“Catalunya podrà desenvolupar un model propi i una política integral, atès que en totes les fases de la relació dels immigrants amb l’administració, les institucions catalanes tindran una posició determinant en el marc de la legislació internacional europea i de l’estat espanyol”. És una de les claus de l’acord que han rubricat Junts i el PSOE per la delegació de les competències en immigració. Dotze hores després que transcendís l’entesa, tots dos partits han registrat la Proposició de llei orgànica de delegació de competències en matèria d’immigració al Congrés dels Diputats i han difós un comunicat especificant la lletra petita del pacte. L’acord suposa un “pas molt significatiu en el mètode i el sentit polític” que inspira l’Acord de Brussel·les, el que van signar tots dos partits per a la investidura de Pedro Sánchez. Quines són les grans novetats? Els Mossos actuaran a la frontera i seran presents en ports i aeroports, la Generalitat expedirà el document d’identitat per als estrangers i Catalunya gestionarà les expulsions i devolucions d’estrangers i els Centres d’Internament d’Estrangers. Anem per pams.
Un dels canvis substancials té a veure amb els Mossos d’Esquadra. La policia catalana gestionarà la seguretat de ports, aeroports i les zones crítiques en cooperació amb la resta de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil i Policia Nacional) i actuarà a la frontera en coordinació amb la policia espanyola per “complir les competències” de la nova llei. Així mateix, els Mossos exerciran la competència per a la “prevenció, persecució, protecció i assistència” a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans. Amb aquest objectiu, s’incrementarà el número de Mossos d’Esquadra a Catalunya en 1.800 efectius, fins a aconseguir la xifra total de 26.800 agents. Un altre dels punts més rellevants és que Catalunya es configurarà com a “finestreta única” de les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada.
Més novetats. Catalunya gestionarà les devolucions d’estrangers (quan tinguin prohibició d’entrada) i exercirà la competència sancionadora dels procediments administratius (inclosa la resolució i execució): instruirà i executarà expulsions que no requereixin expedient de devolució i formularà la proposta en les expulsions que requereixin expedient a través de la valoració prèvia dels criteris orientatius que estableixi la Junta de Seguretat de Catalunya. A més, Catalunya expedirà el document d’identitat per als estrangers, a partir del Registre del NIE de l’estat espanyol, i gestionarà integralment els Centres d’Internament d’Estrangers.
En matèria lingüística, “s’aplicaran les previsions de la legislació vigents a l’exercici de les competències delegades”. I en el terreny de les contractacions en origen, Catalunya serà “qui determinarà (al costat de les seves empreses i sindicats) els perfils i el contingent de treballadors i treballadores estrangeres”. Finalment, per fer front a tot el que preveu l’acord, l’Estat espanyol “transferirà els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris perquè Catalunya exerceixi la competència que se li delega”.
“Catalunya podrà donar resposta amb capacitats suficients a la necessària plena integració al país”
En el comunicat signat per Junts i pel PSOE, totes dues formacions posen en relleu que la llei, que es començarà a tramitar al Congrés dels Diputats i necessitarà el suport de la majoria absoluta de la cambra baixa, podrà “donar resposta amb capacitats suficients a la necessària plena integració al país, inclosa la integració lingüística, basada en un marc de drets i deures i el respecte als drets fonamentals, que és condició per a la cohesió social i el progrés”. El document recorda que Catalunya “sempre ha estat un territori que ha acollit molta població procedent d’altres llocs” i que “ha tingut la capacitat d’integrar-la” al “model democràtic de societat i en la catalanitat”.
A més, especifica que, avui en dia, el 18% de la població catalana té nacionalitat estrangera i un 24% ha nascut fora de Catalunya. “Aquestes dades expressen la transcendència del fenomen migratori. [...] La situació a Catalunya determina, d’acord amb la voluntat de la societat catalana, la necessitat d’assumir la gestió d’aquest fenomen per part de la Generalitat de Catalunya i les entitats locals que la integren, com a administracions més pròximes a la població”, argumenta l’acord.