“Catalunya podrà desenvolupar un model propi i una política integral, atès que en totes les fases de la relació dels immigrants amb l’administració, les institucions catalanes tindran una posició determinant en el marc de la legislació internacional europea i de l’estat espanyol”. És una de les claus de l’acord que han rubricat Junts i el PSOE per la delegació de les competències en immigració. Dotze hores després que transcendís l’entesa, tots dos partits han registrat la Proposició de llei orgànica de delegació de competències en matèria d’immigració al Congrés dels Diputats i han difós un comunicat especificant la lletra petita del pacte. L’acord suposa un “pas molt significatiu en el mètode i el sentit polític” que inspira l’Acord de Brussel·les, el que van signar tots dos partits per a la investidura de Pedro Sánchez. Quines són les grans novetats? Els Mossos actuaran a la frontera i seran presents en ports i aeroports, la Generalitat expedirà el document d’identitat per als estrangers i Catalunya gestionarà les expulsions i devolucions d’estrangers i els Centres d’Internament d’Estrangers. Anem per pams.
Un dels canvis substancials té a veure amb els Mossos d’Esquadra. La policia catalana gestionarà la seguretat de ports, aeroports i les zones crítiques en cooperació amb la resta de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (Guàrdia Civil i Policia Nacional) i actuarà a la frontera en coordinació amb la policia espanyola per “complir les competències” de la nova llei. Així mateix, els Mossos exerciran la competència per a la “prevenció, persecució, protecció i assistència” a les víctimes de tràfic i explotació d’éssers humans. Amb aquest objectiu, s’incrementarà el número de Mossos d’Esquadra a Catalunya en 1.800 efectius, fins a aconseguir la xifra total de 26.800 agents. Un altre dels punts més rellevants és que Catalunya es configurarà com a “finestreta única” de les autoritzacions d’estada de llarga durada, residència temporal i residència de llarga durada.
Més novetats. Catalunya gestionarà les devolucions d’estrangers (quan tinguin prohibició d’entrada) i exercirà la competència sancionadora dels procediments administratius (inclosa la resolució i execució): instruirà i executarà expulsions que no requereixin expedient de devolució i formularà la proposta en les expulsions que requereixin expedient a través de la valoració prèvia dels criteris orientatius que estableixi la Junta de Seguretat de Catalunya. A més, Catalunya expedirà el document d’identitat per als estrangers, a partir del Registre del NIE de l’estat espanyol, i gestionarà integralment els Centres d’Internament d’Estrangers.
En matèria lingüística, “s’aplicaran les previsions de la legislació vigents a l’exercici de les competències delegades”. I en el terreny de les contractacions en origen, Catalunya serà “qui determinarà (al costat de les seves empreses i sindicats) els perfils i el contingent de treballadors i treballadores estrangeres”. Finalment, per fer front a tot el que preveu l’acord, l’Estat espanyol “transferirà els recursos humans, tècnics i econòmics necessaris perquè Catalunya exerceixi la competència que se li delega”.
“Iniciació, instrucció, resolució, notificació i execució”
Tres hores després de fer públics els principals detalls de l’acord, Junts i el PSOE han facilitat als mitjans de comunicació el text de la llei. És una proposició de llei orgànica amb una exposició de motius de quatre pàgines, tretze articles i tres disposicions addicionals. Fonamentalment, es delega a Catalunya “l’execució de la normativa de l’Estat en matèria d’iniciació, instrucció, resolució i notificació” de la resolució de:
- Les sol·licituds d’autorització d’estada de llarga durada dels estrangers que vinguin a estudiar.
- Les autoritzacions de residència temporal dels estrangers que vinguin a residir o residir i treballar.
- Les autoritzacions de residència de llarga durada presentades pels estrangers que resideixin o vinguin a residir.
- Les renovacions i extincions de les autoritzacions.
Més detalls. Es delega a Catalunya “l’execució de la normativa de l’Estat” en matèria “d’incoació, instrucció, resolució, notificació i execució dels procediments sancionadors en matèria d’estrangeria” i en els casos en els quals “pugui recaure una sanció d’expulsió” o que “puguin suposar la devolució de la persona estrangera” i que no requereixin la tramitació d’expedient d’expulsió. En la resta de procediments sancionadors, Catalunya farà la “proposta de resolució”.
També es delega a la Generalitat les “facultats de control de frontera relatives a l’execució de la normativa de l’Estat en matèria de devolució de persones estrangeres” i les “facultats de garantir la protecció del lliure exercici dels drets i llibertats, la garantia del manteniment de l’ordre, la seguretat ciutadana, la prevenció i investigació d’actes delictius i, en general, l’exercici de totes les funcions comunes” en els ports i aeroports. Això inclou la “protecció de les infraestructures crítiques”, les zones de terra i d’aire, les aigües interiors marítimes del port i els vaixells i aeronaus atracats, fondejats o estacionats. En relació amb el calendari, fixa que el traspàs tindrà efectivitat en un “termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor” de la llei i que això requerirà el “traspàs de mitjans personals, patrimonials i pressupostaris” que s’hauran d’acordar en el marc de la Comissió Mixta de Transferències.
“Protegir la llengua” i “assegurar la plena inclusió i integració de la població estrangera”
En relació amb el català, la proposició de llei no és massa explícita. Això sí, Carles Puigdemont ha defensat que el coneixement del català ha de ser un “element indispensable” per aconseguir un “informe favorable” per obtenir la ciutadania. Què diu la llei? Hi ha tres referències, dues a l’exposició de motius i una a la disposició addicional tercera. En el darrer cas, estipula que l’Estat i la Generalitat “cooperaran i col·laboraran en l’exercici de les seves respectives competències per assegurar la plena inclusió i integració de la població estrangera a Catalunya”.
D’altra banda, l’exposició de motius defensa el “compromís d’integració i de respecte als valors cívics i coneixement lingüístics i culturals que defineixen la societat catalana”, al·ludeix a “l’impacte que representa per a la llengua catalana, que l’Estatut declara que és la seva llengua pròpia” i presenta la llei com un “nou contracte social atractiu” per als estrangers que ha de servir per “protegir-los davant la potencial vulneració dels seus drets i brindar-los de més oportunitats” i per “protegir la cohesió de la societat d’acollida, la seva llengua i la seva cultura”.
“Coordinació, cooperació i col·laboració” entre la Generalitat i l’Estat
En diferents apartats, la llei també estipula els mecanismes que s’articularan pel treball conjunt entre la Generalitat i l’Estat. D’entrada, fixa que la Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, serà “l’òrgan bilateral de coordinació i cooperació de les facultats en matèria d’immigració que exerceixin les forces i cossos de seguretat de totes dues administracions”. En segon lloc, estableix que l’exercici per part de la Generalitat de les funcions delegades “s’ajustarà als principis de coordinació, cooperació i col·laboració” amb l’Administració de l’Estat, “especialment quan afecti o repercuteixi fora” del seu àmbit territorial.
En tercer lloc, les dues administracions es “facilitaran recíprocament l’accés als respectius fitxers en matèria d’immigració” i “s’informaran mútuament, en el termini de trenta dies” sobre les actuacions realitzades en relació amb el règim sancionador. Finalment, en el cas que hi hagués una “discrepància en l’aplicació” de la llei es reunirà la Comissió Bilateral a instàncies de qualsevol de les dues administracions. “Si en el termini de dos mesos no s’aconseguís un acord, totes dues administracions es reserven els mecanismes de control constitucionals, estatutaris i legals previstos per a la resolució d’aquestes discrepàncies”, afegeix la norma.
La “direcció, coordinació, gestió i inspecció” dels CIE
En relació amb els Centres d’Internament d’Estrangers, l’article 7 recull que es delega la “gestió integral” dels CIE, que inclou la “direcció, coordinació, gestió i inspecció” dels centres. Així mateix, la Generalitat farà els “trasllats d’interns a l’interior del seu territori”, designarà els “empleats públics que hagin d’exercir els llocs de treball de les unitats i serveis que integren els centres que impliquin funcions de direcció i seguretat” i s’encarregarà de garantir la “prestació dels serveis d’assistència sanitària, social, jurídica, cultural i lingüística”. Finalment, Catalunya fixarà “mecanismes de control i inspecció policial i administrativa del funcionament” dels CIE en els termes establerts al Reglament de funcionament i règim interior dels CIE.