Aquest dimarts se celebrarà al Congrés dels Diputats un Ple per debatre-hi i votar-hi les esmenes a la llei d’amnistia. Així, PSOE, Junts i ERC han entrat ja en la recta final de la negociació d’aquesta norma: allò que s’aprovi el dia 30 serà la versió definitiva de la llei, amb tots els retocs i pinzellades de precisió que s’hagin pogut pactar fins aquell moment. Però després de l’acord entre socialistes i independentistes sobre l’excepció de terrorisme que aplica una capa extra de blindatge a Tsunami i CDR, el jutge Manuel García-Castellón ha continuat fent de les seves. Ha decidit desafiar la llei fins al final i apuntar ara que la plataforma independentista podria haver vulnerat drets humans en la batalla d’Urquinaona. Si aconseguís exitosament retorçar els fets fins a fer creure que Tsunami Democràtic va cometre actes de terrorisme contra el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans, la nova esmena pactada entre PSOE, Junts i ERC no serviria pràcticament per a res. El jutge de l’Audiència Nacional eleva així la pressió sobre els socialistes, perquè les dues formacions independentistes intenten collar-los per tal que l’excepció de terrorisme desaparegui del tot de la norma.
La reacció del govern espanyol fou ràpida. Aquest divendres va sortir Félix Bolaños a demanar un “comportament exemplar a totes les institucions”. Ho va dir més d’una vegada; missatge directe per a Manuel García-Castellón. La primera cosa que la premsa li va preguntar al ministre de la Presidència i de Justícia va ser si el PSOE es planteja moure fitxa després del dribling del jutge de l’Audiència Nacional, i acceptar esmenes de Junts i ERC que eixamplin l’abast de l’amnistia. Bolaños va ser curós en la seva ambigüitat: “És una llei impecable, sòlida des del punt de vista tècnic; el pròxim dia 30 es votaran les esmenes que queden vives i allà es comprovarà si alguna d’aquestes es vota per majoria i s’incorpora; el PSOE aprova les esmenes que aprova i pacta el PSOE”. La porta es troba ara mateix ajustada; ni tancada ni oberta.
És el mateix discurs que tenien els socialistes una setmana abans, i al final van avançar caselles i van pactar esmenes transaccionals al text amb Junts i ERC. Aquests dies passa el mateix. Un destacat membre del govern espanyol apunta, amb els micròfons apagats, que la norma ja està “tancada” i que ara mateix a la Moncloa no es “plantegen” acceptar cap més modificació; ni tan sols una esmena de Junts per Catalunya que demana endarrerir dos mesos més l’inici del perímetre de l’amnistia a l’1 de novembre del 2011. “Ja està molt bé la llei”. Mentrestant, a Ferraz veuen aquesta porta —la d’incorporar noves esmenes— més oberta. Asseguren que la norma ja “protegeix el que ha de protegir” però recorden que “continuem negociant sempre” amb els partits de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Aquest cap de setmana encara hi ha trucades entre PSOE, Junts i ERC.
Les formacions independentistes han mantingut vives esmenes en solitari que plantegen ampliar una mica més el perímetre d’aquesta llei, i defensen retirar del text l’excepció del terrorisme. Aquesta setmana s’han fet avenços i s’ha pactat un retoc a la llei que assenyala que els actes de terrorisme exceptuats de la norma són aquells que suposen una violació greu dels drets humans, “particularment els previstos en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans (CEDH)”. Però això pot, segons com, ser insuficient. I el jutge Manuel García-Castellón ja ho ha demostrat aquest dijous: intenta esquivar els pactes de PSOE, Junts i ERC, i assenyala que Tsunami Democràtic podria haver vulnerat l’article 2 del CEDH en la batalla d’Urquinaona.
És per això que, segons expliquen fonts de Junts, confien collar el PSOE durant els pròxims dies fins a retirar l’excepció de terrorisme de la norma, i lligar així García-Castellón de mans i peus. Però admeten des de la mateixa formació que això serà “difícil”. Ho veuen de la mateixa manera fonts d’ERC al Congrés dels Diputats. Els socialistes presumeixen davant els mitjans espanyols d’haver mantingut la seva paraula i de mantenir l’excepció de terrorisme, i resumeixen el retoc aconseguit fins ara en una “esmena tècnica”. Una de les negociadores d’Esquerra Republicana, Marta Vilaret, avisa en una entrevista amb ElNacional.cat que és molt complicat tenir “certeses” sobre com s’acabarà aplicant la llei independentment de les esmenes que puguin incorporar-se. Mentrestant, Josep Pagès, membre de l’equip jurídic de Junts durant l’elaboració d’aquesta llei, assenyala en una altra entrevista en aquest diari que “difícilment es pot aconseguir un blindatge total i absolut amb el poder judicial espanyol”.
Les esmenes de l’independentisme, vives fins al Ple
Tot i els acords de dimarts, els independentistes han mantingut vives esmenes que encara poden aprovar-se quan se celebri el Ple del Congrés. És aquí on el PSOE pot fer noves passes per apropar-se a Junts i ERC. Es tracta de l’esmena de Junts per avançar la data d’inici de l’amnistia a l’1 de novembre del 2011 i per incloure-hi els damnificats per “operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre que no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d’origen il·lícit”.
Així mateix, es manté viva l’esmena d’ERC amb la qual volia que la Generalitat pugui tornar les multes derivades de sancions de la Llei Mordassa. Junts volia eliminar aquesta exclusió. A més, ERC manté la seva esmena que reclama eliminar el “llindar mínim de gravetat” en l’exclusió dels actes tipificats com a “delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants”; un retoc enfocat als policies de l'1-O.