Per reflexionar. La setmana passada un jove de 23 anys que s’enfrontava a deu anys i sis mesos de presó per haver participat en una protesta independentista sense causar ferits, va acceptar una condemna de 2 anys de presó. La rebaixa va ser proposada per la fiscalia. I la setmana anterior, en Max, va acceptar un any i 9 mesos de presó en lloc dels sis anys inicials. Amb aquests dos casos concrets, i d'altres de proposats i no acceptats, hi ha qui constata que la fiscalia ha usat el Codi Penal per aturar les mobilitzacions de la ciutadania, en aquest cas: nois i noies molt joves relacionats amb el moviment independentista o, simplement, per participar en una protesta. Tot arrenca de les mobilitzacions i disturbis, sobretot a Barcelona i Girona, que va haver-hi la tardor del 2019, en saber-se el càstig repressor del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans. Va implicar centenars de detencions i ordres de presons provisionals per aturar els aldarulls i la crema de contenidors. Aquest any se celebren els primers judicis amb peticions de penes elevadíssimes, i poc abans d'entrar a la sala de vistes sorprèn l’oferta de reduir, i molt, el càstig per part del representant del ministeri fiscal, que sempre ha de tenir el vistiplau del seu superior, en ser un òrgan jeràrquic. És una estratègia per obtenir condemnats, a més de desmobilitzar la ciutadania?
Fonts de la Fiscalia Superior de Catalunya han negat a ElNacional.cat que hi hagi hagut cap instrucció o recomanació per demanar penes més severes o rigoroses en els delictes de desordres públics i d’atemptat contra l’autoritat, que són els dos que se solen demanar a la majoria de manifestants relacionats amb l’1-O i les convocatòries de Tsunami Democràtic. També es pot acusar pel delicte de lesions. Però en la majoria d’aquests escrits d’acusació contra manifestants, quan es tipifiquen les lesions a un agent policial són lleus, i se sanciona amb una multa, a part de la responsabilitat civil per al policia. Hi afegeix que s’apliquen els delictes segons els fets i es rebaixen si així ho permet la llei. Tanmateix, la penalista Laia Serra sosté que la fiscalia no aplica el dret penal de forma asèptica, “sinó que hi ha una política criminal darrere”, per mantenir el model liberal dominant a la societat. Les seves accions tenen “una incidència política clara”. Serra precisa que ara la fiscalia té un “protagonisme polític” enfront del moviment independentista català, però que “afecta a qui afecta”, i si grups de feministes o d’animalistes (recentment es va jutjar un representant a qui li demanaven el mínim d’un any de presó per desordres) fessin manifestacions massives, amb actes al carrer, que qüestionen el sistema establert, també serien durament perseguits. La petició de càstig per alterar l’ordre públic “és actualment abusiu”, segons Serra, que també lamenta que les ocupacions d’immobles, que s’havien tret de l’àmbit penal, “la fiscalia acusa tot i que hi ha darrere persones amb precarietat econòmica”. “Hi ha unes tendències ideològiques en aplicar el dret penal, com és ara contra la dissidència”, sosté la penalista i especialista en drets humans relacionats amb la llibertat d’expressió i la protesta.
Els delictes
La reforma del Codi Penal de 2015 va endurir els delictes relacionats amb l’ordre públic, i a banda es va aprovar la Llei Mordassa, sobre la protecció de la seguretat ciutadana, que recull sancions econòmiques per respondre a tota mena de mobilitzacions socials, com les de la PAH amb l’habitatge, sostenen els activistes.
Així, el delicte de desordres públics (art.557 Codi Penal) sanciona a qui altera la pau pública, amb actes violents contra les persones o les coses (crema de contenidors o trencar aparadors). La sanció és d’1 a 3 anys de presó. Aquesta pena es pot agreujar fins als 6 anys de presó (art.557bis CP) si la persona du armes o objectes perillosos (així s’ha considerat el pal d’una bandera, amb el qual s’ha condemnat recentment Adrián Sas i Marcel Vivet, entre d’altres); quan els actes es facin en el marc d’una manifestació (mesura que els activistes indiquen que està en col·lisió amb el dret de protesta), i per disfressa o ocultació del rostre. Sovint coincideixen les tres circumstàncies, i a la fiscalia no li tremola el pols de sumar-los i demanar altes penes a manifestants que llencen botelles a furgons policials, i també a línies policials, tot i que sense haver fet mal a cap persona.
Pel que fa al delicte d’atemptat contra agent de l’autoritat, abraça penes de 6 mesos a tres anys de presó (art.550.2). Aquest delicte també es pot agreujar (art.551 CP) i es pot castigar fins als 3, 4 o 5 anys de presó si s’usen objectes perillosos, o si l’acte és potencialment perillós. Des de la fiscalia indiquen que amb aquesta forquilla que tenen els dos delictes no és estrany que es demanin penes de fins a sis anys de presó en una protesta. També considera normal que en un judici es poden arribar a conformitats, tal com es fa en altres delictes. Si es treuen agreujants, el càstig es pot reduir i força, com en el cas del noi de Mataró que se li demanava més de 10 anys de presó per haver llençat “pedres de grans dimensions”, i se li treu l’agreujant d’objecte perillós en escriure que només són "pedres", i també l'agreujant de disfressa. La reincidència és una agreujant que sí que s’ha de comptar.
Principi d’oportunitat
A banda d’arribar a un acord el mateix dia del judici, el procediment penal espanyol també permet que l’acusat negociï amb la fiscalia una conformitat, que després s’ha de ratificar davant d’un jutge o tribunal. Es poden realitzar quan la pena, més greu demanada és igual o inferior a sis anys de presó, a banda de la responsabilitat civil. En els casos de joves detinguts en les mobilitzacions independentistes, davant les elevades peticions de penes que plantejava la fiscalia, que implicaven entrada a la presó, almenys tres famílies van demanar als seus fills que acceptessin penes inferiors a dos anys de presó, límit per no ser tancats. Alguns advocats expliquen que la Generalitat, que ara ha resolt apartar-se de les acusacions de manifestant, ha demanat indemnitzacions exagerades per danys i per indemnitzar agents ferits en caigudes. Per Laia Serra “és el mercadeig de la por”. La qüestió —indica— és com s’explica i justifica que en relats de fets idèntics i amb pocs detalls d’autoria de desordres, la fiscalia en uns casos manté la petició de sis anys de presó i en d’altres accepta rebaixar-ho a un any de presó. Recorda que el principi d’oportunitat regeix als Estats Units, on la fiscalia pot no perseguir un fet delictiu, a canvi d’un acord i indemnitzacions milionàries. A l’Estat espanyol domina el principi de legalitat; és a dir s’ha de perseguir sempre un fet delictiu, tot i que es poden aplicar excepcions i rebaixes de la pena. Amb tot, s'indica que cada cop més es veu aquesta influència del principi d’oportunitat en el dret penal espanyol. A l’Estat espanyol dominen les conformitats, amb la implícita rebaixa del càstig, en delictes de trànsit, com les alcoholèmies.
A banda, les condemnes de conformitat també impliquen uns antecedents penals, que es cancel·len, i també de policials, i els segons cal anar expressament a la comissaria a fer-ho. També cal recordar que la pena queda suspesa, però es reactiva si es comet un nou delicte. Als joves condemnats se’ls ha aplicat mesures, com ara no anar a una manifestació o a un acte de Vox. Davant aquesta repressió, la majoria d’aquests joves sancionats i el seu entorn és difícil que tornin a trepitjar una protesta, ja que queden "assenyalats políticament", segons Serra. I hi ha qui planteja que només poden aguantar aquest embat els activistes o persones que tenen una bona xarxa social darrere, com s'impulsa des de la formació Alerta Solidària.
Dret de protesta
En sentències recents, els magistrats de la sala d’apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’han mostrat favorables a anul·lar el càstig de les persones sancionades per desordres públics, però han estat més severs en el cas d’atemptat contra l’autoritat, com en el cas del vilafranquí Adrián Sas, a qui no li van rebaixar el càstig de tres anys i sis mesos imposats per l’Audiència de Barcelona. Aviat, els arribarà el recurs de l’activista de Badalona Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per una protesta contra la manifestació del sindicat policial Jusapol.
En la resolució de 2021, que ratifica l’absolució de les persones que es van encadenar a la porta del Palau de Justícia pels presos polítics en una protesta dels CDR, el TSJC recorda que el dret a manifestar-se en llocs públics o el “dret a la protesta social” pot entrar en conflicte amb altres, però d’acord amb la doctrina s’ha de fer “un equilibri” entre ells. I, expressa: “Si totes les circumstàncies es posen en relació amb el dret constitucional de manifestació, reunió, llibertat d’expressió i protesta, no va existir cap conflicte ‘greu’ amb un altre dret; ni amb el de llibertat de circulació de les persones ni amb l’ordre públic, ni l’activitat dels òrgans judicials situats al Palau de Justícia”. I retreu a la fiscalia, que els volia condemnar: “Criminalitzar als acusats pel fet que en l’exercici del seu dret de protesta van decidir no treure’s les cadenes i abandonar el lloc davant el requeriment policial, presentant en tot moment una conducta pacífica, suposaria deixar buit de contingut i desvirtuar els drets fonamentals que els emparen.”
Aquesta persecució, però, sembla infinita. L'Audiència de Barcelona jutja aquest dijous un altre manifestant, en aquest cas per l'aniversari de l'1-O del 2020, a qui la fiscalia demana cinc anys de presó per desordres públics i atemptat contra l'autoritat.
