A la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, davant d’un Sant Jordi expectant i una solitària senyera, el president Artur Mas ha tensat una a una les paraules fins a concloure que el Govern espanyol ha actuat per "ràbia". Ràbia per la resposta davant la participació i el ressò internacional de la consulta del 9N. Ho ha dit després de situar-se ell mateix com a responsable màxim del procés participatiu i abans que Mariano Rajoy parlés a Brussel·les de manifestacions, amenaces i intimidacions inacceptables. La temperatura de l’enfrontament institucional entre els governs català i espanyol ha assolit avui uns límits desconeguts fins ara.
El Govern no ha deixat res a l’atzar. Ni el contingut de la declaració del president davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha reproduït els arguments de la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega; ni la presència del Consell Executiu en ple que l’ha acompanyat i l’ha esperat a la porta; ni els 400 alcaldes que han rebut Mas amb la desafiadora vara alçada; ni les més de 6.000 persones que esperaven al carrer; ni la compareixença posterior al Palau de la Generalitat...
Únic responsable
“Sóc l’únic responsable d’haver donat veu i vot als ciutadans”, ha assegurat Mas davant del jutge i ha repetit en la compareixença davant els mitjans. El president ha argumentat la seva decisió d’impulsar el 9N per la voluntat expressada a les urnes pels ciutadans i per les resolucions del Parlament, ha recordat davant del jutge que aquesta era la “fita fonamental de la legislatura” i ha repassat un cop més la successió dels fets fins que el TC suspèn també el procés participatiu alternatiu a la consulta, i que va quedar en mans dels 40.000 voluntaris. “Per una acció com aquesta s’hauria de comparèixer davant d’un parlament, però mai davant d’un tribunal”, ha conclòs.Mas s’ha referit explícitament davant del jutge a les declaracions del president Mariano Rajoy i del ministre de Justícia, Rafael Catalá, ridiculitzant el procés participatiu. “El Govern central va menystenir el procés participatiu del 9N i va fer mofa pública. Va trigar 15 dies a recórrer. En aquells 15 dies va ser quan la Generalitat va poder fer tota la feina de preparació en el que li pertocava”, ha explicat.
Tampoc el Tribunal Constitucional va respondre a les peticions d’aclariments per part de la Generalitat, i el 9 de novembre ningú dels qui ho haurien pogut fer va actuar per aturar-ho. Per què ho havia de fer el president de la Generalitat?, s'ha preguntat Mas.
En la seva declaració al Tribunal, Mas ha respost a les preguntes del jutge, Juan Manuel Abril, però s’ha negat a contestar l’acusació popular de Manos Limpias ni a la fiscalia, tot recordant que la junta de fiscals de Catalunya es va oposar a la querella, finalment imposada des de Madrid.
“L’Estat no és neutre”, ha assegurat en la seva compareixença posterior. Ha denunciat que un sector de l’Estat actua com a part i no com a àrbitre i que hi haurà qui voldrà “forçar fins al límit” la situació. No obstant, Mas ha expressat la confiança en el criteri dels qui han d’impartir justícia.
Acatar o no la inhabilitació
Malgrat això, Mas ha deixat clara la seva disposició a portar el desafiament fins a l’extrem i no ha descartat no acatar una possible sentència d’inhabilitació. “Depèn del moment en què estiguem en la situació jurídica del país”.La compareixença de Mas ha quedat trenada de manera indestriable amb la situació política catalana. Davant del TSJC, la plana major de Junts pel Sí, inclòs el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el cap de llista Raül Romeva encapçalaven la representació sobiranista, mentre que la de la CUP quedava en mans d’Antonio Baños i David Fernàndez. També hi va ser l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, i hi va haver presència d’Unió, encapçalada pel secretari general, Ramón Espadaler. I hi van ser els darrers presidents del Parlament, els responsables de l’ANC i Òmnium...
La pregunta era inevitable: com afectarà aquesta situació als acords que necessita JxSí per tirar endavant la legislatura? Mas ha recordat que en els moments importants, sempre que hi ha hagut una decisió transcendental a prendre, encara que fos al límit, hi ha hagut consens. “És important que el país estigui unit, que hi siguem tots els que hi hem de ser”, ha advertit.
Resposta de Rajoy
També la resposta del Govern espanyol queda inevitablement relligada al moment polític que viu el PP. A les portes d’unes eleccions i amb una situació de greu enfrontament intern a les seves files, l’endemà que el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro carregués contra una part dels seus companys de govern i partit.Rajoy ha replicat les paraules de Mas des de Brussel·les, on participa en una cimera de líders populars. El cap de l'Executiu espanyol ha titllat d’inacceptables “les manifestacions, les amenaces i les presències intimidatòries davant dels tribunals de justícia”. “La justícia és independent. Resol d’acord amb el dret i aplica la llei”, ha sentenciat Rajoy.
Ni una concessió per relaxar la tensió. A la tarda, el Senat ha aprovat, amb els vots del PP, la reforma legal que permetrà al Tribunal Constitucional suspendre el president de la Generalitat si incompleix alguna de les seves resolucions. I en línia amb els retrets del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la Fiscalía General de l'Estat també ha lamentat els "atacs" que ha rebut la "independència dels tribunals" per les manifestacions de suport als tres imputats pel 9-N, Mas, Ortega i Rigau.
Les espases continuen en alt. Més que mai.