Gol (en dubte i temporal) en l’últim segon del partit. I amb un desgast palmari de Pedro Sánchez i un preu elevat per a la Moncloa. Per ara, el govern espanyol ha aconseguit salvar un impost de societats mínim del 15% per a multinacionals (provinent d'una directiva europea) i algunes de les mesures incloses en els dos paquets fiscals que va pactar amb Junts (beneficis fiscals a PIMES i microempreses, un augment de l’IRPF a les rendes altes i bonificacions a clubs esportius sense ànim de lucre) i amb Sumar, però l’acord que ho ha fet possible fa aigües tot just després de gestar-se. Eren les onze de la nit (amb les votacions aturades des de feia dues hores i mitja), quan ERC, Bildu i el BNG han difós el compromís del PSOE de prorrogar un any més l’impost a les energètiques a través d’un reial decret llei. A canvi, les tres formacions avalarien el dictamen de la llei de l’impost complementari per garantir un nivell mínim global d’imposició a les multinacionals (a la qual s'havien incorporat algunes esmenes) que se sotmetia a votació a la Comissió d’Hisenda. Ara bé, el nou impost a les energètiques s’haurà de convalidar al Congrés més endavant (queda, per tant, fora d’aquesta llei) i Junts, que és contrari a aquest gravamen i que va aconseguir que desaparegués en la negociació amb el PSOE, el farà descarrilar amb tota probabilitat. Per tant, és un compromís simbòlic enmig de l’equilibrisme que ha de mantenir la Moncloa per conjugar interessos enfrontats.
Però n’hi ha més: pocs minuts després de la votació final, el Ministeri d’Hisenda ha distribuït un breu comunicat en el qual es limitava a “aclarir” que el govern espanyol “manté” el seu acord amb Junts per “no gravar a les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d’inversió per a la descarbonització”. Tres línies ambigües que permeten constatar que els socialistes juguen a dues bandes. I un altre actor que entra en joc: Podemos. “Sense garanties que Junts també hi donarà suport, és poc més que paper mullat. Podemos només donarà suport a aquesta reforma fiscal si l’impost realment es manté”, ha advertit la líder dels morats, Ione Belarra, a Twitter. I els seus quatre vots podrien bloquejar la llei al ple del pròxim dijous. Això sí, el PSOE guanya temps després de salvar la pilota de partit a la Comissió d’Hisenda per 20 vots a favor i 17 en contra. Així mateix, els socialistes confien que podran prorrogar l’impost a la banca, que es tornarà a votar el dijous al ple de la cambra baixa. Aquest dilluns, tant ERC com Bildu han impedit que prosperés en dues votacions, però les dues formacions es comprometen a donar-hi suport el dijous (malgrat que no està clar quin serà el redactat que se sotmetrà a votació).
Tot això ha passat en una nova tarda agònica i inèdita al Congrés dels Diputats, amb les votacions aturades més de quatre hores. La sessió ha començat a les cinc de la tarda i s’ha acabat de matinada. Enmig, moltes trucades per part de tots els actors involucrats, converses a tots els nivells, negociacions in extremis i una absoluta incertesa que ha sobrevolat tota l’estona la Carrera de San Jerónimo. Les esmenes s’han votat una a una durant una hora i mitja i a dos quarts de nou, quan tot conduïa a la votació final sobre el conjunt de la norma (amb els canvis introduïts), el president de la comissió, el socialista Alejandro Soler, ha anunciat un recés. El govern espanyol ha mobilitzat els seus efectius i ha intentat seduir ERC, Bildu i el BNG per garantir els vots necessaris per salvar el text, malgrat que havia quedat retallat en bona part de les pretensions dels socialistes. Una hora després, el president ha tornat per informar els diputats (i els periodistes), que la sessió no es reprendria fins a les onze de la nit. Els diputats s’han reincorporat, però finalment la votació s’ha produït gairebé a tres quarts d’una de la matinada. Aquest desenllaç ha arribat després que el PSOE es veiés obligat a suspendre dues vegades la Comissió d’Hisenda: dilluns passat es va ajornar amb la voluntat de continuar negociant i intentar trobar el desllorigador entre les diferents posicions, que continuaven enrocades i enfrontades, i el dijous, en el segon intent, els socialistes i la resta de partits tampoc van aconseguir la fumata blanca.
Què s’ha inclòs en la llei?
Recapitulem. De moment, el text del Projecte de llei d’un impost complementari per garantir un nivell mínim global d’imposició per als grups multinacionals que s’ha aprovat a la Comissió d’Hisenda (i que queda a mercè de la darrera votació el dijous, on el vot de Podemos serà clau) inclou, entre altres mesures, beneficis fiscals a PIMES i microempreses, un augment de dos punts de l’IRPF a les rendes del capital a partir de 300.000 euros i una bonificació del 100% de la quota empresarial per a clubs esportius sense ànim de lucre. Són tres qüestions promogudes per Junts i acordades amb el PSOE. A més, del pacte entre el PSOE i Sumar, s’ha validat la inclusió del col·lectiu dels artistes al còmput de rendes irregulars per millorar el seu tractament fiscal. També han tirat endavant tres esmenes del PNB relatives a deduccions en l’IRPF per obres de millora d’eficiència energètiques i per posar fi al frau dels hidrocarburs. A més, s’ha donat llum verda a corregir la reforma de l’impost de societats del Ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro. Ara bé, han caigut, per exemple, la pujada fiscal al dièsel que volia el PSOE (pel vot en contra de Sumar) i l’eliminació, que reclamava Sumar, del règim fiscal especial de les socimis (societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari) i de l’exempció a les primes d’assegurances privats sanitaris (pel rebuig del PSOE).
El PP denuncia un “segrest” a la Comissió d’Hisenda
Durant tota l’estona que s’ha allargat la incertesa, els diputats del PP no donaven crèdit. “El govern espanyol té segrestada la Comissió d’Hisenda”, denunciava a Twitter el portaveu dels populars al Congrés, Miguel Tellado. I s’hi ha sumat el diputat Santi Rodríguez just abans de la votació final: “Ha sigut una falta de respecte al conjunt de la comissió, al personal de la cambra i als mitjans de comunicació. Una suspensió d’uns minuts no es pot transformar en un segrest de més de quatre hores del conjunt de la Comissió, que és al que ens ha sotmès l’arbitrarietat de la presidència, que està únicament al servei del govern espanyol”. A la sortida, el vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo, ha lamentat “l’esperpent” que s’ha viscut i ha considerat que demostra que el govern espanyol és “inviable” i que la legislatura està “fallida”. “És més característic d’un govern bananero que d’un govern democràtic”, ha lamentat. I ha mirat al futur: “Si no són capaços de treure això en condicions sense aquest espectacle, què passarà amb els pressupostos?”.
Junts i ERC, enfrontats durant el debat
Durant el debat, el diputat de Junts Josep Maria Cruset ha reivindicat que els juntaires han negociat amb “fermesa i rigor, defensant els acords amb contundència”. “Si el govern espanyol no té majoria, cal fer política. I ha hagut de fer política. Junts ha negociat, ha arribat a acords i ha de complir-los. Què hem proposat? Eliminar el que és nociu per a Catalunya: reduir els impostos i la factura als ciutadans i preservar inversions estratègiques i llocs de feina que en depenen”, ha subratllat. “D’aquí n’ha sortit una proposta molt potent, allunyada de qualsevol clau partidista, fent-se en benefici de Catalunya i dels seus ciutadans”, ha conclòs.
Per la seva banda, la diputada d’ERC Pilar Vallugera ha reconegut que els republicans són “conscients de l’aritmètica” que hi ha al Congrés, però ha posat en relleu que ells van “apostar per un govern d’esquerres”. “No perquè uns quants lobbies ens governessin”, ha afegit. “En aquesta cambra, hi ha lobbies que es dediquen a defensar interessos econòmics determinats”, ha lamentat. Ha subratllat que ERC està “al servei de les classes populars i treballadores” i ha deixat clar que, per a ells, no es podia eliminar un impost, el de les energètiques, que “no els ha fet cap mal a escala econòmica i de competitivitat”. “Em sembla flagrant que diguin que quan pugen els impostos els que estàs aconseguit beneficis ho reportin als consumidors i ens quedem tan tranquils, és una estafa. Els impostos és el que fa que hi hagi sanitat i habitatge públic”, ha reblat.