Gol (de moment) en l’últim segon del partit. I desgast palmari de Pedro Sánchez. El govern espanyol aconseguirà salvar a última hora un impost de Societats mínim del 15% per a multinacionals i algunes de les mesures incloses en els dos paquets fiscals que va acordar amb Junts i amb Sumar. A canvi, s’ha compromès amb ERC, Bildu i el BNG a prorrogar un any més l’impost a les energètiques a través d’un reial decret llei que s’haurà de convalidar al Congrés més endavant: el vot de Junts, contrari a aquest gravamen, serà decisiu i, segons auguren fonts dels juntaires, el farà descarrilar. Tanmateix, el PSOE guanya temps. A més, confia que podrà prorrogar l’impost a la banca, que es tornarà a votar el dijous al ple de la cambra baixa. Aquest dilluns, tant ERC com Bildu han impedit que prosperés, però les dues formacions es comprometen a donar-hi suport el dijous (malgrat que no està clar quin serà el redactat que es podrà sotmetre a votació). Ara bé, hi ha un altre actor que entra en joc: Podemos. “Sense garanties que Junts també hi donarà suport, és poc més que paper mullat. Podemos només donarà suport a aquesta reforma fiscal si l’impost realment es manté”, ha advertit la líder dels morats, Ione Belarra, a Twitter. I els seus quatre vots podrien bloquejar la llei al ple del pròxim dijous.
Recapitulem. De moment, el text del Projecte de llei d’un impost complementari per garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals que s’aprovarà a la Comissió d’Hisenda (i que queda a mercè de la darrera votació el dijous) inclou, entre altres mesures, beneficis fiscals a PIMES i microempreses, un augment de dos punts de l’IRPF a les rendes del capital a partir de 300.000 euros i una bonificació del 100% de la quota empresarial per a clubs esportius sense ànim de lucre. Són tres qüestions promogudes per Junts i acordades amb el PSOE. A més, del pacte entre el PSOE i Sumar, s’ha validat la inclusió del col·lectiu dels artistes al còmput de rendes irregulars per millorar el seu tractament fiscal. També han tirat endavant tres esmenes del PNB relatives a deduccions en l’IRPF per obres de millora d’eficiència energètiques i per posar fi al frau dels hidrocarburs. A més, s’ha donat llum verda a corregir la reforma de l’impost de societats del Ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro. Ara bé, ha caigut, per exemple, la pujada fiscal al dièsel o el règim fiscal especial de les socimis (societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari).
Tot plegat ha passat en una nova tarda agònica al Congrés dels Diputats. La sessió ha començat a les cinc de la tarda i s’ha allargat passades les onze de la nit. Enmig, moltes trucades per part de tots els actors involucrats, converses a tots els nivells, negociacions in-extremis i una absoluta incertesa que ha sobrevolat tota l’estona la Carrera de San Jerónimo. Les esmenes s’han votat una a una durant una hora i mitja i, quan tot conduïa a la votació final sobre el conjunt de la norma (amb els canvis introduïts), el president de la comissió, el socialista Alejandro Soler, ha anunciat un recés. El govern espanyol ha mobilitzat els seus efectius i ha intentat seduir ERC, Bildu i el BNG per garantir els vots necessaris per salvar el text, malgrat que havia quedat retallat en bona part de les pretensions dels socialistes. Una hora després, el president ha tornat per informar els diputats (i als periodistes), que la sessió no es reprendria fins a les onze de la nit. Ha arribat després de dues suspensions de la Comissió d’Hisenda. Dilluns passat es va ajornar amb la voluntat de continuar negociant i intentar trobar el desllorigador entre les diferents posicions, que continuaven enrocades i enfrontades. Els socialistes i la resta de partits van tornar-se a citar el dijous, però tampoc va haver-hi fumata blanca.
L’impost a la banca, pendent del ple
A la Comissió d’Hisenda, l’impost a la banca s’ha votat en dos moments. Primer, en una transaccional acordada pel PSOE, Sumar i Junts que introduïa un nou tram del 7% per a marges de més de 5.000 milions i dirigia tota la recaptació a les comunitats autònomes. Fonts dels juntaires reconeixien a ElNacional.cat que era un gest per intentar atreure els vots d’ERC i Bildu. Ara bé, els republicans, els abertzales i el BNG s’han abstingut i la proposta ha sigut rebutjada per la negativa del PP i Vox. Més tard, s’ha votat l’esmena inicial acordada pel PSOE amb Junts: en aquest cas, el BNG l’ha avalat, però el vot en contra d’ERC i Bildu ha fet que descarrilés. Dues votacions en les quals ERC i Bildu, que reclamaven garantir també l’impost a les energètiques, han impedit que l’impost a la banca tirés endavant.
Junts i ERC, enfrontats durant el debat
Durant el debat, el diputat de Junts Josep Maria Cruset ha reivindicat que els juntaires han negociat amb “fermesa i rigor, defensant els acords amb contundència”. “Si el govern espanyol no té majoria, cal fer política. I ha hagut de fer política. Junts ha negociat, ha arribat a acords i ha de complir-los. Què hem proposat? Eliminar el que és nociu per a Catalunya: reduir els impostos i la factura als ciutadans i preservar inversions estratègiques i llocs de feina que en depenen”, ha subratllat. “D’aquí n’ha sortit una proposta molt potent, allunyada de qualsevol clau partidista, fent-se en benefici de Catalunya i dels seus ciutadans”, ha conclòs.
Per la seva banda, la diputada d’ERC Pilar Vallugera ha reconegut que els republicans són “conscients de l’aritmètica” que hi ha al Congrés, però ha posat en relleu que ells van “apostar per un govern d’esquerres”. “No perquè uns quants lobbies ens governessin”, ha afegit. “En aquesta cambra, hi ha lobbies que es dediquen a defensar interessos econòmics determinats”, ha lamentat. Ha subratllat que ERC està “al servei de les classes populars i treballadores” i ha deixat clar que, per a ells, no es podia eliminar un impost, el de les energètiques, que “no els ha fet cap mal a escala econòmica i de competitivitat”. “Em sembla flagrant que diguin que quan pugen els impostos els que estàs aconseguit beneficis ho reportin als consumidors i ens quedem tan tranquils, és una estafa. Els impostos és el que fa que hi hagi sanitat i habitatge públic”, ha reblat.