Més que el terrorisme o l'espionatge, les campanyes de desinformació, en especial en el context de campanyes electorals, són considerades com el primer risc i amenaça a la seguretat nacional a l'Estat espanyol, segons es recull a l'Informe Anual de Seguretat Nacional de 2023, el qual va ser aprovat el passat dimarts durant la reunió del Consell de Seguretat Nacional. Tanmateix, com és que la desinformació escala fins a les primeres posicions pel que fa a les amenaces de seguretat? L'informe apunta que la desinformació és un vector desestabilitzador i amb gran potencial, sobretot amb la introducció de noves tecnologies com la intel·ligència artificial (IA).
"Cal destacar la preocupació de la societat per les campanyes de desinformació i per l'ús del ciberespai per a fins irregulars. La capacitat d'influència a l'opinió pública converteix les xarxes socials en un vehicle idoni de propagació que pot ser utilitzat per determinats agents estatals per explotar vulnerabilitats, en el marc d'una estratègia híbrida. Aquest aspecte adquireix una rellevància especial, si és possible, a la vista de l'intens calendari electoral de 2024", es destaca a l'informe.
En el text s'apunta a Rússia, que en anteriors ocasions ha estat sota sospita de promoure campanyes de desinformació per desestabilitzar tercers països. "Ha manipulat el suport d'Espanya a Ucraïna per llançar campanyes de desinformació destinades a introduir al debat públic dubtes sobre la pertinença d'Espanya a l'OTAN", es denuncia a l'informe. Des de Rússia no n'hi hauria a Ucraïna, sinó que s'estaria promovent una "imatge distorsionada" de la migració i la situació de Ceuta i Melilla.
Més discurs antiespanyol
L'informe recull que darrerament s'ha registrat un augment del discurs antiespanyol: "Particularment en el context de la guerra a Ucraïna i del conflicte a la
franja de Gaza, s'ha detectat un augment de les narratives antioccidentals, antieuropees
i també, de vegades, antiespanyoles en fòrums multilaterals, en particular al si de
Nacions Unides". En la línia de detectar narratives antiespanyoles, en el text es destaca especialment aquelles que es mouen per Amèrica Llatina.
"En el marc del discurs antiespanyol difós a Amèrica Llatina, durant el 12 d'octubre es van utilitzar les xarxes socials (principalment TikTok) per emetre missatges contraris a Espanya i la seva història. Aquests continguts van ser amplificats mitjançant l'ús de bots, cosa que evidencia una estratègia coordinada a l'hora de difondre aquesta narrativa", es destaca a l'informe.
En el document, es destaca que la preocupació per la desinformació de l'Estat espanyol és compartida per la Unió Europea i s'aposta per seguir treballant conjuntament per un ecosistema informatiu transparent.