Als 7 detinguts dels CDR que s'han traslladat a Madrid per declarar a l'Audiència Nacional acusats de terrorisme, tinença d'explosius i rebel·lió no se'ls ha aplicat la llei antiterrorista. La legislació determina que pels delictes de terrorisme cal aplicar un règim especial. Als detinguts se'ls incomunica, no tenen dret a un advocat fins al cap de 48 h i els investiga l'Audiència Nacional. 

D'aquests requisits només se n'ha aplicat un, la declaració a l'Audiència Nacional, que serà dijous, segons fonts de la Guàrdia Civil a Madrid.

Tot i que no s'aplica la llei antiterrorista tampoc s'estan garantint el dret a defensa dels detinguts, segons denuncien els advocats d'Alerta Solidària. Els advocats no han pogut parlar encara amb els acusats i ja fa més de 24 hores de la detenció. Les defenses també denuncien que s'està vulnerant el secret de sumari, ja que s'estan donant detalls i filtrant en alguns mitjans, quan els advocats ni tan sols han tingut accés als seus clients.

La policia va traslladar ahir 7 dels 9 detinguts. Dos d'ells van quedar en llibertat amb càrrecs per terrorisme després de declarar a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia a Barcelona. La resta, tot i estar acusats per terrorisme i haver estat traslladats a Madrid, no se'ls ha aplicat el règim pertinent. Ara mateix són a la comandància de la Guàrdia Civil a Tres Cantos. S'hi estaran fins dijous. Aquí la policia els interrogarà però ho farà com a uns detinguts comuns perquè no estan incomunicats.

Tot i que la llei antiterrorista sobre els detinguts no és d'aplicació immediata, i que s'acostuma a utilitzar per generar tensió i temor als arrestats, el Ministeri d'Interior tampoc no va activar cap protocol terrorista ni abans ni durant ni després de l'operatiu. 

L'alerta continua sent la mateixa. Està en nivell 4. Segons les explicacions tant de la Guàrdia Civil com de la Fiscalia, es dona a entendre que l'amenaça d'atemptat és imminent, però en canvi Interior no va convocar la Mesa de Valoració de l'Amenaça. Tampoc es va convocar el pacte antiterrorista.

L'Audiència Nacional espera els detinguts dijous i no sembla probable que les detencions s'allarguin 48 hores més, fins als cinc dies, com preveu també la llei antiterrorista. 

Tot plegat fa suposar que l'acusació és feble i que necessiten "temps per construir" el relat, segons els advocats.

Terrorisme de titulars

L'acusació de terrorisme ha portat a dissenyar un dispositiu espectacular i uns arguments de màxims de la Fiscalia, però, a l'hora de la veritat, el cas podria quedar com el de la Tamara Carrasco i el de l'Adrià Carrasco: en un delicte de desordres públics. 

A la pràctica, res fa pensar que hi hagi proves fermes per demostrar que els 9 detinguts eren un grup terrorista català per a la secessió, com assegura la Fiscalia. Hi hauria alguna conversa telefònica que hauria precipitat l'operació, però poca cosa més. L'Audiència Nacional, amb el mateix jutge que l'abril del 2018 va dirigir l'operació contra els CDR que va quedar en res, espera poder demostrar què hi ha al darrere dels CDR i de la suposada resposta a la sentència. Però, de moment, dos dels detinguts es van quedar ahir a Barcelona. Amb càrrecs, però lliures.

Sobre el paper, però, si es tracta d'un dispositiu antiterrorista hauria de tenir totes les garanties, que de moment no s'estan donant. 

No és la primera vegada que es vincula els CDR amb el terrorisme. A banda del cas Tamara i Adrià, en el sumari del judici al procés hi havia un informe de la Guàrdia Civil on es vinculava els CDR amb el terrorisme de Terra Lliure i ja s'apuntava a una possible rebel·lió a partir de la violència d'aquest moviment activista. Pel que fa a les acusacions de rebel·lió dels 9 detinguts, novament s'imputa el delicte sense l'alçament necessari.

El dispositiu

El jutge d'instrucció número 6, Manuel María García-Castellón García-Lomas, ha fet detenir nou persones i ha ordenat deu escorcolls a Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles.

Ahir a mitja tarda, després d'interrogar dos dels detinguts a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia de Barcelona, la policia va deixar en llibertat i amb càrrecs per un delicte de terrorisme dos dels arrestats. La resta van anar directes a Madrid.

Els escorcolls van durar més de 15 hores. L'últim es va acabar a quarts de nou de la nit, quan la Guàrdia Civil es va endur del carrer Antoni Cusidó, de Sabadell, l'últim detingut. De casa seva es van emportar una caixa i un arc i unes fletxes. Hi havien entrat poc abans de les quatre de la tarda per fer un escorcoll amb els Tedax i la unitat canina.

Els detinguts estan acusats de terrorisme, tinença d'explosius i rebel·lió. La Fiscalia avala l'acusació i concreta que els detinguts preveien fer explosius per a les mobilitzacions entre l'1-O i l'anunci de la sentència. I qualifica els arrestats de grup terrorista català per a la secessió.