La Cambra Daurada, on habitualment s’ubica la secretaria del president de la Generalitat, està ocupada per bastides des de les quals un equip de restauradores neteja quatre relleus esculturals tallats el 1527 per Joan de Tours. Decoren els laterals del sostre enteixinat i representen àngels daurats que sostenen ―esclar― una creu de Sant Jordi.

Just al costat de la Cambra Daurada, el Saló Montserrat ofereix una imatge desoladora. El terra aixecat i les parets despullades. El mateix aspecte esquinçat que mostra, al costat, el despatx que habitualment ocupa el president de la Generalitat, amb tot l'esquelet del terra exposat a la llum. El panorama apareix tan devastat que la responsable del Patrimoni del Palau, Júlia Roca, accedeix amb molta recança l’entrada d'estranys per comprovar l’estat de l’interior.

La renovació del despatx, en un dels laterals de la galeria gòtica del Palau, va coincidir amb el debat intern sobre de quina manera s'havia de fer evident l’excepcionalitat de la presidència de Quim Torra, provocada per la impossibilitat de restituir Carles Puigdemont. Precisament, una de les opcions que es van posar damunt la taula va ser la de mantenir desert el despatx que havia ocupat Carles Puigdemont, el mateix que abans que ell van ocupar els anteriors presidents.

La decisió, però, no ha calgut de moment. Ara mateix és impossible utilitzar aquesta dependència de la galeria gòtica, la qual cosa ha obligat l’equip de Torra a buscar una alternativa en les instal·lacions del Palau.

En un primer moment es va ubicar a la Casa dels Canonges, l’edifici annex al Palau de la Generalitat i residència oficial del president ―encara que Torra no la utilitza com a tal―. A Canonges s'hi accedeix des del pati dels Tarongers, travessant el pont que creua per damunt del carrer del Bisbe, constantment transitat per un riu de turistes i atapeït d'acords dels músics de carrer. Les primeres setmanes va quedar instal·lat al despatx del president Francesc Macià on hi ha la taula de despatx de Lluís Companys. “Pesa molt la història en aquesta sala”, admet.

L'escriptori en forma d'una U, amb un taulell frontal i dos laterals, envolta el seu usuari i l'encaixa davant d'un entramat de calaixos de diferents mides i curioses estructures que formen una mena de Tetrix. No obstant, un cop superat el calfred historiogràfic i desvelat que els calaixos de Companys no protegeixen cap secret del seu propietari original, Torra no va necessitar massa dies per constatar que l'autèntic inconvenient de la taula és la incomoditat per a la feina amb ordinadors. "És una taula matadora de genolls", sintetitza. 

La funcionalitat del despatx es va revelar a més molt qüestionable. Mantenia el president lluny de l’activitat del Palau i de bona part dels seus col·laboradors.

Es va decidir, doncs, buscar una nova ubicació. Finalment, s’ha instal·lat en una de les ales del Palau de la Generalitat renovades durant el segon govern tripartit, a l'ala dreta del pati dels Tarongers, just enfront del saló Daurat on se celebren les reunions del Consell Executiu.

Era el despatx que fins ara ocupava el secretari de Govern, Víctor Cullell. Es tracta d'un espai molt funcional, de dimensions reduïdes i parets blanques, amb una finestra alta per la qual entra la llum del pati dels Tarongers, el centre neuràlgic del Palau. Només obrir la porta rep al visitant La Riallera de Santiago Rusiñol, una de les quatre obres que el MNAC ha cedit al president per decorar el despatx.

Torra assegura que no ha decidit què farà quan el despatx habitual del president estigui restaurat, tot i que subratlla que el que està utilitzant és més pràctic. “Jo prioritzo la funcionalitat a aquestes coses, aquí ens hem instal·lat molt bé. Sincerament, em sembla molt més pràctic que no estar a l’altra punta, allà aïllat, solitari, en el despatx que era sempre del president de la Generalitat", assegura.

Ara es plantegen dedicar el despatx de la galeria gòtica a rebre visites, però tampoc es descarta del tot tornar-hi. El president s'espolsa les preguntes al respecte assegurant que no s'ho ha plantejat, que encara falten uns mesos. "Aquesta possibilitat d’estar aquí amb tothom em dona una gran tranquil·litat”, conclou.