i si el valor del perjudici causat excedeix dels 250.000 euros, s’imposarà la pena en la seva meitat superior.
Judicis a 124 persones
Amb la desaparició del delicte de sedició i la creació d’un delicte de desordres públics agreujats s’assegura que es redueix la repressió a la dissidència. No obstant això, Alerta Solidària afirma en una piulada, que “en cap dels 68 judicis polítics del 2022, que afecten 124 persones, no hi ha ningú imputat per sedició”, però s’enfronten a penes de presó.