És una pel·lícula que es repeteix els primers mesos de cada legislatura i que ha tingut sempre el mateix desenllaç. Des del 2016, el PNB està intentant reformar la llei de secrets oficials amb l’objectiu, entre altres, de fixar un termini màxim de 25 anys (prorrogables 10 anys més) per desclassificar documents secrets, però s’ha trobat remant massa sol i la llei ha caigut repetidament en sac foradat. Aquest dimarts el Congrés dels Diputats debatrà, de nou, la presa en consideració de la proposició de llei i els d’Aitor Esteban confien que la cinquena sigui la bona. No oblidem que l’actual llei data del 1968, parla del Consejo Nacional del Movimiento i porta la signatura de Francisco Franco.
El redactat que es debatrà és idèntic al que ha registrat el PNB des de l’onzena legislatura, un text que, majoritàriament, la Cambra Baixa ha acceptat estudiar, però que mai ha fructificat. La proposta s’ha arribat a debatre en tres ocasions i en tots els casos (amb diferents aritmètiques) ha superat el seu primer examen parlamentari (el PSOE hi ha votat sempre a favor, mentre que el PP va començar rebutjant-la i s’ha abstingut en les altres dues votacions). Malgrat això, la llei mai ha arribat a anar més enllà de les esmenes i ha acabat morint arraconada a un calaix.
En aquesta ocasió, tant el PP com el PSOE compten mantenir el mateix sentit del vot que fa quatre anys, quan els populars es van abstenir i els socialistes van donar-hi suport. Això, almenys, és el que apunten fonts de totes dues formacions a ElNacional.cat hores abans de la votació. Serà el primer pas del camí.
Què demana el PNB?
La principal novetat del text del PNB és que la nova llei fixaria un temps màxim de classificació de 25 anys per a les matèries secretes i de 10 anys per a les reservades. En el cas de les secretes, afegeix que el Consell de Ministres podria aprovar una “pròrroga excepcional i motivada” de 10 anys més. Així mateix, estableix que, quan la llei entri en vigor, les matèries classificades que hagin complert els terminis de vigència quedaran immediatament desclassificades. Això afectaria, per exemple, als documents relatius al 23F o als GAL. A més, el PNB vol reconèixer que el “paper de control polític” és de les Corts Generals, disposar que una matèria classificada quedi desclassificada si el Congrés o el Senat hi accedeixen en “sessió no secreta” i fixar que la classificació quedarà cancel·lada “automàticament” quan venci el termini.
L’últim intent: 112 pròrrogues del termini d’esmenes
No és la primera vegada que el Congrés acull un debat sobre la proposta jeltzale. En l’últim ple que es va abordar aquesta qüestió, el juny del 2020, Aitor Esteban va esgrimir que un dels grans problemes de l’actual llei és que “no hi ha cap fórmula, ni s’explicita cap mecanisme per a la desclassificació de documents”. Per això, davant la “desídia a l’hora de desclassificar-los”, el PNB reclamava acabar amb una pràctica “abusiva i generalitzada”. Els partits independentistes catalans hi van donar un suport rotund. Jaume Alonso-Cuevillas, de Junts, va considerar que la proposta del PNB era “d’un sentit comú absolut”, malgrat que suposava “una adaptació molt moderada”, i Carolina Telechea, d’ERC, va reclamar que la reforma era urgent “per raons de salut democràtica”.
El PSOE també va alinear-se amb el PNB. La intervenció d’Andrea Fernández donava peu a pensar que els socialistes facilitarien la tramitació i la posterior aprovació de la llei, tot i que, finalment, no va ser així. La diputada del PSOE va sostenir que, davant d’una llei, com l’actual, “poc operativa”, calia fer “un pas endavant” per aconseguir una legislació “actualitzada, rigorosa i garantista” per “reduir al màxim els espais d’opacitat”. I fins i tot el PP la veia amb bons ulls: “En essència és convenient per la nostra democràcia, però és incompleta per situar-nos a l’altura dels països més evolucionats democràticament”, va proclamar el diputat Miguel Ángel Jerez.
Ara bé, malgrat les bones paraules d’Andrea Fernández, entre el setembre del 2020 i el maig del 2023, la proposició de llei va encadenar 112 pròrrogues del termini d’esmenes, cosa que va impossibilitar que el text es pogués tornar a debatre i es poguessin arribar a estudiar i discutir les propostes de modificació dels grups parlamentaris. El PSOE ho va impedir. La llei ja s’havia debatut (i pres en consideració) l’abril del 2016 i el novembre del 2016, però també havia quedat bloquejada. El juny del 2019 el PNB també la va registrar, però no va arribar al ple a causa de la repetició electoral.
La Moncloa s’havia compromès a impulsar una llei pròpia sobre informació classificada
La proposta del PNB no va ser l'única que va estar sobre la taula la passada legislatura. I és que un dels arguments que utilitzava el PSOE fa mesos per no abordar la proposició de llei dels jeltzales és que el govern espanyol també tenia la voluntat d’impulsar una reforma legislativa d’aquestes característiques. Va ser un compromís que Pedro Sánchez va assumir el maig del 2022 com a resposta al cas Pegasus i que va començar a cristal·litzar el mes d’agost, quan el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de llei d’informació classificada. Malgrat això, el text no va arribar a enviar-se al Congrés. El redactat original pretenia implantar quatre categories de protecció a l'hora de situar els terminis per desclassificar la informació: alt secret (50 anys, prorrogables 15 més), secret (40 anys, amb una possible pròrroga de 10), confidencial (entre 7 i 10 anys) i restringit (de 4 a 6 anys). El ministre de la Presidència, Félix Bolaños va argumentar en aquell moment que aquests terminis, que van generar malestar a Unides Podem i als socis parlamentaris, eren “raonables” i anaven “en la línia dels països del nostre entorn i de democràcies avançades”. Així mateix, la proposta del govern espanyol establia que la desclassificació de la informació classificada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei recauria en el Consell de Ministres o en l’autoritat competent i que es podria fer d’ofici o a “petició raonada” d’una persona “directament afectada” i amb raons que ho justifiquessin.
Tot i això, el febrer del 2023, el govern espanyol va assumir que no quedava temps per tramitar la llei abans de les eleccions i, finalment, l’avançament electoral va estroncar qualsevol esperança que pogués tirar endavant. El compromís de la Moncloa amb aquest assumpte, almenys verbal, es remunta als inicis del govern de coalició. El Pla Anual Normatiu del 2020, el document que aprova cada any el Consell de Ministres amb el llistat de lleis que vol impulsar, incloïa una llei nova sobre secrets oficials. Aquest compromís va desaparèixer el 2021 i va tornar a quedar plasmat el 2022 i el 2023: l’executiu parlava de la llei d’informació classificada i arguïa que, com que l’actual normativa havia quedat “desfasada”, era “imprescindible” impulsar una “reforma estructural”.
De les “bones intencions” al BOE
Aquest dimarts la iniciativa del PNB superarà, de nou, el seu primer examen parlamentari. Posteriorment, es tornarà a obrir el termini d’esmenes i els grups podran presentar les seves propostes per modificar el text. Seguint aquest camí, la reforma de la llei de secrets oficials tornarà a arribar al moment essencial: debatre el seu contingut a la ponència i a la comissió per permetre que, amb els retocs que es considerin necessaris i després del seu pas preceptiu al Senat, la modificació d’una llei franquista arribi al Butlletí Oficial de l’Estat després de vuit anys d’intents fallits i en ple segle XXI. Mentre això no passi, continuarà sent bona la conclusió que va expressar Aitor Esteban el juny del 2020: “Hem vist molt bones intencions, vots favorables, però de la presa en consideració no hem passat. I aquest és un tema urgent”. Ara comença una nova oportunitat per posar a prova les bones intencions de tots els actors implicats.