On serà aquest dilluns Clara Ponsatí? L’agenda de l'eurodiputada és la clau de volta que marcarà la seva situació processal a curt termini. L’entorn guarda com un tresor la seva ubicació durant el dilluns, el dia en què el Tribunal Suprem l'ha citada per comparèixer com a processada per la cauas del procés. I a l’agenda només hi té punt vermell: participa com a suplent a la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu a partir de les 3 de la tarda. També hi ha una altra certesa perquè aquest diumenge, Diada de Sant Jordi, la consellera d’Ensenyament durant de l’1 d’octubre remena la cua pel centre de Barcelona. Al llarg del dia es passejarà per la capital catalana i, tal com informen diferents llibreries, signarà exemplars del seu llibre Molts i ningú (La Campana, 2022) en més d’una parada.
L’eurodiputada de Junts va tornar a Catalunya el 28 de març després de 5 anys a l’exili que la va portar a viure a Escòcia i a Bèlgica. Al cap de poques hores de creuar la frontera amb França i donar explicacions en una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, els Mossos d’Esquadra la van detenir al bell mig de Barcelona mentre passejava en direcció a la seu del seu partit al Born, acompanyada del seu advocat Gonzalo Boye, enmig d’un estol de periodistes i simpatitzants, i a plena llum del dia. La policia catalana la va traslladar a la Ciutat de la Justícia, on va declarar, i el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, la va citar a Madrid a les 11 del matí del dilluns 24 d’abril.
En qualsevol cas, ningú vol revelar on serà amb exactitud aquest dilluns encara que no costa gaire d’imaginar atenent a les seves declaracions, que apunten a la voluntat de no comparèixer a la capital espanyola. En aquest sentit, Ponsatí, investigada per desobediència pel referèndum de l’1 d’octubre, mai s’ha vist interpel·lada per la justícia espanyola i fa dies que avisa que no es pensa presentar davant de Llarena, a qui no reconeix com a autoritat judicial competent. “Llarena creu que té una cita amb mi, però jo tinc altres coses a fer”, va assegurar en una entrevista al canal de televisió 8TV, on va recordar que els Mossos la van detenir de forma “il·legal”.
Ponsatí i l’atzcucac de Llarena
La determinació de Ponsatí i la seva defensa per deixar Llarena amb un pam de nas té l’objectiu de fer-lo entrar en un atzucac aprofitant la immunitat parlamentària de la qual gaudeix com a eurodiputada. I què passarà si Ponsatí planta Llarena aquest dilluns? Després de la detenció a Barcelona i posterior alliberament, el jutge instructor ja va posar les cartes a sobre de la taula en la interlocutòria que va redactar a altes hores de la nit. L’avís era clar després de posar dia i hora a la citació: "Amb advertència que l’incompliment de la crida efectuada comportarà la modificació de la seva situació personal i la seva conducció davant d’aquest Tribunal per la força pública”. Amb la incompareixença, l’exconsellera forçarà a que el Suprem emeti un ordre nacional de detenció que, a la pràctica, no tindrà cap efecte si no trepitja l’Estat espanyol sabent que té la protecció de la immunitat, per la qual cosa Llarena té suspeses les euroordres internacionals.
“No informem de decisions futures que prendrà el Tribunal”, expliquen taxativament fonts del Suprem a El Nacional per evitar comprometre l’estratègia de Llarena. Sigui com sigui, la detenció -si s’arriba a executar en algun moment- només té la finalitat que Ponsatí es personi davant del jutge perquè, si vol, declari i comunicar-li el seu processament. És un procediment similar al que va viure l’expresident primer del Parlament Josep Costa. En aquella ocasió, els Mossos d’Esquadra van arrestar Costa i el van traslladar posteriorment a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a qui Costa no reconeixia l’autoritat i havia deixat plantat més d’una vegada. Ara bé, el penalista Joan Queralt apunta a aquest diari que, en el cas de Ponsatí, “la qüestió és si un eurodiputat es pot detenir per fer complir una citació” a més de recordar que, al seu entendre, “la immunitat parlamentària no és ni regional ni foral”. En aquesta línia, Queralt es pregunta si, en cas que sigui detinguda, hauria de declarar en persona a la capital espanyola o ho podria fer per videoconferència.
El full de ruta de Ponsatí és buscar les pessigolles a Llarena per posar-lo en un embolic amb les autoritats europees tenint en compte la seva condició d’eurodiputada. Un cop derogat el delicte de sedició, l’exconsellera va quedar processada per desobediència, igual que la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira. Per això ara només s’enfronta a una pena d’inhabilitació -i no presó- i, amb aquesta tranquil·litat, es va presentar a Barcelona fa menys d’un mes. Ara bé, pel seu cap no hi passa seguir els mateixos passos que la republicana Meritxell Serret i la cupaire Anna Gabriel. “No he vingut a fer cap pacte, sinó a continuar el combat i plantar cara”, va etzibar l’eurodiputada només entrar a Catalunya.
El pols entre l’eurodiputada i el jutge instructor és un element primordial per al combat jurídic que l’exili està lliurant a Europa. Els advocats de l’exili analitzaran amb detall la reacció de Pablo Llarena en la seva estratègia per defensar l’abast de la immunitat parlamentària de Ponsatí, Carles Puigdemont i Toni Comín. Els tres europarlamentaris de Junts tenen un ull posat al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que aquest juny ha de prendre una decisió sobre la protecció definitiva que els proveeix la condició de membres de l’Eurocambra.
Els precedents de Serret (ERC) i Gabriel (CUP)
Amb la seva actitud, Ponsatí posa distància amb Serret i Gabriel, que van comparèixer voluntàriament davant del Tribunal Suprem per regularitzar la situació processal després de marxar a l'exili. La primera va ser l’actual consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, també perseguida per desobediència pels fets d’octubre de 2017, que es va lliurar al Suprem el març de 2021 després de viure 4 anys a Bèlgica. Quan va tornar a Madrid estava processada en rebel·lió en la causa del procés per malversació i desobediència encara que, durant el judici al Suprem, no es va constatar que el departament de Ramaderia, Pesca i Alimentació que ella liderava hagués col·laborat econòmicament amb el referèndum. D’aquesta manera, sense el delicte de malversació, intuïa que només la processarien per desobediència, tal com va acabar passant. En qualsevol cas, la van citar a declarar i, com que era aforada perquè havia estat escollida diputada al Parlament de Catalunya, Llarena va enviar el cas de Serret al TSJC, que la va jutjar el dia abans de l’arribada de Ponsatí de l’exili.
L’altre precedent similar és el de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que va aparèixer per voluntat pròpia al Suprem el juliol del 2022 havent passat 4 anys vivint a Suïssa tot i que contra ella mai es va dictar una ordre internacional d’arrest -estava acusada de desobediència-. En aquest cas el jutge instructor va enviar la causa a l’Audiència de Barcelona, i no al TSJC, perquè l’exlíder de la CUP ja no exerceix com a càrrec públic. Està a l’espera de judici i com a molt s’enfronta a 3 anys d’inhabilitació.