"Esclafament de la majoria social no secessionista, frau de llei antidemocràtic, cop de mà, acció pròpia de saltejadors de camins..." Així es referia aquest dimecres l'editorial del diari El País titulat "Cop parlamentari" a la iniciativa del grup de JxSí al Parlament de promoure una reforma del reglament de la Cambra, del tràmit d'urgència de les proposicions de llei, per accelerar la "desconnexió" amb l’Estat. Fins a quin punt són o no són aquestes les intencions del grup parlamentari independentista?

El mateix diari obria la seva portada amb el títol: "Puigdemont pretén proclamar la república sense control del Parlament", com si es tractés d'una trama colpista. En realitat, el procediment parlamentari amb què JxSí vol impulsar el règim jurídic transitori cap a la independència és el mateix que es va emprar en l'última reforma de la Constitució espanyola, la de l'article 135 impulsada el 2011 per José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per limitar el dèficit a les ordres de Brussel·les.

El ”cop parlamentari” perd força gas si s’atén al fet que la reforma de la Constitució es va aprovar de manera “exprés” pel tràmit denominat de “lectura única” perfectament establert al reglament del Congrés dels Diputats. Un procediment que s’ha usat també recentment al Senat o al Parlament d’Andalusia. A la Cambra Alta espanyola es va emprar el 19 d’octubre del 2016 per reformar la llei electoral general en el supòsit de convocatòria automàtica d’eleccions i per reformar la llei d’Estabilitat Pressupostària, l’endemà que ho fes el Congrés. I el 2 de febrer passat, el Parlament d’Andalusia va reformar per unanimitat el seu reglament per aquest sistema. La xarxa, aquest dimecres, n'anava plena.

Acceleració dels tràmits

Certament, la “lectura única” permet accelerar els tràmits d’aprovació d’un projecte i estalviar als proposants una part de la tramitació normal: els dos debats en comissió i ple queden reduïts a un, equivalent al de totalitat. Però en cap cas els dóna carta blanca, en aquest cas al grup de JxSí, per tirar endavant el projecte com si es tractés d’una passejada militar -l’ha d’aprovar la Cambra per majoria, com qualsevol llei- ni tampoc furta a l’oposició la possibilitat de dir-hi la seva i, si finalment es reforma el reglament de la Cambra catalana, d’esmenar-lo.

Ni “frau de llei”, doncs, ni tampoc “opacitat i secretisme”, com sosté l’esmentat diari. En realitat, el que proposa JxSí acostaria el reglament de la Cambra catalana al tractament del tràmit d’urgència al Congrés, fent-lo menys restrictiu pel que fa als requisits per poder plantejar aquest procediment.

Els reglaments del Congrés i el Parlament

El Congrés (article 150 del reglament) no diferencia la tramitació directa y en lectura única dels projectes de llei (els que proposa el  govern) i les proposicions de llei (els que proposen els grups parlamentaris) . I la tramitació d’urgència l’acorda la Mesa a petició del govern, de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels Diputats (article 93).

En canvi, en el cas del Parlament, l’article 135. 1 estableix els requisits per als projectes de llei i el 135.2 diferencia les proposicions de llei, que per ser tramitades en lectura única les han de signar tots els grups parlamentaris. Aquesta unanimitat explica que no s’hi presentessin esmenes quan s’ha utilitzat el procediment d’urgència.

El grup de JxSí ha proposat ara de modificar el punt 2 de l’article 135 de manera que es pugui proposar a la Mesa la tramitació directa i en lectura única d’una proposició de llei per part d’un únic grup i amb l’acord del Parlament.

Riscos d'inhabilitació

És obvi que JxSí i la CUP no podrien tirar endavant l’aprovació d’urgència de les lleis de desconnexió, que donarien cobertura al referèndum amb la legislació catalana, com a proposicions de llei d’acord amb el reglament actual. Senzillament, perquè cap altre grup a banda de la CUP -amb el dubte de CSQP- hi donaria suport.

Com també ho és que si el grup independentista provés de tirar-les endavant com a projecte de llei a proposta del Govern els riscos d’inhabilitació per a tots els membres de l’Executiu de Carles Puigdemont serien molt alts. El fet que s'hagin obert causes penals -dues querelles de la Fiscalia- contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres de la Mesa per haver permès votacions sobre el procés i el referèndum obliga l'Executiu i JxSí a mesurar molt bé tots els moviments i dissenyar tots els escenaris possibles. 

Mentrestant, el PSC ha demanat un informe als lletrats del Parlament sobre la legalitat de la proposta de JxSí de desconnexió exprés, plantejada en un conjunt d’esmenes al reglament. I la Mesa de la Cambra ha congelat a la pràctica la tramitació -les ha admès de moment de manera "condicionada"- per una qüestió de forma que resoldrà la setmana que ve.

En qualsevol cas, estrany “cop” aquest, amb tots els controls democràtics i parlamentaris activats. L'eventual suspensió de l'autonomia per l'article 155 de la Constitució, com proposa Juan Luis Cebrián, president de Prisa, grup editor de El País, necessitarà de portades una mica més afinades.