“Rajoy sempre fa de Rajoy”. És l’excusa que utilitzava la setmana passada en una conversa als passadissos del Congrés un dels màxims dirigents del grup parlamentari del PSOE per avançar, tal com es va confirmar dijous, que els socialistes no inclourien el nom de l’expresident del govern espanyol a la seva llista de compareixents per la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya. El PSOE, un altre cop, ha volgut tapar les vergonyes del PP per la defensa amb dents i ungles de la unitat d’Espanya. I això, just quan els socialistes ja havien fet evident que les seves intencions en aquesta comissió d’investigació no passen per posar de manifest com l’Estat persegueix l’independentisme, sinó per fer campanya electoral contra el PP.
Sovint es qüestiona quina utilitat tenen les comissions d’investigació parlamentàries, en tant que les seves conclusions no són vinculants en cap àmbit, ni en el judicial ni en el de gestió pública. Però és més que evident el destí d’aquelles dedicades a esbrinar com es fan servir les clavegueres de l’Estat per acabar amb l’independentisme: totes acaben al desguàs. Per entendre-ho, cal fer un repàs històric (molt recent) de les comissions que hi ha hagut al Congrés durant els darrers anys, què hi ha passat i quines conseqüències hi ha hagut.
La setmana passada es va constituir a la sala Constitucional de la cambra baixa la segona comissió sobre aspectes relacionats amb l’Operació Catalunya que se celebra a la institució. La primera va tenir lloc el 2017, quan encara governava el PP de Mariano Rajoy. Van comparèixer en aquella comissió l’exministre Jorge Fernández Díaz, l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel De Alfonso, l’exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola Eugenio Pino, l’inspector José Ángel Fuentes Gago i l’exdirector general del CNP Ignacio Cosidó.
La comissió va servir pel següent: PSOE i Podemos —que en aquell moment es trobaven a l’oposició— van concloure juntament amb ERC, PDeCAT i PNB que el govern del PP va espiar polítics d’altres formacions i que va intentar que s’investiguessin els seus casos de corrupció buscant plats bruts de rivals polítics. Fuentes Gago, per exemple, va reconèixer que havia viatjat a Suïssa per comprovar si Xavier Trias hi tenia un compte bancari. Però, ves per on, la comissió d’investigació no va tenir conseqüències: la intenció de Podemos, ERC i PDeCAT de traslladar aquestes conclusions a la Fiscalia no va prosperar. De la mateixa manera, tampoc no va prosperar la retirada de condecoracions als comandaments policials implicats en la policia política.
L’apartat de conclusions també va ser motiu de decepció dos anys després. El 2019, el Congrés va donar per acabada la comissió parlamentària que investigava el finançament il·legal per part del PP. No només no hi va passar Mariano Rajoy a causa d’un acord entre populars i socialistes. Si no que, a més, els grups parlamentaris no es van posar d’acord i van ser incapaços d’elaborar de forma conjunta unes conclusions.
L’Operació Catalunya, no; la Kitchen, sí
A finals del 2020 es va impulsar una nova comissió d’investigació al Congrés dels Diputats per investigar l’operació Kitchen. En aquella sí que hi va participar l’expresident Rajoy, que va basar les seves intervencions en negar cap relació seva amb José Manuel Villarejo i en defensar la innocència del Ministeri de l’Interior quan estava en mans de Jorge Fernández Díaz. Les conclusions foren que el PP va ordenar una trama parapolicial d’espionatge al seu extresorer Luis Bárcenas, i que Rajoy i María Dolores de Cospedal en tenien coneixement. Les investigacions sobre la trama Kitchen, en definitiva, no fan tanta nosa a l’Estat, perquè la Fiscalia Anticorrupció, per exemple, demana ara 15 anys de presó per a Fernández Díaz per aquest cas.
Res a veure amb l’Operació Catalunya. Alguns mitjans posaven el crit al cel el passat mes de febrer quan informaven que, per molt sorprenent que sembli, després de tants anys un jutge investigarà per primer cop un cas relacionat amb aquesta operació: l’espionatge a Sandro Rosell per apartar-lo de la presidència del Barça. No va ser exactament el primer cas, ja que anteriorment ja s’havia condemnat Eugenio Pino a un any de presó per intentar adulterar el cas Pujol. Però, de totes maneres, es posava de manifest el poc interés que té l’Estat en esbrinar la trama de l’Operació Catalunya.
Aquesta mateixa filosofia s’ha posat de manifest també aquestes darreres setmanes (o mesos). Ha passat ja mig any des que el Congrés va aprovar tirar endavant una nova comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya. Però ha trigat més de mig any en constituir-se, ja que al PSOE li han vingut les presses per tirar-la endavant i utilitzar-la com a cortina de fum quan esclatava un cas de corrupció relacionat amb un diputat socialista, el ‘Tito Berni’, que ja ha estat expulsat. A més, les intencions del partit que governa Espanya són ben clares: nul interès en l’Operació Catalunya, una qüestió que pretén diluir en una comissió que se centri en aspectes sobre la Kitchen. És a dir, fer-ne un ús electoral contra el PP. Els socialistes ja van presentar el setembre de 2022 una esmena perquè la comissió se centrés exclusivament al mandat del PP.
Per a més inri, aquest dijous la comissió d’investigació no va ser capaç d’engegar motors presentant una llista definitiva de compareixents. El PSOE va exigir als grups que no hi anessin a comparèixer personatges de l’òrbita socialista. No hi va haver acord entre els socis de govern, ja que Podemos era més defensor de les llistes que s’havien presentat des de l’independentisme. Ara, la vista està fixada en el 18 d’abril, dia en què els grups s’han de tornar a reunir i provar, un altre cop, de presentar una llista de noms de compareixents definitiva.