La Guàrdia Civil ha detingut un home a València per publicar missatges injuriosos a Twitter en contra de la Corona, de l'estat espanyol, els tribunals i la policia espanyola.
Odi contra les institucions espanyoles
L'arrestat, d'uns seixanta anys, és un home de València que utilitzava un perfil anònim en la xarxa social, que feia més de dos anys que publicava tuits amb milers de missatges que podrien constituir un delicte d'injúries a la Corona. També podria ser imputat pel delicte d'odi contra les institucions de l'estat espanyol.
Els agents creuen que aquests missatges podrien incitar a l'odi contra les institucions espanyoles i també representar un delicte contra l'honor i la imatge de la Corona.
Més d'un any per desemmascarar-lo
La investigació per aconseguir desxifrar la identitat real de la persona que s'ocultava sota el perfil fals ha portat més d'un any de feina a la policia espanyola, que aquest dijous informa que la Secció d'Informació de la Zona de València per fi va aconseguir identificar el sospitos
Segons les declaracions de la Guàrdia Civil a EFE, "En el transcurs de la investigació s'han analitzat més de 12.000 publicacions realitzades pel detingut, algunes d'elles de contingut presumptament emmarcat dins del delicte d'injúries a la Corona", també asseguren que el sospitós tenia actiu el perfil "des de fa més de dos anys".
Perseguir els tuitaires
Albert Baiges, va ser investigat per suposades injúries a la Corona per publicar un missatge contra el rei Felip VI. L'Audiència Nacional el va citar a declarar per una piulada que va realitzar el 18 de març del 2020 en el marc de la campanya #CoronaCiao que demanava la fi de la monarquia.
Aquell dia el Borbó va fer una declaració pública arran de l'estat d'alarma declarat i el confinament que va decretar el govern espanyol per evitar la propagació de la pandèmia de coronavirus. "En serio. Tallem-li el coll a aquest fill de puta, estem tardant", va escriure llavors Baiges.
Llibertat d'expressió
El jutjat penal número 1 de Reus va absoldre la tuitaire de la mateixa ciutat que va ser jutjada per, suposadament, injuriar i amenaçar el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en una piulada. D'una banda, la jutgessa va argumentar que la captura de pantalla que els Mossos d'Esquadra van fer del missatge, esborrat posteriorment, no pot convertir-se en prova inculpatòria passant per sobre del dret a la presumpció d'innocència.
La sentència, a més, també va donar la raó a la defensa en el fons de la qüestió i va descartar que el tuit pogués ser considerat com una amenaça o com una injúria, en el context d'un debat públic i de crítica social en els quals les restriccions a la llibertat d'expressió han de ser "mínimes", segons la jurisprudència.