400.000 vots perduts i sis escons menys, de 13 a 7 i empatant amb Junts, l'altre partit independentista amb representació al Congrés dels Diputats. Aquest és el balanç de les eleccions generals celebrades el passat 23 de juliol per Esquerra Republicana, que s'agreuja si es compara amb els resultats aconseguits el 2019, quan ERC va guanyar dos cops aquests comicis al país, a l'abril superant el milió de vots. En canvi, en aquesta ocasió, els que sí que han aconseguit fer miques (i amb escreix) aquesta barrera del milió de paperetes han estat els socialistes a Catalunya, que després de guanyar les municipals, també han aconseguit la victòria a les generals, cosa que no passava des d'abans que esclatés el procés independentista, el 2008. Tot i que durant la campanya electoral els candidats i dirigents d'Esquerra es van dedicar a repetir que l'autèntic vot útil contra la dreta i la ultradreta eren els republicans, davant el perill que el PSOE acabés investint a Alberto Núñez Feijóo (una possibilitat que després dels resultats sembla lluny), va ser molt més efectiva la crida al vot útil del PSC, que es va repetir arreu de l'Estat però que va ser especialment efectiva a Catalunya, on van acabar imposant-se a les quatre demarcacions, amb un especial avantatge a Barcelona gràcies a la seva àrea metropolitana.
Però, on s'han perdut aquests 411.976 vots que Esquerra s'ha deixat pel camí en aquests darrers tres anys i mig, entre les eleccions del 10 de novembre del 2019 i del 23 de juliol del 2023? En cap capital de comarca de Catalunya Esquerra ha guanyat vots i en totes n'ha perdut, a diferència, de nou, del PSC, que ha millorat resultats arreu del país. Cal tenir en compte que el 2019, ERC es va imposar en ciutats on no havien guanyat mai en unes eleccions generals, des de Barcelona a Igualada o Vilanova i la Geltrú, a banda de bons resultats a grans municipis com Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, on va ser segona força a pocs vots de diferència dels socialistes.
Aquelles eleccions es van celebrar poques setmanes després que el Tribunal Suprem condemnés els presos polítics per l'1-O, entre els quals hi havia el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, "el més condemnat de tots", tal com ha anat recordant Gabriel Rufián durant la campanya electoral. Llavors, ERC havia aconseguit "eixamplar la base" en comarques com el Baix Llobregat, on va ser segona força i enguany ha estat superat no només pel PSC sinó també pels comuns i el PP. Aquelles persones no independentistes que el 2019 els van votar, bé per la seva estratègia política bé com a gest de solidaritat, davant l'amenaça de la dreta i les crides al vot útil, enguany no ho han fet.
Guanyadors a només tres capitals de comarca
El 23 de juliol, Esquerra només va ser l'opció preferida dels votants en tres capitals de comarca: Moià, al Moianès; les Borges Blanques a les Garrigues i Gandesa, a la Terra Alta. Així i tot, en aquests tres municipis on els republicans van resistir com a primera força, també van perdre paperetes, ja sigui perquè els antics votants van optar per una altra opció política o perquè van decidir abstenir-se, entre les crides a no anar a votar que havien fet determinats sectors de l'independentisme per la manca d'avenços en els últims anys de procés. A Gandesa, on els van votar 362 veïns (només 13 més que al PSC), va ser on els republicans van perdre menys vots de totes les capitals de comarca catalanes, un 24%. La segueix Sort, al Pallars Jussà, on en perden un 27,06% i Moià i les Borges Blanques han aconseguit un 31,32 i 35,68 menys de vots, que fa quatre anys. A Falset (Priorat), ERC també ha cedit la primera posició al PSC, tot i que per una diferència de 30 vots, i ha perdut un 36% de les paperetes.
Les principals fugues de vots a Figueres, Lleida i Olot
Aquestes cinc capitals de comarca són una excepció. A les 38 restants, ERC ha perdut, com a mínim, un 40% dels seus vots i, en fins a 12 la xifra de vots perduts suposa més de la meitat dels vots que va aconseguir el 2019. El cas més greu és el de Figueres. Si el 2019 ERC guanyava les eleccions generals amb 3.760 vots, enguany n'ha aconseguit només 1.559. D'aquesta manera, ha deixat de guanyar un 58,54% dels obtinguts el 10-N, i han passat de ser primera força a la capital de l'Alt Empordà a cinquena, per darrere de PSC, PP, Junts i també Vox, tot i que en l'àmbit comarcal, el partit ha aconseguit no recular tant com a Figueres i situar-se com a tercera força. Cal tenir en compte que a eleccions municipals, ERC, que havia governat en els últims quatre anys a la ciutat en una coalició amb PSC i la CUP, va patir també un fort daltabaix electoral, passant de 5 a 2 regidors i un 65% de vots menys.
Completen el top tres de comarques on més ha baixat el vot a Esquerra Republicana Lleida i Olot. A la capital del Segrià el seu descens ha estat molt notable, ja que s'ha passat de 16.188 paperetes a 7.163, fet que suposa un daltabaix de 9.025 vots menys, és a dir un 55,75%: més de la meitat de lleidatans que el 10 de novembre del 2019 van votar a Esquerra, enguany han optat per una opció política diferent o s'han abstingut. A diferència de Figueres, els republicans però només són superats per PSC i el PP. En les passades eleccions municipals, ERC també va perdre l'alcaldia de la ciutat i també es va veure superada pels dos mateixos. De fet, el resultat del partit en aquests dos comicis, separats per només dos mesos és molt similar: 7.199 el 28-M i 7.163 el 23-J.
En el cas d'Olot, el percentatge de vot perdut respecte del 2019 és molt similar al de Lleida: un 55,72%. El novembre del 2019, ERC va estar molt a prop d'atrapar a Junts a la capital de la Garrotxa, però es va haver de conformar amb una segona plaça. I enguany, després de perdre 2.549 han quedat relegats a la tercera plaça, per darrere dels juntaires i també dels socialistes, que s'ha imposat fins i tot en un dels feus de l'independentisme.
Xifres pràcticament idèntiques
Tot i les crides a l'abstenció que s'han fet des de l'independentisme, els republicans creuen que els ha fet retrocedir de manera tan clara són les crides al vot útil que ha fet el PSC en aquesta campanya. Gabriel Rufián va lamentar que aquestes havien estat les eleccions espanyoles més espanyoles en molts anys a Catalunya, ja que les tres forces més votades (PSC, Sumar i el PP) no són partits d'obediència catalana sinó sucursalistes, segons els ha anomenat ell mateix.
Fent un repàs a les dades dels resultats a les capitals de comarca, els nombres revelen que en moltes ocasions, els vots que perden els republicans i que guanyen els socialistes són molt similars. Això no vol dir, en cap cas, que totes les persones que han deixat de votar Esquerra hagin optat pel PSC, ja que en aquests comicis la participació ha més baixa i els republicans també fan frontera a l'esquerra amb Sumar i pel vot independentista amb Junts. En aquest sentit, les crides a l'abstenció també han pogut afectar a aquelles persones que s'han sentit descontentes amb l'estratègia a Madrid.
Per exemple, a Moià, on van votar 3.032 persones, ERC va perdre 358 vots i el PSC en va guanyar 371, sent la diferència de només 13 paperetes. Una situació similar a la de Vielha i Mijaran, capital de la Val d'Aran on van votar 2.307 persones, i els republicans va davallar en 155 vots, mentre que el PSC en va pujar 170, separant-los només 15 vots; o a la Bisbal de l'Empordà. A la capital del Baix Empordà van participar en les eleccions generals 4.472 persones, i la diferència entre els vots que perd ERC i els que guanya el PSC també és mínima, només 17 paperetes.
La majoria de capitals on aquesta diferència és menor a 50 vots són poblacions amb un nombre de població baix, però també en grans capitals es donen aquestes circumstàncies. L'exemple més clar és Tarragona, on es van comptabilitzar fins a 60.604 vots. Allà, ERC va perdre 6.115 vots, mentre que el PSC es va consolidar com a primera força amb 6.175 més dels que havia obtingut el 2019. És a dir, que els socialistes van guanyar 60 vots més que els Esquerra es va deixar pel camí. En les tres capitals restants, aquesta escletxa s'eixampla i tant a Lleida, Girona i Barcelona, el PSC guanya menys vots dels que perd Esquerra. A Barcelona, per exemple, als d'Oriol Junqueras els van deixar de votar 83.723 persones, per les 77.125 més que han optat per la candidatura de Meritxell Batet.