Fa mesos que Pedro Sánchez arrossega “deures per fer”. S’expressa així el líder del PSOE quan se li pregunta sobre la seva responsabilitat en la patacada patida pel seu partit a Galícia el 18-F. Per molt que s’atreveixi a desafiar Alberto Núñez Feijóo recordant-lo que encara es manté dempeus a la Moncloa, el cert és que els fonaments autonòmics sobre els quals se sosté fan figa. El PP, que ja va arrasar a les autonòmiques i municipals del 28-M, va tornar a situar el PSOE davant del mirall el passat diumenge. Els socialistes es desfan a les autonomies. “Quan s’hagin celebrat les eleccions europees hem d’abordar la renovació dels lideratges territorials”, afirmava el president espanyol el dimecres en roda de premsa des del Marroc.
Sánchez reconeixia així que el seu partit ha perdut en els darrers mesos “molt poder territorial”. Ara mateix el PSOE només manté vius els governs autonòmics de Castella-la Manxa (presidida pel díscol Emiliano García-Page), Cantàbria i Navarra. Cogovernen també el País Basc amb el PNB. I al líder socialista sempre li queda una esperança: veure una Generalitat presidida pel PSC de Salvador Illa. Fins aquí. Perquè fa un any i mig el PP de Juanma Moreno va triomfar a Andalusia —històricament socialista— amb majoria absoluta. I els populars arrasaven el 28-M, prenent-li al PSOE els governs autonòmics d’Extremadura, l’Aragó, les Balears, el País Valencià i La Rioja, a més de blindar amb majoria absoluta el poder a Madrid i Múrcia.
És per això que, segons expliquen socialistes presents en la reunió de l’Executiva Federal del PSOE del dilluns, Sánchez va defensar promoure nous lideratges “transversals” als territoris, i amb més estabilitat. “Transversalitat significa arrelament a la societat civil”, assenyala un destacat membre del gabinet del president del govern espanyol, que també pretén treure-li ferro a la situació defensat que la desfeta socialista a Galícia es va deure al vot útil en favor del BNG.
Fonts de Ferraz matisen i destaquen que l’èxit dels nacionalistes gallecs en aquests comicis es deu, més aviat, als anys que Ana Pontón lidera el BNG. El PSOE, però, té l’esperança que els nacionalistes gallecs han “tocat sostre” electoral, i que l’única manera de derrocar l’hegemonia del PP a Galícia és ressituant el PSdeG al capdavant de l’alternativa als populars.
Al cap i a la fi, quan la portaveu del partit, Esther Peña, feia autocrítica aquest dilluns pels resultats a Galícia, s’excusava amb el poc temps que el socialista José Ramón Gómez Besteiro havia tingut per fer-se conegut en aquella comunitat autònoma. “La terra, per a qui se la treballa”, va arribar a dir la portaveu del partit. “És compartida la reflexió a tot el territori que necessitem nous lideratges que es treballin amb temps el seu perfil dins la seva comunitat, i també que cal creure en l’autonomia del projecte autonòmic”, assenyalen les fonts del PSOE.
La renovació dels líders territorials comença pel País Valencià i Extremadura
La idea que cal renovar els líders territorials no només es té a Madrid. Opina el mateix un expresident autonòmic que va caure del seu tron el passat 28-M, a causa de les aliances postelectorals entre PP i Vox. Afegeix més elements a tenir en compte: remarca que és un error, a parer seu, pretendre guanyar unes eleccions autonòmiques basant la campanya en l’eix estatal. Al cap i a la fi, aquests comicis gallecs s’han plantejat com un plebiscit sobre els lideratges de Sánchez i Feijóo. “Cal estar constantment treballant el territori, per molt que es vulgui afegir algun debat estatal en unes autonòmiques”, afirma aquest expresident.
Els primers a renovar els seus líders seran els socialistes valencians i extremenys. Ja ha tingut lloc al País Valencià. Ximo Puig ha passat el relleu generacional a la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, que fou l’única que va presentar avals per la seva candidatura. Compta amb el suport de l’entorn de Ximo Puig: “Està preparada, però necessita començar a articular un discurs propi”.
També Extremadura haurà de trobar nou líder. Guillermo Fernández Vara ha estat al capdavant del projecte socialista en aquest territori des de l’any 2008. Els extremenys van fer-lo fora de la presidència de la seva comunitat autònoma el passat 28-M: una altra aliança entre PP i Vox va apartar-lo del càrrec. Sí que hi haurà, en aquest cas, primàries. Perquè s’han presentat com a candidats a liderar el socialisme extremeny Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz i alcalde de Villanueva de la Serena; i Lara Garlito, vicepresidenta de l’Assemblea d’Extremadura.
Els únics tres presidents autonòmics socialistes actuals lideren les seves respectives federacions des del 2012 (Emiliano García-Page), 2014 (María Chivite) i 2017 (Adrián Barbón). Cap dels líders autonòmics escollits el 2021 és president del seu territori. Els nous líders autonòmics, tot indica, apareixeran a partir del 2025. Perquè els estatuts del PSOE marquen que els congressos regionals no poden celebrar-se fins després del Congrés Federal. I els mateixos estatuts assenyalen que el Congrés Federal s’ha de celebrar entre tres i quatre anys després del darrer. L’últim va celebrar-se la tardor del 2021.