Un any més pel Dia de la Hispanitat, aquest 12 d'octubre ha tornat a onejar al capdamunt de la Seu Vella de Lleida, una estelada gegant per rebutjar aquesta celebració a Catalunya. L'acció, que duu a terme el Jovent Republicà de Ponent des de fa dinou anys, vol reivindicar la independència i exigir que es deixi de celebrar aquesta festivitat perquè, han assegurat, rememora un “genocidi que exalta els valors unitaris d’Espanya”.
Una desena de membres de l’organització han participat en l’acte, on han aprofitat per fer un crit a “acabar amb l'opressió que exerceix l'estat espanyol sobre el poble català i l’atac constant als seus símbols, com la llengua i la cultura catalana”. A les seves xarxes socials, les joventuts d'Esquerra Republicana han assegurat que el "12 d'octubre és un dia per condemnar un genocidi no per celebrar-lo". L'organització juvenil diu que renuncia a "celebrar el colonialisme opressor espanyol".
Tot l'arc independentista s'han pronunciat també en contra de la festivitat, fent ús del ja habitual lema "res a celebrar", mentre Salvador Illa, ha sigut el primer president de la Generalitat en els darrers catorze anys, en acudir a la desfilada militar del 12-O a Madrid.
12 d'octubre: la caiguda de Lleida davant dels borbons
El dia que Espanya commemora l'ocupació espanyola a Amèrica, Lleida també va viure la seva pròpia ocupació. Justament un 12 d'octubre de 1707, les tropes borbòniques entraven a la capital de Ponent en plena guerra de Successió, en uns fets que es coneixen com el "Setge de Lleida". Les tropes de Felip V van ocupar la ciutat amb un exèrcit de 30.000 homes, davant una resistència lleidatana de només dos mil cinc-cents homes, ajudats per soldats anglesos i holandesos.
Un cop la ciutat va caure en mans borbòniques, la població civil i els militars es van refugiar al castell del Rei i la Seu Vella, i en edificis religiosos o temples. Alguns lleidatans per exemple van decidir amagar-se al convent del Roser, al que les tropes borbòniques van calar foc i on van morir les 700 persones que s'hi havien refugiat. El setge a la ciutat va durar gairebé un mes més, fins que va caure la Seu Vella, que va ser usada pels filipistes com a ciutadella militar. El triomf borbònic va suposar per a Lleida l'abolició de l'estudi general el 1717, i la desaparició del règim foral de la paeria el 1719.